Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 92 coses en comú (en Uniopèdia): Acció Catòlica, Almansor, Arianisme, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Arxiprestat, Barcelona, Barcelonès, Benet de Sala i de Caramany, Berenguer de Palou II, Bisbat d'Ègara, Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Bisbat de Terrassa, Cardenal, Carlemany, Carlisme, Catalunya, Catarisme, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Concili Vaticà II, Cristianisme, Dedicació, Delegació Diocesana d'Escoltisme, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi, Dictadura de Primo de Rivera, ..., Dioclecià, Eulàlia de Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, Felip V d'Espanya, Foment de Pietat Catalana, Francesc (papa), Francs, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Generalitat de Catalunya, Gregorio Modrego Casaus, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Heretgia, Jaume el Conqueridor, Joan Josep Omella i Omella, Joan Sentís i Sunyer, José María de Urquinaona Bidot, Josep Climent i Avinent, Josep Morgades i Gili, Llista de bisbes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís Martínez i Sistach, Manuel Irurita Almandoz, Marcelo González Martín, Mare de Déu de la Mercè, Maresme, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santes Creus, Narcís Jubany i Arnau, Oleguer de Barcelona, Orde de la Mercè, Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde mendicant, Pacià de Barcelona, Papa, Pedro Martínez de San Martín, Pere Nolasc, Pirineus, Prevere, Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, Província eclesiàstica de Barcelona, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Penyafort, Ràdio Estel, Ricard Maria Carles i Gordó, Salvador Casañas i Pagès, Santa Maria del Mar, Segona guerra carlina, Seminari Conciliar de Barcelona, Setmana Tràgica, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Trece (canal de televisió), Trienni Liberal, Universitat Ramon Llull, Visita de Benet XVI a Barcelona, Volem bisbes catalans!, XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Ampliar l'índex (62 més) »
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Acció Catòlica і Arquebisbat de Barcelona · Acció Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Arquebisbat de Barcelona · Almansor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Arquebisbat de Barcelona · Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbat de Narbona · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbat de Tarragona · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbe · Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Arquebisbat de Barcelona і Arxiprestat · Arxiprestat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Arquebisbat de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Barcelonès · Barcelonès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet de Sala i de Caramany
Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.
Arquebisbat de Barcelona і Benet de Sala i de Caramany · Benet de Sala i de Caramany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Arquebisbat de Barcelona і Berenguer de Palou II · Berenguer de Palou II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat d'Ègara
El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Arquebisbat de Barcelona і Bisbat d'Ègara · Bisbat d'Ègara і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
miniatura El bisbat de Sant Feliu de Llobregat és una de les dues noves diòcesis catalanes creades el 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra és el bisbat de Terrassa).
Arquebisbat de Barcelona і Bisbat de Sant Feliu de Llobregat · Bisbat de Sant Feliu de Llobregat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Terrassa
Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.
Arquebisbat de Barcelona і Bisbat de Terrassa · Bisbat de Terrassa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Arquebisbat de Barcelona і Cardenal · Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Arquebisbat de Barcelona і Carlemany · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Arquebisbat de Barcelona і Carlisme · Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Arquebisbat de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Arquebisbat de Barcelona і Catarisme · Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Arquebisbat de Barcelona і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Arquebisbat de Barcelona і Catolicisme · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Arquebisbat de Barcelona і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Arquebisbat de Barcelona і Concili de Trento · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Arquebisbat de Barcelona і Concili Vaticà II · Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Arquebisbat de Barcelona і Cristianisme · Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dedicació
La dedicació és, en diverses confessions del cristianisme, l'acte pel qual es destina al servei diví un lloc, com ara una església o un altar.
Arquebisbat de Barcelona і Dedicació · Dedicació і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Delegació Diocesana d'Escoltisme
La Delegació Diocesana d'Escoltisme, més coneguda per les sigles DDE, fou una institució de l'escoltisme catòlic constituïda el 1956 que agrupà inicialment els agrupaments escoltes confessionals ja existents a la diòcesi de Barcelona (agrupaments que també estaven integrats en la Institució Catalana d'Escoltisme, un organisme no legalitzat de tot l'escoltisme català laic i confessional).
Arquebisbat de Barcelona і Delegació Diocesana d'Escoltisme · Delegació Diocesana d'Escoltisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Arquebisbat de Barcelona і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Arquebisbat de Barcelona і Diòcesi · Diòcesi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Arquebisbat de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera · Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Arquebisbat de Barcelona і Dioclecià · Dioclecià і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Arquebisbat de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Eulàlia de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Facultat de Teologia de Catalunya
Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona La Facultat de Teologia de Catalunya és una institució eclesiàstica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, té caràcter universitari i està fundada el 7 de març de 1968; es dedica a l'estudi i a l'ensenyament de la Teologia.
Arquebisbat de Barcelona і Facultat de Teologia de Catalunya · Facultat de Teologia de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Arquebisbat de Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Foment de Pietat Catalana
Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.
Arquebisbat de Barcelona і Foment de Pietat Catalana · Foment de Pietat Catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Arquebisbat de Barcelona і Francesc (papa) · Francesc (papa) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Arquebisbat de Barcelona і Francs · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Arquebisbat de Barcelona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Garcia Gil de Manrique y Maldonado і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Arquebisbat de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gregorio Modrego Casaus
Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Gregorio Modrego Casaus і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Arquebisbat de Barcelona і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Arquebisbat de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Arquebisbat de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Arquebisbat de Barcelona і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Arquebisbat de Barcelona і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Arquebisbat de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Joan Josep Omella i Omella
Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Arquebisbat de Barcelona і Joan Josep Omella i Omella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep Omella i Omella ·
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Arquebisbat de Barcelona і Joan Sentís i Sunyer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Sentís i Sunyer ·
José María de Urquinaona Bidot
José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і José María de Urquinaona Bidot · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і José María de Urquinaona Bidot ·
Josep Climent i Avinent
Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Josep Climent i Avinent · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Climent i Avinent ·
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).
Arquebisbat de Barcelona і Josep Morgades i Gili · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Morgades i Gili ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Arquebisbat de Barcelona і Lloctinent de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Lluís Martínez i Sistach · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Martínez i Sistach ·
Manuel Irurita Almandoz
Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.
Arquebisbat de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Irurita Almandoz ·
Marcelo González Martín
Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència, 25 d'agost de 2004) va ser un cardenal espanyol, i, al costat del cardenal Tarancón, una figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició.
Arquebisbat de Barcelona і Marcelo González Martín · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marcelo González Martín ·
Mare de Déu de la Mercè
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.
Arquebisbat de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de la Mercè ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Arquebisbat de Barcelona і Maresme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme ·
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Montserrat ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Sant Cugat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat ·
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Santes Creus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santes Creus ·
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.
Arquebisbat de Barcelona і Narcís Jubany i Arnau · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narcís Jubany i Arnau ·
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Arquebisbat de Barcelona і Oleguer de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona ·
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Arquebisbat de Barcelona і Orde de la Mercè · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Mercè ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Arquebisbat de Barcelona і Orde de Sant Benet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet ·
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Arquebisbat de Barcelona і Orde dels Frares Menors Caputxins · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Frares Menors Caputxins ·
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Arquebisbat de Barcelona і Orde mendicant · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde mendicant ·
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Arquebisbat de Barcelona і Pacià de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacià de Barcelona ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Arquebisbat de Barcelona і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Pedro Martínez de San Martín
Pedro Martínez de San Martín (Pamplona, 1772 - Barcelona, 24 de març de 1849) fou un religiós espanyol, bisbe de Barcelona entre els anys 1833 i 1849.
Arquebisbat de Barcelona і Pedro Martínez de San Martín · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pedro Martínez de San Martín ·
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Arquebisbat de Barcelona і Pere Nolasc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Nolasc ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Arquebisbat de Barcelona і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Arquebisbat de Barcelona і Prevere · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prevere ·
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Amb motiu de la seva vinguda pel congrés litúrgic el nunci Francesco Ragonesi visità la Sagrada Família amb Antoni Gaudí. El Primer Congrés Litúrgic de Montserrat fou un congrés sobre litúrgia celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Arquebisbat de Barcelona і Primer Congrés Litúrgic de Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primer Congrés Litúrgic de Montserrat ·
Província eclesiàstica de Barcelona
La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.
Arquebisbat de Barcelona і Província eclesiàstica de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Província eclesiàstica de Barcelona ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Arquebisbat de Barcelona і Ramon Berenguer III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Arquebisbat de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Arquebisbat de Barcelona і Ramon de Penyafort · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon de Penyafort ·
Ràdio Estel
Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià.
Arquebisbat de Barcelona і Ràdio Estel · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ràdio Estel ·
Ricard Maria Carles i Gordó
Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.
Arquebisbat de Barcelona і Ricard Maria Carles i Gordó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ricard Maria Carles i Gordó ·
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Arquebisbat de Barcelona і Salvador Casañas i Pagès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvador Casañas i Pagès ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Arquebisbat de Barcelona і Santa Maria del Mar · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar ·
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Arquebisbat de Barcelona і Segona guerra carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina ·
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Seminari Conciliar de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Conciliar de Barcelona ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Arquebisbat de Barcelona і Setmana Tràgica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica ·
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Arquebisbat de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família ·
Trece (canal de televisió)
Trece és un canal de televisió espanyol de TDT.
Arquebisbat de Barcelona і Trece (canal de televisió) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trece (canal de televisió) ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Arquebisbat de Barcelona і Trienni Liberal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal ·
Universitat Ramon Llull
La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.
Arquebisbat de Barcelona і Universitat Ramon Llull · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat Ramon Llull ·
Visita de Benet XVI a Barcelona
El papa Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010.
Arquebisbat de Barcelona і Visita de Benet XVI a Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Visita de Benet XVI a Barcelona ·
Volem bisbes catalans!
Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escàs ressò mediàtic que la censura del moment permetia, que amples sectors catòlics catalanistes promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les diòcesis de Catalunya.
Arquebisbat de Barcelona і Volem bisbes catalans! · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Volem bisbes catalans! ·
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.
Arquebisbat de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і XXXV Congrés Eucarístic Internacional ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Arquebisbat de Barcelona té 174 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 92, l'índex de Jaccard és 7.03% = 92 / (174 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
