Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova
Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Arquebisbe, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Butlla, Cardenal, Catolicisme, Congregació per als Bisbes, Església sufragània, Llatí, Longobards, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Parròquia eclesiàstica, Província eclesiàstica, Ritu romà.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Arquebisbat d'Acerenza · Abat і Arquebisbat de Gènova ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbe · Arquebisbat de Gènova і Arquebisbe ·
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Arquebisbat d'Acerenza і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Arquebisbat de Gènova і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Arquebisbat d'Acerenza і Butlla · Arquebisbat de Gènova і Butlla ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Arquebisbat d'Acerenza і Cardenal · Arquebisbat de Gènova і Cardenal ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Arquebisbat d'Acerenza і Catolicisme · Arquebisbat de Gènova і Catolicisme ·
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Arquebisbat d'Acerenza і Congregació per als Bisbes · Arquebisbat de Gènova і Congregació per als Bisbes ·
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Arquebisbat d'Acerenza і Església sufragània · Arquebisbat de Gènova і Església sufragània ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Arquebisbat d'Acerenza і Llatí · Arquebisbat de Gènova і Llatí ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Arquebisbat d'Acerenza і Longobards · Arquebisbat de Gènova і Longobards ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Arquebisbat d'Acerenza і Orde de Frares Menors · Arquebisbat de Gènova і Orde de Frares Menors ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Arquebisbat d'Acerenza і Orde de Sant Benet · Arquebisbat de Gènova і Orde de Sant Benet ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Arquebisbat d'Acerenza і Orde dels Predicadors · Arquebisbat de Gènova і Orde dels Predicadors ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Arquebisbat d'Acerenza і Parròquia eclesiàstica · Arquebisbat de Gènova і Parròquia eclesiàstica ·
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Arquebisbat d'Acerenza і Província eclesiàstica · Arquebisbat de Gènova і Província eclesiàstica ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Arquebisbat d'Acerenza і Ritu romà · Arquebisbat de Gènova і Ritu romà ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova
- Què tenen en comú Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova
- Semblances entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova
Comparació entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova
Arquebisbat d'Acerenza té 231 relacions, mentre que Arquebisbat de Gènova té 233. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 3.45% = 16 / (231 + 233).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquebisbat d'Acerenza і Arquebisbat de Gènova. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
