Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Aquitània, Arianisme, Àustria, Baiocasses, Bretanya, Bretó, Bretons, Britans, Britànnia, Calets, Clodoveu I, Coriosolites, Cornualla, Costes d'Armor, Dieppe (Sena Marítim), Diodor de Sicília, Gaèlic irlandès, Gal (llengua), Gal·lès, Gal·les, Gàl·lia, Gàl·lia Celta, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Imperi Romà, Joseph Loth, Juli Cèsar, Latòbics, Lexovis, Lió, Llengües cèltiques continentals, Llengües indoeuropees, Loira, Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir), Mediomàtrics, Namnetes, Nantes, Normandia, Osismes, País del Loira, Pirineus, Plini el Vell, Pornic, Rèdons, República Romana, Romanització, Unel·les, Vènets (gals), Vercingetòrix, Viducasses, ..., Viena, Vikings, Visigots, Volques arecomicis, 503. Ampliar l'índex (5 més) »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Armòrica і Aquitània · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Armòrica і Arianisme · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Armòrica і Àustria · Veure més »
Baiocasses
Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses i per Ausoni com a Baiocassis.
Nou!!: Armòrica і Baiocasses · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Armòrica і Bretanya · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Armòrica і Bretó · Veure més »
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Nou!!: Armòrica і Bretons · Veure més »
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Nou!!: Armòrica і Britans · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Armòrica і Britànnia · Veure més »
Calets
Els calets (llatí: Caleti, grec καλετοι) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que vivia al nord del Sena.
Nou!!: Armòrica і Calets · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Armòrica і Clodoveu I · Veure més »
Coriosolites
Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.
Nou!!: Armòrica і Coriosolites · Veure més »
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Nou!!: Armòrica і Cornualla · Veure més »
Costes d'Armor
Costes d'Armor o Costes del Litoral (22) (en francès Côtes-d'Armor, en bretó Aodoù-an-Arvor, en gal·ló Caouwt' d'Armor) és un departament francès situat a la Bretanya.
Nou!!: Armòrica і Costes d'Armor · Veure més »
Dieppe (Sena Marítim)
Dieppe és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Nou!!: Armòrica і Dieppe (Sena Marítim) · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Armòrica і Diodor de Sicília · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Armòrica і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Nou!!: Armòrica і Gal (llengua) · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: Armòrica і Gal·lès · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Armòrica і Gal·les · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Armòrica і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Armòrica і Gàl·lia Celta · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Armòrica і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Armòrica і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Armòrica і Imperi Romà · Veure més »
Joseph Loth
Joseph Loth (Guémené-sur-Scorff, 27 de desembre de 1847 - París, 1 d'abril de 1934), fou un lingüista i historiador francès, especialista en llengües cèltiques, particularment el bretó.
Nou!!: Armòrica і Joseph Loth · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Armòrica і Juli Cèsar · Veure més »
Latòbics
Els latòbics (en llatí Latobici o Latovici, en grec antic Λατόβικοι) eren un poble celta del sud-oest de Pannònia, la regió del riu Savus (Sava), segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Nou!!: Armòrica і Latòbics · Veure més »
Lexovis
Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).
Nou!!: Armòrica і Lexovis · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Armòrica і Lió · Veure més »
Llengües cèltiques continentals
En colors clars, pobles celtes continentals Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Armòrica і Llengües cèltiques continentals · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Armòrica і Llengües indoeuropees · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Armòrica і Loira · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius Crassus Dives) va ser el fil gran del triumvir Marc Licini Cras Dives i de Tertúl·lia.
Nou!!: Armòrica і Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir) · Veure més »
Mediomàtrics
Els mediomàtrics (llatí: Mediomatrici, grec Μεδιομάτρικες) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga prop del Rin, al nord dels sèquans i al sud dels trèvers.
Nou!!: Armòrica і Mediomàtrics · Veure més »
Namnetes
Els namnetes (llatí Namnetes o Nanetes) eren un poble gal que vivia al nord del Liger (Loira) fins a la mar; el riu els separava dels píctons o pictaus (pictones o pictavi).
Nou!!: Armòrica і Namnetes · Veure més »
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Nou!!: Armòrica і Nantes · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Armòrica і Normandia · Veure més »
Osismes
Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.
Nou!!: Armòrica і Osismes · Veure més »
País del Loira
El País del Loira o els Països del Loira (Pays de la Loire en francès, Paeiz de la Leirr en gal·ló), és una regió de França.
Nou!!: Armòrica і País del Loira · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Armòrica і Pirineus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Armòrica і Plini el Vell · Veure més »
Pornic
Localització de Pornic Pornic (en gal·ló Port-Nitz, en bretó Pornizh) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament va formar part de la Bretanya.
Nou!!: Armòrica і Pornic · Veure més »
Rèdons
Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).
Nou!!: Armòrica і Rèdons · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Armòrica і República Romana · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Armòrica і Romanització · Veure més »
Unel·les
Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.
Nou!!: Armòrica і Unel·les · Veure més »
Vènets (gals)
Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.
Nou!!: Armòrica і Vènets (gals) · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Armòrica і Vercingetòrix · Veure més »
Viducasses
Els viducasses (llatí: Viducasses o Viducassii) foren un poble celta de la Gallia Lugdunensis, concretament d'Armòrica.
Nou!!: Armòrica і Viducasses · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Armòrica і Viena · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Armòrica і Vikings · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Armòrica і Visigots · Veure més »
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Nou!!: Armòrica і Volques arecomicis · Veure més »
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Armòrica і 503 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aremorici, Armorica, Armoricans.
