Similituds entre Armòrica і Gàl·lia
Armòrica і Gàl·lia tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Aquitània, Bretanya, Britànnia, Coriosolites, Gal·les, Gàl·lia Celta, Guerra de les Gàl·lies, Juli Cèsar, Lexovis, Lió, Llengües indoeuropees, Loira, Osismes, Pirineus, Plini el Vell, Rèdons, Unel·les, Vènets (gals), Vercingetòrix, Volques arecomicis.
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Armòrica · Aquitània і Gàl·lia ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Armòrica і Bretanya · Bretanya і Gàl·lia ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Armòrica і Britànnia · Britànnia і Gàl·lia ·
Coriosolites
Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.
Armòrica і Coriosolites · Coriosolites і Gàl·lia ·
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Armòrica і Gal·les · Gàl·lia і Gal·les ·
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Armòrica і Gàl·lia Celta · Gàl·lia і Gàl·lia Celta ·
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Armòrica і Guerra de les Gàl·lies · Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Armòrica і Juli Cèsar · Gàl·lia і Juli Cèsar ·
Lexovis
Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).
Armòrica і Lexovis · Gàl·lia і Lexovis ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Armòrica і Lió · Gàl·lia і Lió ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Armòrica і Llengües indoeuropees · Gàl·lia і Llengües indoeuropees ·
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Armòrica і Loira · Gàl·lia і Loira ·
Osismes
Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.
Armòrica і Osismes · Gàl·lia і Osismes ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Armòrica і Pirineus · Gàl·lia і Pirineus ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Armòrica і Plini el Vell · Gàl·lia і Plini el Vell ·
Rèdons
Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).
Armòrica і Rèdons · Gàl·lia і Rèdons ·
Unel·les
Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.
Armòrica і Unel·les · Gàl·lia і Unel·les ·
Vènets (gals)
Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.
Armòrica і Vènets (gals) · Gàl·lia і Vènets (gals) ·
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Armòrica і Vercingetòrix · Gàl·lia і Vercingetòrix ·
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Armòrica і Volques arecomicis · Gàl·lia і Volques arecomicis ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Armòrica і Gàl·lia
- Què tenen en comú Armòrica і Gàl·lia
- Semblances entre Armòrica і Gàl·lia
Comparació entre Armòrica і Gàl·lia
Armòrica té 55 relacions, mentre que Gàl·lia té 290. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 5.80% = 20 / (55 + 290).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Armòrica і Gàl·lia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: