Accés més ràpid que el navegador!
291 les relacions: A5/1, Acadèmia Francesa de les Ciències, Adi Shamir, Adrien-Marie Legendre, Advanced Encryption Standard, Algorisme, Algorisme ro de Pollard, Anàlisi complexa, Anàlisi harmònica, Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, André Weil, Andrew Wiles, Anell (matemàtiques), Anell adèlic, Anell íntegre, Anell binari, Anell euclidià, Anell quocient, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Auguste Kerckhoffs, Automorfisme, École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, Évariste Galois, Bit, Brahmagupta, Caràcter d'un grup finit, Caràcter de Dirichlet, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Checksum, Ciència i tècnica de l'islam, Clau (criptografia), Claude Elwood Shannon, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Codi de Hamming (7,4), Codi Hamming, Codi lineal, Codi perfecte, Complexitat computacional, Confidencialitat, Congruència sobre els enters, Construcció amb regle i compàs, Control de redundància cíclica, Convolució, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos de descomposició, Cos de ruptura, Cos finit, ..., Criptoanàlisi, Criptografia, Criptografia de clau pública, Criptografia simètrica, Darrer teorema de Fermat, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Demostració de l'últim teorema de Fermat, DES, Detector i corrector d'errors, Dimensió d'un espai vectorial, Diofant d'Alexandria, Disc compacte, Disquisitiones arithmeticae, Distància de Hamming, Divisió, Divisió euclidiana, Divisor de zero, DVD, Edat antiga, Element invertible, Elements d'Euclides, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació diofàntica, Equació polinòmica, Ernst Kummer, Espai vectorial, Estructura algebraica, Euclides, Exponenciació modular, Extensió algebraica, Factorització dels enters, Factorització dels polinomis, Ferdinand Eisenstein, Forma modular, Funció booleana, Funció φ d'Euler, Funció zeta de Riemann, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Generador de nombres pseudoaleatoris, Geometria, Geometria algebraica, Geometria aritmètica, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Sarton, Grup (matemàtiques), Grup abelià finit, Grup cíclic, Grup de Galois, Grup quocient, Heptadecàgon, Història de l'Índia, Homomorfisme de grups, Horst Feistel, Ibn al-Hàytham, Ideal (matemàtiques), Identitat de Bézout, Implementació, Indústria, Informàtica, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Intercanvi de claus Diffie-Hellman, Internet, Isomorfisme, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Joseph Needham, Journal de Crelle, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Lema d'Euclides, Leonard Adleman, Leonhard Euler, Llatí, Llei de reciprocitat quadràtica, Logaritme, Logaritme discret, Marian Rejewski, Marin Mersenne, Martin Hellman, Matemàtic, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Mètode chakravala, Mètode del descens infinit, Mòdul d'un nombre complex, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre de Fermat, Nombre enter, Nombre imaginari, Nombre perfecte, Nombre primer, Nombre primer de Mersenne, Nombre racional, Nombre real, Nombre transcendent, Nombres amics, Nombres coprimers, Nombres primers de Gauss, Nombres primers regulars, Norma (matemàtiques), Ortonormal, Pentium, Període de Gauss, Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, Pierre Samuel, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Polinomi mínim, Producte d'Euler, Progressió aritmètica, Prova del nou, Qin Jiushao, Quadrat perfecte, Reed-Solomon, Registre de desplaçament, Relació d'equivalència, René Descartes, Residu quadràtic, Richard Hamming, Ron Rivest, RSA, Sèrie de potències enteres, Sèrie L de Dirichlet, Símbol de Legendre, Sedàs d'Eratòstenes, Segle III aC, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Seguretat per la foscor, Sistema d'equacions lineals, Subgrup normal, Successió recurrent lineal, Sumatori de Gauss, Sun Zi (matemàtic), Targeta de crèdit, Telèfon mòbil, Telecomunicació, Teorema d'Euler, Teorema de congruència lineal, Teorema de Jordan-Hölder, Teorema de la progressió aritmètica, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema de Wilson, Teorema dels zeros de Hilbert, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teorema xinès del residu, Teoria analítica de nombres, Teoria d'anells, Teoria de Galois, Teoria de la informació, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Test de primalitat, Test de primalitat de Miller-Rabin, Test de primalitat de Solovay-Strassen, Topologia algebraica, Transformació afí, Transformada de Fourier, Transformada de Walsh, Transformada discreta de Fourier, Transformada ràpida de Fourier, Unitat aritmeticològica, Unitat central de processament, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), Whitfield Diffie, Xifratge, Xifratge de Cèsar, Xifratge de flux, Xifratge per blocs, Xina, 1039, 1202, 1247, 1261, 1581, 1588, 1596, 1601, 1621, 1638, 1648, 1650, 1665, 1670, 1707, 1768, 1777, 1782, 1783, 1796, 1801, 1804, 1805, 1810, 1811, 1823, 1825, 1826, 1830, 1831, 1832, 1835, 1845, 1851, 1852, 1855, 1859, 1866, 1883, 1893, 1903, 1905, 1915, 1916, 1948, 1960, 1976, 1980, 1990, 1998, 2001, 250, 300, 476, 550, 598, 668, 783, 836, 850, 901, 965. Ampliar l'índex (241 més) »
A5/1
LFSR. Un registre està marcat si el seu bit de rellotge (taronja) coincideix amb el bit de rellotge d'un o dels dos altres registres. A5/1 és un xifrat de flux que s'utilitza per proporcionar privadesa de comunicacions a l'aire en l'estàndard de telefonia mòbil GSM.
Nou!!: Aritmètica modular і A5/1 · Veure més »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Aritmètica modular і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Adi Shamir
Adi Shamir (nascut el 6 de juliol, de 1952) és un criptògraf israelià.
Nou!!: Aritmètica modular і Adi Shamir · Veure més »
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Adrien-Marie Legendre · Veure més »
Advanced Encryption Standard
L' Advanced Encryption Standard (AES), també conegut com a Rijndael (pronunciat "Rain Doll" en anglès), és un esquema de xifrat per blocs adoptat com un estàndard de xifrat pel govern dels Estats Units.
Nou!!: Aritmètica modular і Advanced Encryption Standard · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Aritmètica modular і Algorisme · Veure més »
Algorisme ro de Pollard
En teoria de nombres i en aritmètica modular, l'algorisme ro de Pollard és un algorisme de descomposició en producte de factors primers específic que només és efectiu per factoritzar els enters amb factors petits.
Nou!!: Aritmètica modular і Algorisme ro de Pollard · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Aritmètica modular і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi harmònica
Les primeres quatre aproximacions per sèries de Fourier d'una funció periòdica esglaonada. Lanàlisi harmònica o anàlisi de Fourier és la branca de les matemàtiques que estudia la representació de les funcions o dels senyals com a superposició d'ones de base.
Nou!!: Aritmètica modular і Anàlisi harmònica · Veure més »
Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit
En matemàtiques, l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit és un cas particular d'anàlisi harmònica corresponent al cas que el grup és abelià i finit.
Nou!!: Aritmètica modular і Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit · Veure més »
André Weil
fou un important matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de nombres, la Teoria de grups i en la Geometria algebraica.
Nou!!: Aritmètica modular і André Weil · Veure més »
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Nou!!: Aritmètica modular і Andrew Wiles · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Aritmètica modular і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell adèlic
En matemàtiques i en teoria de nombres, l'anell adèlic és un anell topològic que conté el cos dels nombres racionals (o, més generalment, un cos de nombres algebraics).
Nou!!: Aritmètica modular і Anell adèlic · Veure més »
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Nou!!: Aritmètica modular і Anell íntegre · Veure més »
Anell binari
En matemàtiques, un anell binari o anell booleà R és un anell (amb unitat) per al qual x².
Nou!!: Aritmètica modular і Anell binari · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Aritmètica modular і Anell euclidià · Veure més »
Anell quocient
En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.
Nou!!: Aritmètica modular і Anell quocient · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Aritmètica modular і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Nou!!: Aritmètica modular і Aritmètica (llibre) · Veure més »
Auguste Kerckhoffs
Auguste Kerckhoffs von Nieuwenhoff (Nuth, 19 de gener de 1835 - 9 d'agost de 1903) fou un lingüista i criptògraf neerlandès.
Nou!!: Aritmètica modular і Auguste Kerckhoffs · Veure més »
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Nou!!: Aritmètica modular і Automorfisme · Veure més »
École Nationale Supérieure de Techniques Avancées
Fundada en 1741, l'École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, també anomenada ENSTA ParisTech, és una Grande école d'enginyeria de França.
Nou!!: Aritmètica modular і École Nationale Supérieure de Techniques Avancées · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Aritmètica modular і Évariste Galois · Veure més »
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Nou!!: Aritmètica modular і Bit · Veure més »
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Nou!!: Aritmètica modular і Brahmagupta · Veure més »
Caràcter d'un grup finit
En Matemàtiques, un caràcter d'un grup finit és una noció associada a la Teoria de grups.
Nou!!: Aritmètica modular і Caràcter d'un grup finit · Veure més »
Caràcter de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, un caràcter de Dirichlet és una funció particular, sovint notada χ, del conjunt de les congruències sobre els enters en el conjunt dels nombres complexos.
Nou!!: Aritmètica modular і Caràcter de Dirichlet · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Aritmètica modular і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Aritmètica modular і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Checksum
Una suma de verificació o checksum és una mesura molt simple per a protegir la integritat de dades, verificant que no hagin estat corrompudes.
Nou!!: Aritmètica modular і Checksum · Veure més »
Ciència i tècnica de l'islam
s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).
Nou!!: Aritmètica modular і Ciència i tècnica de l'islam · Veure més »
Clau (criptografia)
En criptografia, una clau és una informació, relativament curta, que permet xifrar i desxifrar informació utilitzant un determinat algorisme.
Nou!!: Aritmètica modular і Clau (criptografia) · Veure més »
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Nou!!: Aritmètica modular і Claude Elwood Shannon · Veure més »
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Nou!!: Aritmètica modular і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac · Veure més »
Codi de Hamming (7,4)
El Codi de Hamming (7,4) és un codi corrector lineal binari de la família dels codis de Hamming.
Nou!!: Aritmètica modular і Codi de Hamming (7,4) · Veure més »
Codi Hamming
Codi Hamming(7,4) En informàtica, el codi Hamming és un codi detector i corrector d'errors que porta el nom del seu inventor, Richard Hamming.
Nou!!: Aritmètica modular і Codi Hamming · Veure més »
Codi lineal
Un codi lineal en matemàtiques, més precisament a la teoria dels codis, és un tipus de codi bloc amb propietat d'àlgebra lineal.
Nou!!: Aritmètica modular і Codi lineal · Veure més »
Codi perfecte
Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.
Nou!!: Aritmètica modular і Codi perfecte · Veure més »
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Nou!!: Aritmètica modular і Complexitat computacional · Veure més »
Confidencialitat
Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament al personal autoritzat a accedir a aquesta informació.
Nou!!: Aritmètica modular і Confidencialitat · Veure més »
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Nou!!: Aritmètica modular і Congruència sobre els enters · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Aritmètica modular і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Control de redundància cíclica
El CRC és un tipus de checksum basat en un codi cíclic.
Nou!!: Aritmètica modular і Control de redundància cíclica · Veure més »
Convolució
Convolució de dos polsos quadrats (La funció resultant acaba sent un pols triangular) Convolució d'un pols quadrat (com a senyal d'entrada) amb la resposta l'impuls d'un condensador per a obtenir el senyal de sortida (resposta del condensador a aquest senyal) La convolució és una operació matemàtica que transforma dues funcions en una tercera funció que representa la magnitud de superposició de les dues funcions originals.
Nou!!: Aritmètica modular і Convolució · Veure més »
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Nou!!: Aritmètica modular і Corba el·líptica · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Aritmètica modular і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos de descomposició
En matemàtiques i més precisament en àlgebra en la teoria de Galois, el cos de descomposició d'un polinomi P(X) és l'extensió de cos més petita que conté totes les arrels de P(X).
Nou!!: Aritmètica modular і Cos de descomposició · Veure més »
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Nou!!: Aritmètica modular і Cos de ruptura · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Aritmètica modular і Cos finit · Veure més »
Criptoanàlisi
La criptoanàlisi és el conjunt de tècniques utilitzades per a desxifrar codis encriptats sense conèixer el sistema emprat per a la codificació.
Nou!!: Aritmètica modular і Criptoanàlisi · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Aritmètica modular і Criptografia · Veure més »
Criptografia de clau pública
Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge). La validesa depèn de la seguretat de la clau privada. En l'esquema de predistribució de claus de Diffie-Hellman, cada part genera una parella clau pública/privada i distribueix la clau pública. Després d'obtenir una còpia autèntica de les claus públiques dels altres, l'Alice i el Bob poden calcular un secret compartit fora de línia. El secret compartit es pot utilitzar com la clau per a un xifratge simètric. La criptografia asimètrica, coneguda també com a criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo.
Nou!!: Aritmètica modular і Criptografia de clau pública · Veure més »
Criptografia simètrica
Xifratge simètric. La simetria rau en el fet que la clau de xifratge és la mateixa que la del procés invers: el desxifratge. En alguns casos fins i tot l'algorisme de xifratge i el de desxifratge són el mateix La criptografia simètrica, anomenada també de clau secreta (per oposició a la criptografia de clau pública), és la forma més antiga de xifratge.
Nou!!: Aritmètica modular і Criptografia simètrica · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Aritmètica modular і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і Dècada del 1930 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Aritmètica modular і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Aritmètica modular і Dècada del 1970 · Veure més »
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Nou!!: Aritmètica modular і Demostració de l'últim teorema de Fermat · Veure més »
DES
El Data Encryption Standard (DES, Estàndard de Xifratge de Dades) és un mètode de xifratge de dades.
Nou!!: Aritmètica modular і DES · Veure més »
Detector i corrector d'errors
Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre). La franja blanca indica un període breu quan la transmissió es va aturar. La detecció i correcció d'errors en informàtica i teoria de la informació és l'ús de mètodes per detectar i corregir errors en la transmissió i emmagatzematge de dades.
Nou!!: Aritmètica modular і Detector i corrector d'errors · Veure més »
Dimensió d'un espai vectorial
En matemàtiques, la dimensió d'un espai vectorial E és el cardinal (és a dir el nombre de vectors) de tota base d'E (és a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar de forma única com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent).
Nou!!: Aritmètica modular і Dimensió d'un espai vectorial · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Aritmètica modular і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Disc compacte
Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades.
Nou!!: Aritmètica modular і Disc compacte · Veure més »
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Nou!!: Aritmètica modular і Disquisitiones arithmeticae · Veure més »
Distància de Hamming
En informàtica, la distància de Hamming entre dues cadenes de la mateixa longitud és el nombre de posicions diferents.
Nou!!: Aritmètica modular і Distància de Hamming · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Aritmètica modular і Divisió · Veure més »
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Nou!!: Aritmètica modular і Divisió euclidiana · Veure més »
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Nou!!: Aritmètica modular і Divisor de zero · Veure més »
DVD
Un DVD vist des de sotaDVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo.
Nou!!: Aritmètica modular і DVD · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Aritmètica modular і Edat antiga · Veure més »
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Nou!!: Aritmètica modular і Element invertible · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Aritmètica modular і Elements d'Euclides · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Aritmètica modular і Enter algebraic · Veure més »
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Nou!!: Aritmètica modular і Enter d'Eisenstein · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Aritmètica modular і Enter de Gauss · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Aritmètica modular і Equació diofàntica · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Aritmètica modular і Equació polinòmica · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Aritmètica modular і Ernst Kummer · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Aritmètica modular і Espai vectorial · Veure més »
Estructura algebraica
Una estructura algebraica és un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades.
Nou!!: Aritmètica modular і Estructura algebraica · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Aritmètica modular і Euclides · Veure més »
Exponenciació modular
En matemàtiques, més precisament en aritmètica modular, l'exponenciació modular és un tipus d'elevació a la potència (exponenciació) realitzada en mòdul un enter.
Nou!!: Aritmètica modular і Exponenciació modular · Veure més »
Extensió algebraica
En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K. Una extensió de cossos que no és algebraica s'anomena transcendent, ja que ha de contenir elements transcendents, és a dir, no algebraics.
Nou!!: Aritmètica modular і Extensió algebraica · Veure més »
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Nou!!: Aritmètica modular і Factorització dels enters · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Aritmètica modular і Factorització dels polinomis · Veure més »
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Ferdinand Eisenstein · Veure més »
Forma modular
En matemàtiques, una forma modular és una funció analítica (complexa) en el semiplà superior que satisfà una certa classe d'equació funcional i condició de creixement.
Nou!!: Aritmètica modular і Forma modular · Veure més »
Funció booleana
Es denomina funció lògica o booleana aquella funció matemàtica les variables de la qual són binàries i el resultat es calcula aplicant-los els operadors de l'àlgebra de Boole: les portes lògiques, porta O (OR), suma lògica (+), porta I (AND), producte lògic (·) o negació (NOT).
Nou!!: Aritmètica modular і Funció booleana · Veure més »
Funció φ d'Euler
consulta.
Nou!!: Aritmètica modular і Funció φ d'Euler · Veure més »
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Nou!!: Aritmètica modular і Funció zeta de Riemann · Veure més »
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Nou!!: Aritmètica modular і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat · Veure més »
Generador de nombres pseudoaleatoris
Un generador de nombres pseudoaleatoris (GPAN) és un algorisme que produeix una successió de nombres que és una molt bona aproximació a un conjunt aleatori de nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Generador de nombres pseudoaleatoris · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Aritmètica modular і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Aritmètica modular і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria aritmètica
La geometria aritmètica és una branca de la teoria de nombres, que utilitza eines de geometria algebraica per abordar problemes aritmètics.
Nou!!: Aritmètica modular і Geometria aritmètica · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Aritmètica modular і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
George Sarton
, nom complet George Alfred Leon Santon, és considerat el fundador de la història de la ciència com a disciplina acadèmica.
Nou!!: Aritmètica modular і George Sarton · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Aritmètica modular і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup abelià finit
Leopold Kronecker (1823-1891) En matemàtiques i més precisament en àlgebra, els grups abelians finits corresponen a una subcategoria de la categoria dels grups.
Nou!!: Aritmètica modular і Grup abelià finit · Veure més »
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Nou!!: Aritmètica modular і Grup cíclic · Veure més »
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Nou!!: Aritmètica modular і Grup de Galois · Veure més »
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Grup quocient · Veure més »
Heptadecàgon
Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.
Nou!!: Aritmètica modular і Heptadecàgon · Veure més »
Història de l'Índia
La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.
Nou!!: Aritmètica modular і Història de l'Índia · Veure més »
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''. '''N''' és el nucli d''''h''' i '''aN''' és una classe lateral d''''h'''. En matemàtiques, donats dos grups (G, ∗) i (H, ·), un homomorfisme de grups de (G, ∗) a (H, ·), de vegades dit senzillament morfisme de grups, és una funció h: G → H tal que per a tot u i v de G es compleix que on l'operació de grup a l'esquerra de l'equació és la de G i la de la dreta és la dH.
Nou!!: Aritmètica modular і Homomorfisme de grups · Veure més »
Horst Feistel
Horst Feistel (30 de gener de 1915 Berlín - 14 de novembre de 1990) va ser un criptògraf nascut a Alemanya que treballà en el disseny de ciphers a la companyia IBM, iniciant la recerca científica que culminà en el desenvolupament de Data Encryption Standard (DES) a la dècada de 1970.
Nou!!: Aritmètica modular і Horst Feistel · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Aritmètica modular і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Aritmètica modular і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Nou!!: Aritmètica modular і Identitat de Bézout · Veure més »
Implementació
En informàtica una implementació és una realització específica d'una especificació tècnica o d'un algorisme.
Nou!!: Aritmètica modular і Implementació · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Aritmètica modular і Indústria · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Aritmètica modular і Informàtica · Veure més »
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Nou!!: Aritmètica modular і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »
Intercanvi de claus Diffie-Hellman
En criptografia, lintercanvi de claus Diffie-Hellman, que pren el nom dels seus autors Whitfield Diffie i Martin Hellman, és un mètode per la qual dues persones designades convencionalment Alice i Bob es poden posar d'acord sobre un nombre (que poden fer servir com clau per xifrar la conversa que segueix a l'intercanvi) sense que una tercera persona anomenada Eva pugui descobrir el nombre encara que estigui escoltant.
Nou!!: Aritmètica modular і Intercanvi de claus Diffie-Hellman · Veure més »
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Nou!!: Aritmètica modular і Internet · Veure més »
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Nou!!: Aritmètica modular і Isomorfisme · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Aritmètica modular і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Aritmètica modular і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet · Veure més »
Joseph Needham
Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.
Nou!!: Aritmètica modular і Joseph Needham · Veure més »
Journal de Crelle
El Journal für die reine und angewandte Mathematik, en català: Revista de Matemàtiques pures i aplicades, més conegut com a Journal de Crelle, és una revista matemàtica fundada el 1826 per August Leopold Crelle.
Nou!!: Aritmètica modular і Journal de Crelle · Veure més »
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Nou!!: Aritmètica modular і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Nou!!: Aritmètica modular і Lema d'Euclides · Veure més »
Leonard Adleman
Leonard Max Adleman (Califòrnia, 31 de desembre de 1945) és un informàtic teòric americà i professor d'informàtica i biologia molecular a la Universitat del Sud de Califòrnia.
Nou!!: Aritmètica modular і Leonard Adleman · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Aritmètica modular і Leonhard Euler · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Aritmètica modular і Llatí · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Aritmètica modular і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Aritmètica modular і Logaritme · Veure més »
Logaritme discret
En matemàtiques, en particular en àlgebra abstracta i les seves aplicacions, els logaritmes discrets són anàlegs als logaritmes ordinaris però aplicats a un grup.
Nou!!: Aritmètica modular і Logaritme discret · Veure més »
Marian Rejewski
fou un matemàtic i criptògraf polonès que, el 1932, va solucionar la màquina Enigma, el dispositiu de xifrat principal usat per Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Aritmètica modular і Marian Rejewski · Veure més »
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Nou!!: Aritmètica modular і Marin Mersenne · Veure més »
Martin Hellman
Martin Edward Hellman (nascut el 2 d'octubre 1945) és un criptògraf estatunidenc, conegut sobretot per inventar la criptografia de clau pública juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle. a Microsoft AcademicSearch indexades al servidor de Bibliografia de la Universitat de Trier Hellman ha contribuït durant molt de temps al debat sobre la privacitat en la informàtica, i més recentment, ha promogut estudis d'anàlisi de risc sobre amenaces nuclears, incloent el web NuclearRisk.org.
Nou!!: Aritmètica modular і Martin Hellman · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Aritmètica modular і Matemàtic · Veure més »
Matemàtica pura
consulta.
Nou!!: Aritmètica modular і Matemàtica pura · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Aritmètica modular і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Nou!!: Aritmètica modular і Matemàtiques aplicades · Veure més »
Mètode chakravala
Aryabhata es va interessar en l'aritmètica. Estableix els fonaments del '''mètode chakravala '''. En matemàtiques i més precisament en aritmètica, el mètode chakravala és un algorisme per resoldre les equacions diofàntiques equivalents a les de Pell-Fermat.
Nou!!: Aritmètica modular і Mètode chakravala · Veure més »
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Nou!!: Aritmètica modular і Mètode del descens infinit · Veure més »
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Nou!!: Aritmètica modular і Mòdul d'un nombre complex · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Aritmètica modular і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre complex · Veure més »
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre de Fermat · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre enter · Veure més »
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre imaginari · Veure més »
Nombre perfecte
Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre perfecte · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre primer · Veure més »
Nombre primer de Mersenne
Un nombre primer de Mersenne és una categoria dels nombres de Marsenne, definida com els nombres primers iguals a una potència de 2 menys 1 (nombre de Mersenne).
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre primer de Mersenne · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre real · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombre transcendent · Veure més »
Nombres amics
Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombres amics · Veure més »
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Nou!!: Aritmètica modular і Nombres coprimers · Veure més »
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombres primers de Gauss · Veure més »
Nombres primers regulars
En matemàtiques, un nombre primer regular és un nombre primer que verifica certa propietar relacionada amb les arrels del polinomi xp-1.
Nou!!: Aritmètica modular і Nombres primers regulars · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Aritmètica modular і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Ortonormal
Fig.1 Exemple de vectors ortonormals En àlgebra lineal, dos vectors en un espai vectorial són ortonormals si són ortogonals (el seu producte escalar és 0) i ambdós són unitaris, és a dir, el seu mòdul és 1.
Nou!!: Aritmètica modular і Ortonormal · Veure més »
Pentium
Els Intel Pentium són una gamma de microprocessadors amb arquitectura x86 produïts per Intel.
Nou!!: Aritmètica modular і Pentium · Veure més »
Període de Gauss
En matemàtiques i més precisament en aritmètica modular, un període de Gauss és una certa clase de suma d'arrels de la unitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Període de Gauss · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Aritmètica modular і Pierre de Fermat · Veure més »
Pierre Samuel
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Aritmètica modular і Pierre Samuel · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Aritmètica modular і Polinomi · Veure més »
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Nou!!: Aritmètica modular і Polinomi ciclotòmic · Veure més »
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Nou!!: Aritmètica modular і Polinomi mínim · Veure més »
Producte d'Euler
Leonhard Euler En Matemàtiques, i més precisament en teoria analítica dels nombres, un producte d'Euler és un desenvolupament en producte infinit, indexat pels nombres primers.
Nou!!: Aritmètica modular і Producte d'Euler · Veure més »
Progressió aritmètica
En matemàtiques, una progressió aritmètica és una successió matemàtica de nombres tals que la diferència de dos termes successius qualssevol de la seqüència és una constant, quantitat anomenada diferència de la progressió o simplement diferència.
Nou!!: Aritmètica modular і Progressió aritmètica · Veure més »
Prova del nou
La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.
Nou!!: Aritmètica modular і Prova del nou · Veure més »
Qin Jiushao
Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古), va ser un matemàtic xinès del.
Nou!!: Aritmètica modular і Qin Jiushao · Veure més »
Quadrat perfecte
En matemàtiques, un enter n és un quadrat perfecte (també es diu un quadrat si no hi ha risc d'ambigüitat) si existeix un enter k tal que n.
Nou!!: Aritmètica modular і Quadrat perfecte · Veure més »
Reed-Solomon
Reed-Solomon és un algorisme de correcció d'errors.
Nou!!: Aritmètica modular і Reed-Solomon · Veure més »
Registre de desplaçament
Registre a decalatge SISO o SIPO En electrònica i en informàtica, un registre a decalatge és un registre de mida fixa en el qual els bits es desplacen a cada cop de rellotge (en el cas d'un sistema síncron sobre el rellotge).
Nou!!: Aritmètica modular і Registre de desplaçament · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Aritmètica modular і Relació d'equivalència · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Aritmètica modular і René Descartes · Veure més »
Residu quadràtic
El residu quadràtic mòdul m en matemàtica i dins la teoria de nombres és qualsevol enter r coprimer amb m per al que tingui solució la congruència: o, cosa que és el mateix, quan r és un quadrat no nul mòdul m, i que per tant té una arrel quadrada en l'aritmètica de mòdul m. Als enters que no són congruents amb quadrats perfectes mòdul m se'ls anomena no-residus quadràtics.
Nou!!: Aritmètica modular і Residu quadràtic · Veure més »
Richard Hamming
fou un matemàtic nord-americà que va treballar en temes relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions.
Nou!!: Aritmètica modular і Richard Hamming · Veure més »
Ron Rivest
és un criptògraf.
Nou!!: Aritmètica modular і Ron Rivest · Veure més »
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Nou!!: Aritmètica modular і RSA · Veure més »
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Nou!!: Aritmètica modular і Sèrie de potències enteres · Veure més »
Sèrie L de Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet En Matemàtiques, una sèrie L de Dirichlet, és una sèrie del pla complex utilitzada en teoria analítica dels nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Sèrie L de Dirichlet · Veure més »
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Nou!!: Aritmètica modular і Símbol de Legendre · Veure més »
Sedàs d'Eratòstenes
En matemàtiques, el sedàs d'Eratòstenes o garbell d'Eratòstenes és un antic algorisme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.
Nou!!: Aritmètica modular і Sedàs d'Eratòstenes · Veure més »
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Nou!!: Aritmètica modular і Segle III aC · Veure més »
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Nou!!: Aritmètica modular і Segle XX · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Aritmètica modular і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Seguretat per la foscor
El principi de la seguretat per la foscor reposa sobre la no-divulgació d'informació relativa a l'estructura, al funcionament i a la implementació de l'objecte o del procediment considerat, per assegurar-ne la seguretat.
Nou!!: Aritmètica modular і Seguretat per la foscor · Veure més »
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.
Nou!!: Aritmètica modular і Sistema d'equacions lineals · Veure més »
Subgrup normal
En matemàtiques, més específicament en àlgebra abstracta, un subgrup normal és un tipus específic de subgrup.
Nou!!: Aritmètica modular і Subgrup normal · Veure més »
Successió recurrent lineal
En matemàtiques, s'anomena successió recurrent lineal d'ordre p, a tota successió amb valors en un cos K (generalment \mathbb C o \R) definida per a tot no \geq n_0 per la relació de recurrència següent: a_0, a_1, …, a_ sent p escalars fixats de K (a_0 no nuls), per a tot no \geq n_0, es té Tal successió està completament determinada pels valors dels p primers termes de la successió i per la relació de recurrència.
Nou!!: Aritmètica modular і Successió recurrent lineal · Veure més »
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Nou!!: Aritmètica modular і Sumatori de Gauss · Veure més »
Sun Zi (matemàtic)
Sun Zi (o Sun Tzu) (孙子) va ser un matemàtic xinès del o V dC.
Nou!!: Aritmètica modular і Sun Zi (matemàtic) · Veure més »
Targeta de crèdit
Targetes de crèdit. Una targeta de crèdit o carta de crèdit és una targeta de plàstic amb una banda magnètica, sovint acompanyada d'un microxip, i un número sobre imprès que serveix per fer pagaments en els establiments que accepten el servei, sense haver d'utilitzar diners en efectiu i fins a un límit determinat establert pel Banc emissor de la targeta.
Nou!!: Aritmètica modular і Targeta de crèdit · Veure més »
Telèfon mòbil
Diferents models de telèfon mòbil. El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades.
Nou!!: Aritmètica modular і Telèfon mòbil · Veure més »
Telecomunicació
La fibra òptica permet transmetre grans quantitats d'informació. La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos.
Nou!!: Aritmètica modular і Telecomunicació · Veure més »
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema d'Euler · Veure més »
Teorema de congruència lineal
En aritmètica modular, la qüestió de les condicions de resolució d'una congruència lineal es pot resoldre pel teorema de congruència lineal.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de congruència lineal · Veure més »
Teorema de Jordan-Hölder
En matemàtiques i més precisament en teoria de grups el teorema de Jordan-Hölder estableix les propietats que compleixen les successions estrictament creixents màximes de subgrups d'un grup finit.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de Jordan-Hölder · Veure més »
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de la progressió aritmètica · Veure més »
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de les unitats de Dirichlet · Veure més »
Teorema de Wilson
El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema de Wilson · Veure més »
Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema dels zeros de Hilbert · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teorema xinès del residu
El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.
Nou!!: Aritmètica modular і Teorema xinès del residu · Veure més »
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria analítica de nombres · Veure més »
Teoria d'anells
En àlgebra abstracta, la teoria d'anells és l'estudi de les estructures d'anells algebraiques en la qual la suma i la multiplicació són definides i tenen propietats similars a les operacions definides per als enters.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria d'anells · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria de la informació · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Aritmètica modular і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Test de primalitat · Veure més »
Test de primalitat de Miller-Rabin
El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller és un test de primalitat, és a dir un algorisme que determina si un nombre donat és un nombre primer probable, De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen.
Nou!!: Aritmètica modular і Test de primalitat de Miller-Rabin · Veure més »
Test de primalitat de Solovay-Strassen
El test de primalitat de Solovay-Strassen, que va ser desenvolupat per Robert M. Solovay i Volker Strassen, és un algorisme aleatori per a determinar si un nombre és un nombre compost o és un nombre primer probable.
Nou!!: Aritmètica modular і Test de primalitat de Solovay-Strassen · Veure més »
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Nou!!: Aritmètica modular і Topologia algebraica · Veure més »
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Nou!!: Aritmètica modular і Transformació afí · Veure més »
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Nou!!: Aritmètica modular і Transformada de Fourier · Veure més »
Transformada de Walsh
En matemàtiques, i més precisament en anàlisi harmònica la transformada de Walsh és l'equivalent de la Transformada discreta de Fourier quan es treballa sobre un cos finit d'aritmètica modular en comptes de sobre nombres complexos.
Nou!!: Aritmètica modular і Transformada de Walsh · Veure més »
Transformada discreta de Fourier
En matemàtica aplicada, i més particularment en teoria del senyal, la transformada discreta de Fourier o transformada de Fourier discreta, a vegades denotada per l'acrònim DFT de l'anglès discrete Fourier transform, és un tipus de transformada discreta usat en el processament del senyal digital, anàleg a la transformada de Fourier per al processament del senyal analògic.
Nou!!: Aritmètica modular і Transformada discreta de Fourier · Veure més »
Transformada ràpida de Fourier
Suma de dos senyals sinusoidals de 300 i 600 Hz (imatge superior) i resultat de la FFT (imatge inferior). La transformada ràpida de Fourier (o FFT, de l'anglès Fast Fourier transform), no és més que una forma molt ràpida i eficient de calcular la transformada discreta de Fourier (DFT) d'un senyal discret i la seva inversa, la transformada inversa discreta de Fourier (IDFT).
Nou!!: Aritmètica modular і Transformada ràpida de Fourier · Veure més »
Unitat aritmeticològica
Un típic símbol esquemàtic per una ALU: A i B són operands; R és la sortida; F és l'entrada de la unitat de control; D és un estat de la sortida La Unitat Aritmètica Lògica (UAL), o arithmetic logic unit (ALU), és un circuit digital que calcula operacions aritmètiques (com addició, subtracció, etc.) i operacions lògiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nombres.
Nou!!: Aritmètica modular і Unitat aritmeticològica · Veure més »
Unitat central de processament
Diagrama d'un processador i386 d'Intel La unitat central de processament o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.
Nou!!: Aritmètica modular і Unitat central de processament · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Aritmètica modular і Varietat diferenciable · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Aritmètica modular і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Whitfield Diffie
Bailey Whitfield 'Whit' Diffie (nascut el 5 de juny de 1944) és un criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública.
Nou!!: Aritmètica modular і Whitfield Diffie · Veure més »
Xifratge
Exemple de xifratge utilitzant el xifrat de Vernam. En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptatge, és el procediment gràcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensió del missatge sigui impossible o, si més no difícil, a tota persona que no tingui la clau secreta per desxifrar-lo.
Nou!!: Aritmètica modular і Xifratge · Veure més »
Xifratge de Cèsar
En criptografia, el xifratge de Cèsar, conegut també com a codificació de Cèsar, xifratge per decalatge, codi de Cèsar o decalatge de Cèsar, és una de les tècniques de xifratge clàssic més senzilles i més a bastament conegudes.
Nou!!: Aritmètica modular і Xifratge de Cèsar · Veure més »
Xifratge de flux
El funcionament del generador de flux de claus a A5/1, un xifratge de flux basat en LFSR que s'utilitza per xifrar converses de telèfons mòbils. El xifratge de flux, o xiframent de flux és una de les dues categories principals de xifratge modern en criptografia simètrica, l'altra és el xifratge de blocs.
Nou!!: Aritmètica modular і Xifratge de flux · Veure més »
Xifratge per blocs
Xifratge Desxifratge En criptografia, un xifratge per blocs és un sistema de xifratge de clau simètrica que opera sobre grups de bits de llargada fixa, anomenats blocs, amb una transformació invariable.
Nou!!: Aritmètica modular і Xifratge per blocs · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Aritmètica modular і Xina · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1039 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aritmètica modular і 1202 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Aritmètica modular і 1247 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1261 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1581 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1588 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1596 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1601 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1621 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1638 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Aritmètica modular і 1648 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1650 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1665 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1670 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Aritmètica modular і 1707 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1768 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1777 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1782 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1783 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1796 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1805 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1810 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Aritmètica modular і 1811 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1823 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1825 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1826 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1832 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1835 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 1845 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aritmètica modular і 1851 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aritmètica modular і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1855 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1859 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1866 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1883 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1893 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1903 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Aritmètica modular і 1905 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1916 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Aritmètica modular і 1948 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Aritmètica modular і 1960 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Aritmètica modular і 1976 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Aritmètica modular і 1980 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Aritmètica modular і 1990 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Aritmètica modular і 1998 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Aritmètica modular і 2001 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aritmètica modular і 250 · Veure més »
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Aritmètica modular і 300 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 476 · Veure més »
550
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 550 · Veure més »
598
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 598 · Veure més »
668
El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aritmètica modular і 668 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 783 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aritmètica modular і 836 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aritmètica modular і 850 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 901 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Aritmètica modular і 965 · Veure més »
