Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aristòtil і Lògica
Aristòtil і Lògica tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Grècia, Òrganon, Bertrand Russell, Cambridge University Press, Causalitat, Demostració, Edat mitjana, Filosofia, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Lògica matemàtica, Matemàtiques, Plató, Raonament deductiu, Retòrica, Sil·logisme.
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Aristòtil · Antiga Grècia і Lògica ·
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Òrganon і Aristòtil · Òrganon і Lògica ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Aristòtil і Bertrand Russell · Bertrand Russell і Lògica ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Aristòtil і Cambridge University Press · Cambridge University Press і Lògica ·
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Aristòtil і Causalitat · Causalitat і Lògica ·
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Aristòtil і Demostració · Demostració і Lògica ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Aristòtil і Edat mitjana · Edat mitjana і Lògica ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Aristòtil і Filosofia · Filosofia і Lògica ·
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Aristòtil і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Friedrich Wilhelm Nietzsche і Lògica ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Aristòtil і Lògica matemàtica · Lògica і Lògica matemàtica ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Aristòtil і Matemàtiques · Lògica і Matemàtiques ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Plató · Lògica і Plató ·
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Aristòtil і Raonament deductiu · Lògica і Raonament deductiu ·
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Aristòtil і Retòrica · Lògica і Retòrica ·
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aristòtil і Lògica
- Què tenen en comú Aristòtil і Lògica
- Semblances entre Aristòtil і Lògica
Comparació entre Aristòtil і Lògica
Aristòtil té 163 relacions, mentre que Lògica té 154. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 4.73% = 15 / (163 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aristòtil і Lògica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
