Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Argòvia і Suïssa
Argòvia і Suïssa tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Alps, Basilea-Camp, Borgonya, Cantó de Berna, Cantó de Lucerna, Cantó de Solothurn, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantons de Suïssa, Francès, Italià, Romanx, Zúric.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Argòvia · Alemany і Suïssa ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Argòvia · Alemanya і Suïssa ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Argòvia · Alps і Suïssa ·
Basilea-Camp
Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.
Argòvia і Basilea-Camp · Basilea-Camp і Suïssa ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Argòvia і Borgonya · Borgonya і Suïssa ·
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Argòvia і Cantó de Berna · Cantó de Berna і Suïssa ·
Cantó de Lucerna
Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.
Argòvia і Cantó de Lucerna · Cantó de Lucerna і Suïssa ·
Cantó de Solothurn
Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.
Argòvia і Cantó de Solothurn · Cantó de Solothurn і Suïssa ·
Cantó de Zúric
Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.
Argòvia і Cantó de Zúric · Cantó de Zúric і Suïssa ·
Cantó de Zug
Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.
Argòvia і Cantó de Zug · Cantó de Zug і Suïssa ·
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Argòvia і Cantons de Suïssa · Cantons de Suïssa і Suïssa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Argòvia і Francès · Francès і Suïssa ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Argòvia і Italià · Italià і Suïssa ·
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Argòvia і Romanx · Romanx і Suïssa ·
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Argòvia і Suïssa
- Què tenen en comú Argòvia і Suïssa
- Semblances entre Argòvia і Suïssa
Comparació entre Argòvia і Suïssa
Argòvia té 61 relacions, mentre que Suïssa té 202. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 5.70% = 15 / (61 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Argòvia і Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
