Similituds entre Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casp, Castellà, Català, Catalunya, Congrés dels Diputats, Corona d'Aragó, Corts Generals, Ebre, Espanya, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Fraga, Francisco Franco Bahamonde, Isabel I de Castella, Llista de reis d'Aragó, Madrid, Mar Mediterrània, Martí l'Humà, Mequinensa, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Occitània, Osca, País Basc, Pere el Cerimoniós, Pirineus, Ramir II d'Aragó, ..., Regne de Navarra, Regne de València, Sanç III de Pamplona, Saragossa, Segona República Espanyola, Segre, Senat d'Espanya. Ampliar l'índex (7 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Aragó · Alfons el Bataller і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Aragó і Casp · Casp і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Aragó і Castellà · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Aragó і Català · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Aragó і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Aragó і Congrés dels Diputats · Congrés dels Diputats і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Aragó і Corts Generals · Corts Generals і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Aragó і Ebre · Ebre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Aragó і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Aragó і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Aragó і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Aragó і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Aragó і Ferran VII d'Espanya · Ferran VII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Aragó і Fraga · Fraga і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Aragó і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Aragó і Isabel I de Castella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Aragó і Llista de reis d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Aragó і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Aragó і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Aragó і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Aragó і Mequinensa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mequinensa ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Aragó і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Aragó і Occitània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Aragó і Osca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Aragó і País Basc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Aragó і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Aragó і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Aragó і Ramir II d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramir II d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Aragó і Regne de Navarra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Aragó і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Aragó і Sanç III de Pamplona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sanç III de Pamplona ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Aragó і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Aragó і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Aragó і Segre · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre ·
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Aragó і Senat d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Aragó té 224 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 2.72% = 37 / (224 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: