Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aragó і Decrets de Nova Planta
Aragó і Decrets de Nova Planta tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Aragonès, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, Espanya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, França, Furs, Isabel I de Castella, Justícia d'Aragó, Madrid, Navarra, País Basc, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Saragossa.
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragó і Aragonès · Aragonès і Decrets de Nova Planta ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Aragó і Castella · Castella і Decrets de Nova Planta ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Aragó і Castellà · Castellà і Decrets de Nova Planta ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Aragó і Català · Català і Decrets de Nova Planta ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Aragó і Catalunya · Catalunya і Decrets de Nova Planta ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Aragó і Corts d'Aragó · Corts d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Aragó і Espanya · Decrets de Nova Planta і Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Aragó і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Aragó і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Aragó і França · Decrets de Nova Planta і França ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Aragó і Furs · Decrets de Nova Planta і Furs ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Aragó і Isabel I de Castella · Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella ·
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Aragó і Justícia d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Justícia d'Aragó ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Aragó і Madrid · Decrets de Nova Planta і Madrid ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Aragó і Navarra · Decrets de Nova Planta і Navarra ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Aragó і País Basc · Decrets de Nova Planta і País Basc ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Aragó і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Aragó і Regne d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Aragó і Regne de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Aragó і Regne de Navarra · Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Aragó і Regne de València · Decrets de Nova Planta і Regne de València ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aragó і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Aragó і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Aragó і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Aragó і Decrets de Nova Planta
Aragó té 224 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 3.39% = 24 / (224 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aragó і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
