Similituds entre Aragó і Corona d'Aragó
Aragó і Corona d'Aragó tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Aragonès, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casp, Castella, Català, Catalunya, Cinca, Compromís de Casp, Corts d'Aragó, Daroca, Dinastia Trastàmara, Ebre, Espanya, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Fraga, França, Furs, Garcia Sanxes III de Pamplona, Isabel I de Castella, Jaca, Llei de llengües d'Aragó (2013), Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, ..., Martí l'Humà, Mequinensa, Montsó, Navarra, Occitània, País Basc, País Valencià, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Sanç III de Pamplona, Saragossa, Terol, 24 de febrer. Ampliar l'índex (18 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Aragó · Alfons el Bataller і Corona d'Aragó ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragó і Aragonès · Aragonès і Corona d'Aragó ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó ·
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Aragó і Casp · Casp і Corona d'Aragó ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Aragó і Castella · Castella і Corona d'Aragó ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Aragó і Català · Català і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Aragó і Catalunya · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Aragó і Cinca · Cinca і Corona d'Aragó ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Aragó і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Corona d'Aragó ·
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Aragó і Corts d'Aragó · Corona d'Aragó і Corts d'Aragó ·
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Aragó і Daroca · Corona d'Aragó і Daroca ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Aragó і Dinastia Trastàmara · Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Aragó і Ebre · Corona d'Aragó і Ebre ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Aragó і Espanya · Corona d'Aragó і Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Aragó і Felip V d'Espanya · Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Aragó і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Aragó і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic ·
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Aragó і Fraga · Corona d'Aragó і Fraga ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Aragó і França · Corona d'Aragó і França ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Aragó і Furs · Corona d'Aragó і Furs ·
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Corona d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Aragó і Isabel I de Castella · Corona d'Aragó і Isabel I de Castella ·
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Aragó і Jaca · Corona d'Aragó і Jaca ·
Llei de llengües d'Aragó (2013)
La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.
Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2013) · Corona d'Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2013) ·
Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó
El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.
Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Aragó і Llista de reis d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.
Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda · Corona d'Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Aragó і Madrid · Corona d'Aragó і Madrid ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Aragó і Mar Mediterrània · Corona d'Aragó і Mar Mediterrània ·
Marcelino Iglesias Ricou
Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.
Aragó і Marcelino Iglesias Ricou · Corona d'Aragó і Marcelino Iglesias Ricou ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Aragó і Martí l'Humà · Corona d'Aragó і Martí l'Humà ·
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Aragó і Mequinensa · Corona d'Aragó і Mequinensa ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Aragó і Montsó · Corona d'Aragó і Montsó ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Aragó і Navarra · Corona d'Aragó і Navarra ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Aragó і Occitània · Corona d'Aragó і Occitània ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Aragó і País Basc · Corona d'Aragó і País Basc ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Aragó і País Valencià · Corona d'Aragó і País Valencià ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Aragó і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Aragó і Principat de Catalunya · Corona d'Aragó і Principat de Catalunya ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Aragó і Ramir II d'Aragó · Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Aragó і Regne d'Aragó · Corona d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Aragó і Regne de Mallorca · Corona d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Aragó і Regne de Navarra · Corona d'Aragó і Regne de Navarra ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Aragó і Regne de València · Corona d'Aragó і Regne de València ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Aragó і Sanç III de Pamplona · Corona d'Aragó і Sanç III de Pamplona ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Aragó і Saragossa · Corona d'Aragó і Saragossa ·
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Aragó і Terol · Corona d'Aragó і Terol ·
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aragó і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Aragó і Corona d'Aragó
- Semblances entre Aragó і Corona d'Aragó
Comparació entre Aragó і Corona d'Aragó
Aragó té 224 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 5.57% = 48 / (224 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aragó і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: