Similituds entre Aqueus і Grecs homèrics
Aqueus і Grecs homèrics tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Acaia, Aqueu (fill de Xutos), Argos, Èol (fill d'Hel·lè), Civilització micènica, Descripció de Grècia, Doris (grup humà), Doros, Edat del bronze, Guerra de Troia, Hel·len, Heròdot, Homer, Ió (heroi), Invasió dòrica, Jònia, Lacònia, Mitologia grega, Oxford University Press, Pausànias (geògraf), Peloponès, Unitat perifèrica d'Argòlida, Xutos.
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Acaia і Aqueus · Acaia і Grecs homèrics ·
Aqueu (fill de Xutos)
Segons la mitologia grega, Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un heroi d'Acaia, fill de Xutos i de Creüsa.
Aqueu (fill de Xutos) і Aqueus · Aqueu (fill de Xutos) і Grecs homèrics ·
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Aqueus і Argos · Argos і Grecs homèrics ·
Èol (fill d'Hel·lè)
Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.
Èol (fill d'Hel·lè) і Aqueus · Èol (fill d'Hel·lè) і Grecs homèrics ·
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Aqueus і Civilització micènica · Civilització micènica і Grecs homèrics ·
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Aqueus і Descripció de Grècia · Descripció de Grècia і Grecs homèrics ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Aqueus і Doris (grup humà) · Doris (grup humà) і Grecs homèrics ·
Doros
Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.
Aqueus і Doros · Doros і Grecs homèrics ·
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Aqueus і Edat del bronze · Edat del bronze і Grecs homèrics ·
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Aqueus і Guerra de Troia · Grecs homèrics і Guerra de Troia ·
Hel·len
Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Aqueus і Hel·len · Grecs homèrics і Hel·len ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Aqueus і Heròdot · Grecs homèrics і Heròdot ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Aqueus і Homer · Grecs homèrics і Homer ·
Ió (heroi)
Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).
Aqueus і Ió (heroi) · Grecs homèrics і Ió (heroi) ·
Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.
Aqueus і Invasió dòrica · Grecs homèrics і Invasió dòrica ·
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Aqueus і Jònia · Grecs homèrics і Jònia ·
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Aqueus і Lacònia · Grecs homèrics і Lacònia ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Aqueus і Mitologia grega · Grecs homèrics і Mitologia grega ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Aqueus і Oxford University Press · Grecs homèrics і Oxford University Press ·
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Aqueus і Pausànias (geògraf) · Grecs homèrics і Pausànias (geògraf) ·
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Aqueus і Peloponès · Grecs homèrics і Peloponès ·
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Aqueus і Unitat perifèrica d'Argòlida · Grecs homèrics і Unitat perifèrica d'Argòlida ·
Xutos
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aqueus і Grecs homèrics
- Què tenen en comú Aqueus і Grecs homèrics
- Semblances entre Aqueus і Grecs homèrics
Comparació entre Aqueus і Grecs homèrics
Aqueus té 89 relacions, mentre que Grecs homèrics té 55. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 15.97% = 23 / (89 + 55).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aqueus і Grecs homèrics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: