Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Aq Qoyunlu і Tamerlà
Aq Qoyunlu і Tamerlà tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Ankara, Bagdad, Barquq, Beilicat dels karamànides, Burhan al-Din, Dhu l-Kadr, Dinastia jalayírida, Eufrates, Herat, Iraq ajamita, Isfahan, Kara Yülük Osman Bey, Karaman (ciutat), Kayseri, Malatya, Mardin, Pèrsia, Província de Fars, Qara Qoyunlu, República de Venècia, Sivas, Tabriz, Timúrides, Tokat, Trebisonda, Xah Rukh (timúrida), Xiraz.
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Ankara і Aq Qoyunlu · Ankara і Tamerlà ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Aq Qoyunlu і Bagdad · Bagdad і Tamerlà ·
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Aq Qoyunlu і Barquq · Barquq і Tamerlà ·
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Aq Qoyunlu і Beilicat dels karamànides · Beilicat dels karamànides і Tamerlà ·
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Aq Qoyunlu і Burhan al-Din · Burhan al-Din і Tamerlà ·
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Aq Qoyunlu і Dhu l-Kadr · Dhu l-Kadr і Tamerlà ·
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Aq Qoyunlu і Dinastia jalayírida · Dinastia jalayírida і Tamerlà ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Aq Qoyunlu і Eufrates · Eufrates і Tamerlà ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Aq Qoyunlu і Herat · Herat і Tamerlà ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Aq Qoyunlu і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Tamerlà ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Aq Qoyunlu і Isfahan · Isfahan і Tamerlà ·
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Aq Qoyunlu і Kara Yülük Osman Bey · Kara Yülük Osman Bey і Tamerlà ·
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Aq Qoyunlu і Karaman (ciutat) · Karaman (ciutat) і Tamerlà ·
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Aq Qoyunlu і Kayseri · Kayseri і Tamerlà ·
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Aq Qoyunlu і Malatya · Malatya і Tamerlà ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Aq Qoyunlu і Mardin · Mardin і Tamerlà ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Aq Qoyunlu і Pèrsia · Pèrsia і Tamerlà ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Aq Qoyunlu і Província de Fars · Província de Fars і Tamerlà ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Aq Qoyunlu і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Tamerlà ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Aq Qoyunlu і República de Venècia · República de Venècia і Tamerlà ·
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Aq Qoyunlu і Sivas · Sivas і Tamerlà ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Aq Qoyunlu і Tabriz · Tabriz і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Aq Qoyunlu і Timúrides · Tamerlà і Timúrides ·
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Aq Qoyunlu і Tokat · Tamerlà і Tokat ·
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Aq Qoyunlu і Trebisonda · Tamerlà і Trebisonda ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Aq Qoyunlu і Xah Rukh (timúrida) · Tamerlà і Xah Rukh (timúrida) ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aq Qoyunlu і Tamerlà
- Què tenen en comú Aq Qoyunlu і Tamerlà
- Semblances entre Aq Qoyunlu і Tamerlà
Comparació entre Aq Qoyunlu і Tamerlà
Aq Qoyunlu té 143 relacions, mentre que Tamerlà té 409. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 4.89% = 27 / (143 + 409).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aq Qoyunlu і Tamerlà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
