Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Apol·lo і Zeus
Apol·lo і Zeus tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Afrodita, Agamèmnon, Alexandre el Gran, Amfíon, Arcàdia, Àrtemis, Cal·líope, Ciclop, Cràtil (diàleg), Creta, Ctònic, Dionís, Esparta, Gea, Hades, Hèracles, Hefest, Hera, Heròdot, Hermes, Hesíode, Homer, Ilitia, Leto, Megalòpolis, Mitologia grega, Mitologia romana, Moires, Muses, Níobe (filla de Tàntal), ..., Nimfa, Olimp, Oracle de Delfos, Parnàs, Pitó (mitologia), Plató, Quiró, Tàrtar (mitologia), Temis, Terpsícore, Tici (fill de Zeus), Tità, Urània. Ampliar l'índex (13 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Afrodita і Apol·lo · Afrodita і Zeus ·
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Agamèmnon і Apol·lo · Agamèmnon і Zeus ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Apol·lo · Alexandre el Gran і Zeus ·
Amfíon
Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.
Amfíon і Apol·lo · Amfíon і Zeus ·
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Apol·lo і Arcàdia · Arcàdia і Zeus ·
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Àrtemis і Apol·lo · Àrtemis і Zeus ·
Cal·líope
Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.
Apol·lo і Cal·líope · Cal·líope і Zeus ·
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Apol·lo і Ciclop · Ciclop і Zeus ·
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Apol·lo і Cràtil (diàleg) · Cràtil (diàleg) і Zeus ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Apol·lo і Creta · Creta і Zeus ·
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Apol·lo і Ctònic · Ctònic і Zeus ·
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Apol·lo і Dionís · Dionís і Zeus ·
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Apol·lo і Esparta · Esparta і Zeus ·
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Apol·lo і Hades · Hades і Zeus ·
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Apol·lo і Hèracles · Hèracles і Zeus ·
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Apol·lo і Hefest · Hefest і Zeus ·
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Apol·lo і Hera · Hera і Zeus ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Apol·lo і Heròdot · Heròdot і Zeus ·
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Apol·lo і Hermes · Hermes і Zeus ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Apol·lo і Hesíode · Hesíode і Zeus ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Apol·lo і Homer · Homer і Zeus ·
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Apol·lo і Ilitia · Ilitia і Zeus ·
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Apol·lo і Leto · Leto і Zeus ·
Megalòpolis
Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.
Apol·lo і Megalòpolis · Megalòpolis і Zeus ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Apol·lo і Mitologia grega · Mitologia grega і Zeus ·
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Apol·lo і Mitologia romana · Mitologia romana і Zeus ·
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Apol·lo і Moires · Moires і Zeus ·
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Apol·lo і Muses · Muses і Zeus ·
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Apol·lo і Níobe (filla de Tàntal) · Níobe (filla de Tàntal) і Zeus ·
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Apol·lo і Nimfa · Nimfa і Zeus ·
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Apol·lo і Olimp · Olimp і Zeus ·
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Apol·lo і Oracle de Delfos · Oracle de Delfos і Zeus ·
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Apol·lo і Parnàs · Parnàs і Zeus ·
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Apol·lo і Pitó (mitologia) · Pitó (mitologia) і Zeus ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Apol·lo і Plató · Plató і Zeus ·
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Apol·lo і Quiró · Quiró і Zeus ·
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Apol·lo і Tàrtar (mitologia) · Tàrtar (mitologia) і Zeus ·
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Apol·lo і Temis · Temis і Zeus ·
Terpsícore
Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.
Apol·lo і Terpsícore · Terpsícore і Zeus ·
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Apol·lo і Tici (fill de Zeus) · Tici (fill de Zeus) і Zeus ·
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Apol·lo і Tità · Tità і Zeus ·
Urània
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Apol·lo і Zeus
- Què tenen en comú Apol·lo і Zeus
- Semblances entre Apol·lo і Zeus
Comparació entre Apol·lo і Zeus
Apol·lo té 202 relacions, mentre que Zeus té 248. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 9.56% = 43 / (202 + 248).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Apol·lo і Zeus. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
