Accés més ràpid que el navegador!
202 les relacions: Abant (rei), Acanthus (gènere), Acarnània, Accadi, Admet, Adonis (mite), Afrodita, Agamèmnon, Alcestis, Alexandre el Gran, Ambre, Amfíon, Anatòlia, Anios, Apol·lo del Belvedere, Apotropaic, Aqueloos, Aquil·les, Arc (arma), Arcadis, Arcàdia, Aristeu (mitologia), Arsínoe, Asclepi, Ashmolean Museum, Astèria, August, Òrcam, Àrtemis, Batalla d'Àccium, Bel·lona, Bellesa, Cal·líope, Carmànor, Cassandra, Castalia, Càndia, Cínires, Cítara, Centaure (mitologia), Ciclop, Cicne (fill d'Apol·lo), Ciparís, Cirene (filla d'Hipseu), Clícia, Cloris (mare de Carpos), Corint, Coronis (filla de Flègies), Cràtil (diàleg), Creüsa (filla d'Erecteu), ..., Cresos, Creta, Criseida, Crises, Ctònic, Cupido, Dafne (nimfa), Déu del Sol, Delfos (ciutat), Delos, Diana, Diomedes (fill de Tideu), Dionís, Dreros, Edat del ferro, Enees, Enlil, Escites, Escriptura cuneïforme, Esparta, Etòlia, Etusa, Eurípides, Fòcida, Febe (filla de Gea), Febus (mitologia), Femona, Figàlia, Filàmon, Flègies, Gea, Grècia, Griu, Guerra de Troia, Hades, Hècuba, Hèlios, Hèracles, Hefest, Hera, Heròdot, Hermes, Hesíode, Hiacíntia, Hieràpolis de Síria, Hipòlit, Hitites, Homer, Hurrites, Ió (heroi), Ictí, Idas, Ilíada, Ilitia, Jacint (mitologia), Jocs d'Apol·lo, Jocs Pítics, Làpites, Lícia, Lídia, Leto, Leucòtoe, Libani, Linos, Lira (instrument musical), Llançament de disc, Llorer, Llucià, Magus, Manto (filla de Tirèsias), Mar Egea, Marció, Marpessa, Mèlia (nimfa), Música, Medicament, Megalòpolis, Metagítnia, Mitografia, Mitologia grega, Mitologia romana, Moires, Mopsos (fill d'Apol·lo), Muses, Museu del Louvre, Níobe (filla de Tàntal), Nergal, Nimfa, Nom teòfor, Olimp, Oracle, Oracle de Delfos, Orfeu, Ortígia, Ovidi, Oxford, Paris de Troia, Parnàs, Patara, Pèlias, Pèrgam, Pítia, Peà (mitologia), Peó (mètrica), Peloponès, Peneu, Pilum, Pitó (mitologia), Plató, Poesia, Políxena, Príam, Psàmate (filla de Crotop), Quíone (filla de Dedalió), Quiró, Ratolí, Renaixement, Reo, Roma, Sardes, Segesta (Sicília), Segona Guerra Púnica, Sicília, Sinope (mitologia), Sipilos, Siracusa, Siros, Suetoni, Sussa, Tarquini el Superb, Tànatos, Tàrtar (mitologia), Tebes (Egipte), Temis, Tenea, Terpsícore, Tessàlia, Tici (fill de Zeus), Tità, Titus Livi, Troia, Troilos, Urània, Verí de sageta, Via Labicana, Vil·la romana, Wilusa, Xamaix, Xutos, Zèfir, Zeus, 1780. Ampliar l'índex (152 més) »
Abant (rei)
Abant (en grec antic) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i net de Dànau.
Nou!!: Apol·lo і Abant (rei) · Veure més »
Acanthus (gènere)
Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.
Nou!!: Apol·lo і Acanthus (gènere) · Veure més »
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Nou!!: Apol·lo і Acarnània · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Apol·lo і Accadi · Veure més »
Admet
Hèracles torna Alcestis a Admet Admet (Admetus) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.
Nou!!: Apol·lo і Admet · Veure més »
Adonis (mite)
''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.
Nou!!: Apol·lo і Adonis (mite) · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Apol·lo і Afrodita · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Apol·lo і Agamèmnon · Veure més »
Alcestis
A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.
Nou!!: Apol·lo і Alcestis · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Alexandre el Gran · Veure més »
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Nou!!: Apol·lo і Ambre · Veure més »
Amfíon
Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.
Nou!!: Apol·lo і Amfíon · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Apol·lo і Anatòlia · Veure més »
Anios
Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.
Nou!!: Apol·lo і Anios · Veure més »
Apol·lo del Belvedere
LApol·lo de Belvedere és una famosa escultura de marbre de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Apol·lo і Apol·lo del Belvedere · Veure més »
Apotropaic
L'adjectiu apotropaic (del grec apotropein, 'desviar') s'aplica als talismans, fetitxes, escultures, figures, oracions, paraules o frases que, pretesament, desvien o desvirtuen les influències malèfiques d'eixarms, encanteris, maleficis, sortilegis, esperits malèvols o qualsevol altra causa.
Nou!!: Apol·lo і Apotropaic · Veure més »
Aqueloos
Aquelou o Aqueloos (Achelous) pot fer referència a.
Nou!!: Apol·lo і Aqueloos · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Apol·lo і Aquil·les · Veure més »
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Nou!!: Apol·lo і Arc (arma) · Veure més »
Arcadis
Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Arcadis · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Apol·lo і Arcàdia · Veure més »
Aristeu (mitologia)
Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.
Nou!!: Apol·lo і Aristeu (mitologia) · Veure més »
Arsínoe
Segons la mitologia grega, Arsínoe (en grec antic Ἀρσινόη) va ser una heroïna, filla de Fegeu, rei de Psofis.
Nou!!: Apol·lo і Arsínoe · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Apol·lo і Asclepi · Veure més »
Ashmolean Museum
El Museu Ashmolean (Ashmolean Museum of Art and Archaeology) està situat a Beaumont Street, Oxford, Anglaterra, i és el segon museu universitari a nivell mundial (després del Museu d'Art de Basilea, fundat el 1661) i el primer museu públic britànic.
Nou!!: Apol·lo і Ashmolean Museum · Veure més »
Astèria
Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.
Nou!!: Apol·lo і Astèria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Apol·lo і August · Veure més »
Òrcam
D'acord amb la mitologia grega, Òrcam fou un rei dels aquemènides, a Pèrsia.
Nou!!: Apol·lo і Òrcam · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Apol·lo і Àrtemis · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Apol·lo і Batalla d'Àccium · Veure més »
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Nou!!: Apol·lo і Bel·lona · Veure més »
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Nou!!: Apol·lo і Bellesa · Veure més »
Cal·líope
Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.
Nou!!: Apol·lo і Cal·líope · Veure més »
Carmànor
Carmànor (en grec antic Καρμάνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de la ciutat de Tarrha, a l'illa de Creta que acollí, segons explicaven els cretencs, Apol·lo i Àrtemis després que els déus venceren la serp Pitó, els purificà i es consagrà al seu culte.
Nou!!: Apol·lo і Carmànor · Veure més »
Cassandra
Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
Nou!!: Apol·lo і Cassandra · Veure més »
Castalia
Castàlia pot fer referència a.
Nou!!: Apol·lo і Castalia · Veure més »
Càndia
Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.
Nou!!: Apol·lo і Càndia · Veure més »
Cínires
Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.
Nou!!: Apol·lo і Cínires · Veure més »
Cítara
La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.
Nou!!: Apol·lo і Cítara · Veure més »
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Nou!!: Apol·lo і Centaure (mitologia) · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Apol·lo і Ciclop · Veure més »
Cicne (fill d'Apol·lo)
Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.
Nou!!: Apol·lo і Cicne (fill d'Apol·lo) · Veure més »
Ciparís
Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.
Nou!!: Apol·lo і Ciparís · Veure més »
Cirene (filla d'Hipseu)
Segons la mitologia grega, Cirene (en Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Ocèan i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.
Nou!!: Apol·lo і Cirene (filla d'Hipseu) · Veure més »
Clícia
Segons la mitologia grega, Clícia (en grec antic Κλυτία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Apol·lo і Clícia · Veure més »
Cloris (mare de Carpos)
Segons la mitologia grega, Cloris (en grec antic Χλωρίς) va ser una divinitat, encarnació de la primavera, consagrada als jardins.
Nou!!: Apol·lo і Cloris (mare de Carpos) · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Apol·lo і Corint · Veure més »
Coronis (filla de Flègies)
Segons la mitologia grega, Coronis (en Κορωνίς) va ser una princesa tessàlia, filla de Flègias, rei dels làpites.
Nou!!: Apol·lo і Coronis (filla de Flègies) · Veure més »
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Nou!!: Apol·lo і Cràtil (diàleg) · Veure més »
Creüsa (filla d'Erecteu)
Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.
Nou!!: Apol·lo і Creüsa (filla d'Erecteu) · Veure més »
Cresos
''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.
Nou!!: Apol·lo і Cresos · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Apol·lo і Creta · Veure més »
Criseida
Criseida (en grec antic Χρυσηίς), és, segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Tròade.
Nou!!: Apol·lo і Criseida · Veure més »
Crises
Crises (en grec antic Χρύσης), va ser un heroi, fill d'Agamèmnon i de Criseida.
Nou!!: Apol·lo і Crises · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Apol·lo і Ctònic · Veure més »
Cupido
Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.
Nou!!: Apol·lo і Cupido · Veure més »
Dafne (nimfa)
Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.
Nou!!: Apol·lo і Dafne (nimfa) · Veure més »
Déu del Sol
El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.
Nou!!: Apol·lo і Déu del Sol · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Apol·lo і Delfos (ciutat) · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Apol·lo і Delos · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Apol·lo і Diana · Veure més »
Diomedes (fill de Tideu)
Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.
Nou!!: Apol·lo і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Apol·lo і Dionís · Veure més »
Dreros
Mapa de Creta amb la ubicació d'algunes de les principals ciutats del període clàssic i hel·lenístic, on figura Dreros, a la zona septentrional de l'illa Dreros era una ciutat del nord-est de l'illa grega de Creta, i va existir des del període geomètric (segles i aC) fins a l'època romana d'Orient.
Nou!!: Apol·lo і Dreros · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Apol·lo і Edat del ferro · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Apol·lo і Enees · Veure més »
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Nou!!: Apol·lo і Enlil · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Apol·lo і Escites · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Apol·lo і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Apol·lo і Esparta · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Etòlia · Veure més »
Etusa
Letusa, julivert bord, julivert de muntanya o julivertassa (Aethusa cynapium), és una espècie de planta amb flors dins la família de les apiàcies i l'única espècie dins els gènere Aethusa.
Nou!!: Apol·lo і Etusa · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Apol·lo і Eurípides · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Apol·lo і Fòcida · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Apol·lo і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Febus (mitologia)
Febus (en Phoebus) és un sobrenom o epítet que rebia el déu solar Apol·lo en la mitologia clàssica.
Nou!!: Apol·lo і Febus (mitologia) · Veure més »
Femona
Femona o Femónoe (Phemonoe) va ser una mítica poeta grega del període prehomèric.
Nou!!: Apol·lo і Femona · Veure més »
Figàlia
Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.
Nou!!: Apol·lo і Figàlia · Veure més »
Filàmon
Filàmon p. 12 (en Philammon) va ser un poeta i músic grec del període pre-homèric.
Nou!!: Apol·lo і Filàmon · Veure més »
Flègies
Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.
Nou!!: Apol·lo і Flègies · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Apol·lo і Gea · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Apol·lo і Grècia · Veure més »
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Nou!!: Apol·lo і Griu · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Apol·lo і Guerra de Troia · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Apol·lo і Hades · Veure més »
Hècuba
Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant. Els tràgics, sobretot Eurípides, en prefereixen els orígens tracis. Va ser la segona esposa del rei de Troia Príam. Va ser cèlebre per la seva fecunditat. Es diu que va donar a Príam dinou fills, nombre que Eurípides augmenta a cinquanta. Apol·lodor només n'anomena catorze. Alguns dels seus fills van ser.
Nou!!: Apol·lo і Hècuba · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Apol·lo і Hèlios · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Apol·lo і Hèracles · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Apol·lo і Hefest · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Apol·lo і Hera · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Apol·lo і Heròdot · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Apol·lo і Hermes · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Apol·lo і Hesíode · Veure més »
Hiacíntia
Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans.
Nou!!: Apol·lo і Hiacíntia · Veure més »
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Nou!!: Apol·lo і Hieràpolis de Síria · Veure més »
Hipòlit
''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Nou!!: Apol·lo і Hipòlit · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Apol·lo і Hitites · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Apol·lo і Homer · Veure més »
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Nou!!: Apol·lo і Hurrites · Veure més »
Ió (heroi)
Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).
Nou!!: Apol·lo і Ió (heroi) · Veure més »
Ictí
Ictí (Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles.
Nou!!: Apol·lo і Ictí · Veure més »
Idas
Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.
Nou!!: Apol·lo і Idas · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Apol·lo і Ilíada · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Apol·lo і Ilitia · Veure més »
Jacint (mitologia)
''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.
Nou!!: Apol·lo і Jacint (mitologia) · Veure més »
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Nou!!: Apol·lo і Jocs d'Apol·lo · Veure més »
Jocs Pítics
Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
Nou!!: Apol·lo і Jocs Pítics · Veure més »
Làpites
Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.
Nou!!: Apol·lo і Làpites · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Apol·lo і Lícia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Apol·lo і Lídia · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Apol·lo і Leto · Veure més »
Leucòtoe
D'acord amb la mitologia grega, Leucòtoe (en grec antic Λευκοθόη) va ser una heroïna, filla d'Òrcam i d'Eurínome.
Nou!!: Apol·lo і Leucòtoe · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Apol·lo і Libani · Veure més »
Linos
Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).
Nou!!: Apol·lo і Linos · Veure més »
Lira (instrument musical)
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.
Nou!!: Apol·lo і Lira (instrument musical) · Veure més »
Llançament de disc
El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible.
Nou!!: Apol·lo і Llançament de disc · Veure més »
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Nou!!: Apol·lo і Llorer · Veure més »
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Nou!!: Apol·lo і Llucià · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Apol·lo і Magus · Veure més »
Manto (filla de Tirèsias)
Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.
Nou!!: Apol·lo і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Apol·lo і Mar Egea · Veure més »
Marció
Marció (en Marcion, en Μαρκίων) va ser un famós heretge del, nascut al Pont, ben segur a Sinope.
Nou!!: Apol·lo і Marció · Veure més »
Marpessa
Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares.
Nou!!: Apol·lo і Marpessa · Veure més »
Mèlia (nimfa)
Segons la mitologia grega, Mèlia (en grec antic Μελία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Apol·lo і Mèlia (nimfa) · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Apol·lo і Música · Veure més »
Medicament
Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.
Nou!!: Apol·lo і Medicament · Veure més »
Megalòpolis
Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.
Nou!!: Apol·lo і Megalòpolis · Veure més »
Metagítnia
Metagítnia (en grec antic μεταγείτνια) era un festival celebrat a la demos àtica de Melite, en honor de l'Apol·lo Metagitni, durant el mes de Metagitnion.
Nou!!: Apol·lo і Metagítnia · Veure més »
Mitografia
La mitografia és la recopilació i estudi dels mites, és a dir l'anàlisi posterior d'una mitologia.
Nou!!: Apol·lo і Mitografia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Apol·lo і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Apol·lo і Mitologia romana · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Apol·lo і Moires · Veure més »
Mopsos (fill d'Apol·lo)
D'acord amb la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví, fill d'Apol·lo (o de Raci) i de Manto.
Nou!!: Apol·lo і Mopsos (fill d'Apol·lo) · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Apol·lo і Muses · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Apol·lo і Museu del Louvre · Veure més »
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Nou!!: Apol·lo і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »
Nergal
En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven.
Nou!!: Apol·lo і Nergal · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Apol·lo і Nimfa · Veure més »
Nom teòfor
Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.
Nou!!: Apol·lo і Nom teòfor · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Apol·lo і Olimp · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Apol·lo і Oracle · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Apol·lo і Oracle de Delfos · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Apol·lo і Orfeu · Veure més »
Ortígia
Vista aèria d'Ortígia Ortígia (Ortygia) és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont.
Nou!!: Apol·lo і Ortígia · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Apol·lo і Ovidi · Veure més »
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Nou!!: Apol·lo і Oxford · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Apol·lo і Paris de Troia · Veure més »
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Nou!!: Apol·lo і Parnàs · Veure més »
Patara
Patara (en grec antic Πάταρα) era una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny, a uns 60 estadis, de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).
Nou!!: Apol·lo і Patara · Veure més »
Pèlias
''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).
Nou!!: Apol·lo і Pèlias · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Apol·lo і Pèrgam · Veure més »
Pítia
A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.
Nou!!: Apol·lo і Pítia · Veure més »
Peà (mitologia)
Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".
Nou!!: Apol·lo і Peà (mitologia) · Veure més »
Peó (mètrica)
En mètrica, el peó (o himne) és un peu mètric utilitzat tant en la poesia com en la prosa.
Nou!!: Apol·lo і Peó (mètrica) · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Apol·lo і Peloponès · Veure més »
Peneu
Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Apol·lo і Peneu · Veure més »
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Nou!!: Apol·lo і Pilum · Veure més »
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Nou!!: Apol·lo і Pitó (mitologia) · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Plató · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Apol·lo і Poesia · Veure més »
Políxena
Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.
Nou!!: Apol·lo і Políxena · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Apol·lo і Príam · Veure més »
Psàmate (filla de Crotop)
Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic Ψαμάθη) va ser una filla de Crotop, rei d'Argos, que pertany a l'estirp de Forbant i Tríopas.
Nou!!: Apol·lo і Psàmate (filla de Crotop) · Veure més »
Quíone (filla de Dedalió)
D'acord amb la mitologia grega, Quíone p. 12 (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla del rei Dedalió.
Nou!!: Apol·lo і Quíone (filla de Dedalió) · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: Apol·lo і Quiró · Veure més »
Ratolí
Els ratolins (Mus) són un gènere de petits mamífers de l'ordre dels rosegadors.
Nou!!: Apol·lo і Ratolí · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Apol·lo і Renaixement · Veure més »
Reo
Reo (en grec antic Ῥοὶω, Rhoeo «la Magrana»), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil i neta de Dionís.
Nou!!: Apol·lo і Reo · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Apol·lo і Roma · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Apol·lo і Sardes · Veure més »
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Nou!!: Apol·lo і Segesta (Sicília) · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Apol·lo і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Apol·lo і Sicília · Veure més »
Sinope (mitologia)
Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).
Nou!!: Apol·lo і Sinope (mitologia) · Veure més »
Sipilos
El mont Sipilos vist des de Magnèsia del Sipilos (Manisa) Sipilos (en grec: Sipylos, Σίπυλος; en llatí: Sipylus; en turc: Spil Dağı) és una muntanya propera a la muntanya Tmolos i localitzada a l'antiga Lídia, entre el riu Hermos, la ciutat d'Esmirna i la ciutat de Magnèsia del Sipilos.
Nou!!: Apol·lo і Sipilos · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Apol·lo і Siracusa · Veure més »
Siros
La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Apol·lo і Siros · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Apol·lo і Suetoni · Veure més »
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Nou!!: Apol·lo і Sussa · Veure més »
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Nou!!: Apol·lo і Tarquini el Superb · Veure més »
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Nou!!: Apol·lo і Tànatos · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Apol·lo і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Tebes (Egipte)
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).
Nou!!: Apol·lo і Tebes (Egipte) · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Apol·lo і Temis · Veure més »
Tenea
Mapa de l'istme de Corint on s'aprecia la ubicació de Tenea Tenea (grec: Τενέα) és una antiga ciutat del nord-est del Peloponés, Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Tenea · Veure més »
Terpsícore
Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.
Nou!!: Apol·lo і Terpsícore · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Tessàlia · Veure més »
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Nou!!: Apol·lo і Tici (fill de Zeus) · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Apol·lo і Tità · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Apol·lo і Titus Livi · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Apol·lo і Troia · Veure més »
Troilos
Troilos Segons la mitologia grega, Troilos (en grec antic Τρωίλος), era un heroi, fill petit de Príam i d'Hècuba.
Nou!!: Apol·lo і Troilos · Veure més »
Urània
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.
Nou!!: Apol·lo і Urània · Veure més »
Verí de sageta
Els verins de sageta es fan servir per enverinar les puntes de les sagetes o els darts per a la cacera.
Nou!!: Apol·lo і Verí de sageta · Veure més »
Via Labicana
Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas.
Nou!!: Apol·lo і Via Labicana · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Apol·lo і Vil·la romana · Veure més »
Wilusa
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
Nou!!: Apol·lo і Wilusa · Veure més »
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Nou!!: Apol·lo і Xamaix · Veure més »
Xutos
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.
Nou!!: Apol·lo і Xutos · Veure més »
Zèfir
Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875) Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.
Nou!!: Apol·lo і Zèfir · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Apol·lo і Zeus · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Apol·lo і 1780 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abel.lio, Abel·lio, Abel•lio, Abeŀlio, Acesios, Apol·lo guaridor, Oetosir, Oetosyrus.
