Similituds entre Apol·lo і Micenes
Apol·lo і Micenes tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Agamèmnon, Aquil·les, Arcàdia, Àrtemis, Ciclop, Creta, Ctònic, Dionís, Esparta, Eurípides, Fòcida, Grècia, Guerra de Troia, Hades, Hèracles, Hefest, Hera, Hermes, Hesíode, Hitites, Homer, Ilíada, Ilitia, Moires, Nimfa, Paris de Troia, Peloponès, Tebes (Egipte), Troia, Wilusa, ..., Zeus. Ampliar l'índex (1 més) »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Agamèmnon і Apol·lo · Agamèmnon і Micenes ·
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Apol·lo і Aquil·les · Aquil·les і Micenes ·
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Apol·lo і Arcàdia · Arcàdia і Micenes ·
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Àrtemis і Apol·lo · Àrtemis і Micenes ·
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Apol·lo і Ciclop · Ciclop і Micenes ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Apol·lo і Creta · Creta і Micenes ·
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Apol·lo і Ctònic · Ctònic і Micenes ·
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Apol·lo і Dionís · Dionís і Micenes ·
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Apol·lo і Esparta · Esparta і Micenes ·
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Apol·lo і Eurípides · Eurípides і Micenes ·
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Apol·lo і Fòcida · Fòcida і Micenes ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Apol·lo і Grècia · Grècia і Micenes ·
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Apol·lo і Guerra de Troia · Guerra de Troia і Micenes ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Apol·lo і Hades · Hades і Micenes ·
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Apol·lo і Hèracles · Hèracles і Micenes ·
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Apol·lo і Hefest · Hefest і Micenes ·
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Apol·lo і Hera · Hera і Micenes ·
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Apol·lo і Hermes · Hermes і Micenes ·
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Apol·lo і Hesíode · Hesíode і Micenes ·
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Apol·lo і Hitites · Hitites і Micenes ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Apol·lo і Homer · Homer і Micenes ·
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Apol·lo і Ilíada · Ilíada і Micenes ·
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Apol·lo і Ilitia · Ilitia і Micenes ·
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Apol·lo і Moires · Micenes і Moires ·
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Apol·lo і Nimfa · Micenes і Nimfa ·
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Apol·lo і Paris de Troia · Micenes і Paris de Troia ·
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Apol·lo і Peloponès · Micenes і Peloponès ·
Tebes (Egipte)
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).
Apol·lo і Tebes (Egipte) · Micenes і Tebes (Egipte) ·
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Apol·lo і Troia · Micenes і Troia ·
Wilusa
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
Apol·lo і Wilusa · Micenes і Wilusa ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Apol·lo і Micenes
- Què tenen en comú Apol·lo і Micenes
- Semblances entre Apol·lo і Micenes
Comparació entre Apol·lo і Micenes
Apol·lo té 202 relacions, mentre que Micenes té 153. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 8.73% = 31 / (202 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Apol·lo і Micenes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: