Similituds entre Aparell digestiu і Glúcid
Aparell digestiu і Glúcid tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Aigua, Alcohol, Aliment, Animals, Bacteris, Budell gruixut, Cèl·lula, Diarrea, Dieta, Digestió, Enzim, Estómac, Fetge, Glúcid, Glicoproteïna, Hidròlisi, Hormona, Lípid, Midó, Organisme, Proteïna, Saliva, Sang, Sistema immunitari, Sistema nerviós, Sucre.
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Aigua і Aparell digestiu · Aigua і Glúcid ·
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Alcohol і Aparell digestiu · Alcohol і Glúcid ·
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Aliment і Aparell digestiu · Aliment і Glúcid ·
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Animals і Aparell digestiu · Animals і Glúcid ·
Bacteris
lang.
Aparell digestiu і Bacteris · Bacteris і Glúcid ·
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Aparell digestiu і Budell gruixut · Budell gruixut і Glúcid ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Aparell digestiu і Cèl·lula · Cèl·lula і Glúcid ·
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Aparell digestiu і Diarrea · Diarrea і Glúcid ·
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Aparell digestiu і Dieta · Dieta і Glúcid ·
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Aparell digestiu і Digestió · Digestió і Glúcid ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Aparell digestiu і Enzim · Enzim і Glúcid ·
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Aparell digestiu і Estómac · Estómac і Glúcid ·
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Aparell digestiu і Fetge · Fetge і Glúcid ·
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Aparell digestiu і Glúcid · Glúcid і Glúcid ·
Glicoproteïna
dataaccés.
Aparell digestiu і Glicoproteïna · Glúcid і Glicoproteïna ·
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Aparell digestiu і Hidròlisi · Glúcid і Hidròlisi ·
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Aparell digestiu і Hormona · Glúcid і Hormona ·
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Aparell digestiu і Lípid · Glúcid і Lípid ·
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Aparell digestiu і Midó · Glúcid і Midó ·
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Aparell digestiu і Organisme · Glúcid і Organisme ·
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Aparell digestiu і Proteïna · Glúcid і Proteïna ·
Saliva
La saliva és un líquid de la cavitat bucal, produït per les glàndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes proteïnes.
Aparell digestiu і Saliva · Glúcid і Saliva ·
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Aparell digestiu і Sang · Glúcid і Sang ·
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Aparell digestiu і Sistema immunitari · Glúcid і Sistema immunitari ·
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Aparell digestiu і Sistema nerviós · Glúcid і Sistema nerviós ·
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aparell digestiu і Glúcid
- Què tenen en comú Aparell digestiu і Glúcid
- Semblances entre Aparell digestiu і Glúcid
Comparació entre Aparell digestiu і Glúcid
Aparell digestiu té 102 relacions, mentre que Glúcid té 173. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 9.45% = 26 / (102 + 173).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aparell digestiu і Glúcid. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: