Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola
Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Anna de la Gran Bretanya, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almenar, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Ramillies, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Botifler, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cas dels catalans, Castell de Cardona, Consell de Cent, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Ermengol Amill, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guido Starhemberg, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, ..., Jean Orry, Joan Baptista Basset i Ramos, José Carrillo de Albornoz, Junta de Braços, Lluçanès, Madrid, Manuel Ferrer i Sitges, Maresme, Mataró, Monarquia d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Octubre, Pau de Thoar i Grec, Principat de Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Sàpiens, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Viena, 1 d'agost, 11 de setembre, 12 de setembre, 13 d'agost, 14 d'agost, 16 de maig, 19 de maig, 22 d'abril, 25 de juliol, 30 de novembre, 6 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (40 més) »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Anna de la Gran Bretanya і Antoni de Villarroel i Peláez · Anna de la Gran Bretanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Antoni de Villarroel i Peláez · Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola ·
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Antoni Desvalls i de Vergós і Antoni de Villarroel i Peláez · Antoni Desvalls i de Vergós і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Antoni de Villarroel i Peláez і Austriacistes · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Antoni de Villarroel i Peláez і Barcelona · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla d'Almenar · Batalla d'Almenar і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Denain
La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Denain · Batalla de Denain і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Malplaquet
Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Malplaquet · Batalla de Malplaquet і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Monte de Torrero · Batalla de Monte de Torrero і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Ramillies · Batalla de Ramillies і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Guerra de Successió Espanyola ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Antoni de Villarroel i Peláez і Botifler · Botifler і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Antoni de Villarroel i Peláez і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola ·
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Antoni de Villarroel i Peláez і Cas dels catalans · Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola ·
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Antoni de Villarroel i Peláez і Castell de Cardona · Castell de Cardona і Guerra de Successió Espanyola ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Antoni de Villarroel i Peláez і Consell de Cent · Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Antoni de Villarroel i Peláez і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Antoni de Villarroel i Peláez і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola ·
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Antoni de Villarroel i Peláez і Coronela de Barcelona · Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Ermengol Amill
Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і Ermengol Amill · Ermengol Amill і Guerra de Successió Espanyola ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Antoni de Villarroel i Peláez і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola ·
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Antoni de Villarroel i Peláez і Expedició del diputat militar · Expedició del diputat militar і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Antoni de Villarroel i Peláez і Felip d'Orleans, Regent de França · Felip d'Orleans, Regent de França і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Antoni de Villarroel i Peláez і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Principat de Catalunya ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra dels Nou Anys · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors ·
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Antoni de Villarroel i Peláez і Guido Starhemberg · Guerra de Successió Espanyola і Guido Starhemberg ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і James Fitz-James Stuart · Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart ·
James Stanhope
James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.
Antoni de Villarroel i Peláez і James Stanhope · Guerra de Successió Espanyola і James Stanhope ·
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Antoni de Villarroel i Peláez і Jean Orry · Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry ·
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Antoni de Villarroel i Peláez і Joan Baptista Basset i Ramos · Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos ·
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і José Carrillo de Albornoz · Guerra de Successió Espanyola і José Carrillo de Albornoz ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Antoni de Villarroel i Peláez і Junta de Braços · Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços ·
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Antoni de Villarroel i Peláez і Lluçanès · Guerra de Successió Espanyola і Lluçanès ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Antoni de Villarroel i Peláez і Madrid · Guerra de Successió Espanyola і Madrid ·
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Antoni de Villarroel i Peláez і Manuel Ferrer i Sitges · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Ferrer i Sitges ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Antoni de Villarroel i Peláez і Maresme · Guerra de Successió Espanyola і Maresme ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Antoni de Villarroel i Peláez і Mataró · Guerra de Successió Espanyola і Mataró ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Antoni de Villarroel i Peláez і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Antoni de Villarroel i Peláez і Montjuïc (Barcelona) · Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) ·
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Antoni de Villarroel i Peláez і Octubre · Guerra de Successió Espanyola і Octubre ·
Pau de Thoar i Grec
Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.
Antoni de Villarroel i Peláez і Pau de Thoar i Grec · Guerra de Successió Espanyola і Pau de Thoar i Grec ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Antoni de Villarroel i Peláez і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael de Nebot i Font · Guerra de Successió Espanyola і Rafael de Nebot i Font ·
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Antoni de Villarroel i Peláez і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Antoni de Villarroel i Peláez і Sàpiens · Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens ·
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1705) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1705) ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1706) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1713-1714) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Lleida (1707) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Lleida (1707) ·
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Tortosa (1708) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa (1708) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat de Rastatt · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat de Viena (1725) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) ·
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Antoni de Villarroel i Peláez і Tres Comuns de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Antoni de Villarroel i Peláez і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Antoni de Villarroel i Peláez · 1 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Antoni de Villarroel i Peláez · 11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Antoni de Villarroel i Peláez · 12 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Antoni de Villarroel i Peláez · 13 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
14 d'agost і Antoni de Villarroel i Peláez · 14 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
16 de maig і Antoni de Villarroel i Peláez · 16 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
19 de maig і Antoni de Villarroel i Peláez · 19 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
22 d'abril і Antoni de Villarroel i Peláez · 22 d'abril і Guerra de Successió Espanyola ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Antoni de Villarroel i Peláez · 25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Antoni de Villarroel i Peláez · 30 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juliol і Antoni de Villarroel i Peláez · 6 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
9 de juliol і Antoni de Villarroel i Peláez · 9 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola
Antoni de Villarroel i Peláez té 157 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 10.10% = 70 / (157 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
