Antoni Despuig i Dameto і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Antoni Despuig i Dameto і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Antoni Despuig i Dameto vs. Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet. MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Antoni Despuig i Dameto і Arxidiòcesi de València · Arxidiòcesi de València і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Antoni Despuig i Dameto і Bisbe · Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Antoni Despuig i Dameto і Canonge · Canonge і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Antoni Despuig i Dameto і Cardenal · Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Antoni Despuig i Dameto і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Dret canònic

El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Antoni Despuig i Dameto і Dret canònic · Dret canònic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Antoni Despuig i Dameto і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Antoni Despuig i Dameto і Il·lustració · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Antoni Despuig i Dameto і Lió · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Antoni Despuig i Dameto і Lucca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lucca · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Antoni Despuig i Dameto і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Antoni Despuig i Dameto і Napoleó Bonaparte · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Antoni Despuig i Dameto і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Antoni Despuig i Dameto і Península Ibèrica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Antoni Despuig i Dameto і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Antoni Despuig i Dameto і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Antoni Despuig i Dameto і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Antoni Despuig i Dameto і Sevilla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Antoni Despuig i Dameto і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Antoni Despuig i Dameto і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Veure més »