Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antipapa і Història del papat
Antipapa і Història del papat tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre V, Avinyó (Valclusa), Benet X (antipapa), Benet XIII, Bonifaci VII, Calixt I, Calixt III, Catolicisme, Cisma, Cisma d'Occident, Climent III, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Concili de Constança, Concili de Pisa, Corneli (papa), Dret canònic, Eleccions papals abans del 1059, Emperador, Enciclopèdia Catòlica, Honori II, Innocenci III, Joan XXIII, Joan XXIII de Pisa, Llorenç antipapa, Martí V, Papa, Papa Eusebi, Papa Gregori XII, Papa Lleó VIII, ..., Papa Nicolau V, Papa Poncià, Papa Teodor II, Papa Zeferí, Papat d'Avinyó, Patriarca d'Alexandria, Reforma Protestant, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant, Sant Pere, Silvestre III, Teologia, Urbà VI. Ampliar l'índex (13 més) »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Alexandre V і Antipapa · Alexandre V і Història del papat ·
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Antipapa і Avinyó (Valclusa) · Avinyó (Valclusa) і Història del papat ·
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Antipapa і Benet X (antipapa) · Benet X (antipapa) і Història del papat ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Antipapa і Benet XIII · Benet XIII і Història del papat ·
Bonifaci VII
Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.
Antipapa і Bonifaci VII · Bonifaci VII і Història del papat ·
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Antipapa і Calixt I · Calixt I і Història del papat ·
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Antipapa і Calixt III · Calixt III і Història del papat ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Antipapa і Catolicisme · Catolicisme і Història del papat ·
Cisma
obra.
Antipapa і Cisma · Cisma і Història del papat ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Antipapa і Cisma d'Occident · Cisma d'Occident і Història del papat ·
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Antipapa і Climent III · Climent III і Història del papat ·
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Antipapa і Climent VII d'Avinyó · Climent VII d'Avinyó і Història del papat ·
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Antipapa і Climent VIII · Climent VIII і Història del papat ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Antipapa і Concili de Constança · Concili de Constança і Història del papat ·
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Antipapa і Concili de Pisa · Concili de Pisa і Història del papat ·
Corneli (papa)
Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.
Antipapa і Corneli (papa) · Corneli (papa) і Història del papat ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Antipapa і Dret canònic · Dret canònic і Història del papat ·
Eleccions papals abans del 1059
Fabià fou un repudiat seleccionat com a bisbe perquè un colom es va posar sobre seu, aquesta és la primera referència històrica sobre el mètode de successió papal. Les eleccions papals abans del 1059 es feien sense un procés fixat.
Antipapa і Eleccions papals abans del 1059 · Eleccions papals abans del 1059 і Història del papat ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Antipapa і Emperador · Emperador і Història del papat ·
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Antipapa і Enciclopèdia Catòlica · Enciclopèdia Catòlica і Història del papat ·
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Antipapa і Honori II · Història del papat і Honori II ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Antipapa і Innocenci III · Història del papat і Innocenci III ·
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Antipapa і Joan XXIII · Història del papat і Joan XXIII ·
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Antipapa і Joan XXIII de Pisa · Història del papat і Joan XXIII de Pisa ·
Llorenç antipapa
L'antipapa Llorenç, també conegut com a Coelius Laurentius (mort el 508), va ser escollit com a alternativa a Símmac I donant lloc a l'anomenat Cisma Laurentià.
Antipapa і Llorenç antipapa · Història del papat і Llorenç antipapa ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Antipapa і Martí V · Història del papat і Martí V ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Antipapa і Papa · Història del papat і Papa ·
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Antipapa і Papa Eusebi · Història del papat і Papa Eusebi ·
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Antipapa і Papa Gregori XII · Història del papat і Papa Gregori XII ·
Papa Lleó VIII
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.
Antipapa і Papa Lleó VIII · Història del papat і Papa Lleó VIII ·
Papa Nicolau V
Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.
Antipapa і Papa Nicolau V · Història del papat і Papa Nicolau V ·
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Antipapa і Papa Poncià · Història del papat і Papa Poncià ·
Papa Teodor II
Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.
Antipapa і Papa Teodor II · Història del papat і Papa Teodor II ·
Papa Zeferí
Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.
Antipapa і Papa Zeferí · Història del papat і Papa Zeferí ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Antipapa і Papat d'Avinyó · Història del papat і Papat d'Avinyó ·
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Antipapa і Patriarca d'Alexandria · Història del papat і Patriarca d'Alexandria ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Antipapa і Reforma Protestant · Història del papat і Reforma Protestant ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Antipapa і Sacre Imperi Romanogermànic · Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Antipapa і Sant · Història del papat і Sant ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Antipapa і Sant Pere · Història del papat і Sant Pere ·
Silvestre III
Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.
Antipapa і Silvestre III · Història del papat і Silvestre III ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Antipapa і Teologia · Història del papat і Teologia ·
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antipapa і Història del papat
- Què tenen en comú Antipapa і Història del papat
- Semblances entre Antipapa і Història del papat
Comparació entre Antipapa і Història del papat
Antipapa té 138 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 3.61% = 43 / (138 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antipapa і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
