Similituds entre Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria
Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Anatòlia, Antioquia, İskenderun, Commagena, Conca oriental de la mar Mediterrània, Cristianisme, Croades, Església Catòlica Romana, Estats croats, Imperi Aquemènida, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Justinià I, Llevant (Orient Pròxim), Mar Mediterrània, Orontes, Palmira, Província de Hatay, Província romana de Síria, Samsat, Síria Cele, Turquia.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Alep і Antioquia de l'Orontes · Alep і Regió de Síria ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antioquia de l'Orontes · Anatòlia і Regió de Síria ·
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Antioquia і Antioquia de l'Orontes · Antioquia і Regió de Síria ·
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Antioquia de l'Orontes і İskenderun · Regió de Síria і İskenderun ·
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Antioquia de l'Orontes і Commagena · Commagena і Regió de Síria ·
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Antioquia de l'Orontes і Conca oriental de la mar Mediterrània · Conca oriental de la mar Mediterrània і Regió de Síria ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antioquia de l'Orontes і Cristianisme · Cristianisme і Regió de Síria ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Antioquia de l'Orontes і Croades · Croades і Regió de Síria ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Antioquia de l'Orontes і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Regió de Síria ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Antioquia de l'Orontes і Estats croats · Estats croats і Regió de Síria ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Regió de Síria ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Regió de Síria ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antioquia de l'Orontes і Jerusalem · Jerusalem і Regió de Síria ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Antioquia de l'Orontes і Justinià I · Justinià I і Regió de Síria ·
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Antioquia de l'Orontes і Llevant (Orient Pròxim) · Llevant (Orient Pròxim) і Regió de Síria ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antioquia de l'Orontes і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Regió de Síria ·
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Antioquia de l'Orontes і Orontes · Orontes і Regió de Síria ·
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Antioquia de l'Orontes і Palmira · Palmira і Regió de Síria ·
Província de Hatay
Hatay és una província (il) de Turquia que limita amb Síria.
Antioquia de l'Orontes і Província de Hatay · Província de Hatay і Regió de Síria ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Antioquia de l'Orontes і Província romana de Síria · Província romana de Síria і Regió de Síria ·
Samsat
Samsat és una petita vila a la província d'Adıyaman de Turquia, situada a la part superior del riu Eufrates.
Antioquia de l'Orontes і Samsat · Regió de Síria і Samsat ·
Síria Cele
Síria Cele fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.
Antioquia de l'Orontes і Síria Cele · Regió de Síria і Síria Cele ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Antioquia de l'Orontes і Turquia · Regió de Síria і Turquia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria
- Què tenen en comú Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria
- Semblances entre Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria
Comparació entre Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria
Antioquia de l'Orontes té 187 relacions, mentre que Regió de Síria té 229. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 5.53% = 23 / (187 + 229).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antioquia de l'Orontes і Regió de Síria. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: