Similituds entre Antiguitat tardana і Persecució dels cristians
Antiguitat tardana і Persecució dels cristians tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Alexandria, Anatòlia, Bíblia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Cosroes II, Crist, Cristianisme, Deci (emperador romà), Dioclecià, Egipte, Grec antic, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Islam, Jerusalem, Judaisme, Mesopotàmia, Primer Concili de Nicea, Religió abrahàmica, Roma.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Antiguitat tardana · Agustí d'Hipona і Persecució dels cristians ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Antiguitat tardana · Alexandria і Persecució dels cristians ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiguitat tardana · Anatòlia і Persecució dels cristians ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Antiguitat tardana і Bíblia · Bíblia і Persecució dels cristians ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Antiguitat tardana і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Persecució dels cristians ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiguitat tardana і Constantinoble · Constantinoble і Persecució dels cristians ·
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Antiguitat tardana і Corint · Corint і Persecució dels cristians ·
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Antiguitat tardana і Cosroes II · Cosroes II і Persecució dels cristians ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Antiguitat tardana і Crist · Crist і Persecució dels cristians ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiguitat tardana і Cristianisme · Cristianisme і Persecució dels cristians ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Antiguitat tardana і Deci (emperador romà) · Deci (emperador romà) і Persecució dels cristians ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiguitat tardana і Dioclecià · Dioclecià і Persecució dels cristians ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiguitat tardana і Egipte · Egipte і Persecució dels cristians ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Antiguitat tardana і Grec antic · Grec antic і Persecució dels cristians ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat tardana і Imperi Romà · Imperi Romà і Persecució dels cristians ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Antiguitat tardana і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Persecució dels cristians ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Antiguitat tardana і Islam · Islam і Persecució dels cristians ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antiguitat tardana і Jerusalem · Jerusalem і Persecució dels cristians ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Antiguitat tardana і Judaisme · Judaisme і Persecució dels cristians ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Antiguitat tardana і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Persecució dels cristians ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Antiguitat tardana і Primer Concili de Nicea · Persecució dels cristians і Primer Concili de Nicea ·
Religió abrahàmica
Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.
Antiguitat tardana і Religió abrahàmica · Persecució dels cristians і Religió abrahàmica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat tardana і Roma · Persecució dels cristians і Roma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat tardana і Persecució dels cristians
- Què tenen en comú Antiguitat tardana і Persecució dels cristians
- Semblances entre Antiguitat tardana і Persecució dels cristians
Comparació entre Antiguitat tardana і Persecució dels cristians
Antiguitat tardana té 198 relacions, mentre que Persecució dels cristians té 381. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 3.97% = 23 / (198 + 381).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat tardana і Persecució dels cristians. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: