Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antiguitat clàssica і República Romana
Antiguitat clàssica і República Romana tenen 66 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alexandre el Gran, Alps, Andalusia, Arle, August, Batalla d'Àccium, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Cartagena, Cartago, Càpua, Còrsega, Ebre, Empúries, Etruscs, Gai Duili (cònsol), Gai Mari, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Grec, Guerra, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, ..., Hispània, Illa, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Itàlia, Juli Cèsar, Llatins, Macedònia (regió), Mamertins, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Món grecoromà, Messina, Monarquia, Numídia, Occident, Patrici (classe romana), Pau, Pèrgam, Península Ibèrica, Període hel·lenístic d'Egipte, Pirineus, Plebs, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Regne de Macedònia, República, Roma, Sardenya, Senat, Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Tarquini el Superb, Tunis. Ampliar l'índex (36 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Antiguitat clàssica · Administració provincial romana і República Romana ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Antiguitat clàssica · Alexandre el Gran і República Romana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Antiguitat clàssica · Alps і República Romana ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Antiguitat clàssica · Andalusia і República Romana ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Antiguitat clàssica і Arle · Arle і República Romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiguitat clàssica і August · August і República Romana ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Antiguitat clàssica і Batalla d'Àccium · Batalla d'Àccium і República Romana ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Antiguitat clàssica і Batalla de Cannes · Batalla de Cannes і República Romana ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Antiguitat clàssica і Batalla de Zama · Batalla de Zama і República Romana ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Antiguitat clàssica і Batalla del llac Trasimè · Batalla del llac Trasimè і República Romana ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Antiguitat clàssica і Batalla del Trèbia (218 aC) · Batalla del Trèbia (218 aC) і República Romana ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Antiguitat clàssica і Cartagena · Cartagena і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Antiguitat clàssica і Cartago · Cartago і República Romana ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Antiguitat clàssica і Càpua · Càpua і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Antiguitat clàssica і Còrsega · Còrsega і República Romana ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Antiguitat clàssica і Ebre · Ebre і República Romana ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Antiguitat clàssica і Empúries · Empúries і República Romana ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Antiguitat clàssica і Etruscs · Etruscs і República Romana ·
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Antiguitat clàssica і Gai Duili (cònsol) · Gai Duili (cònsol) і República Romana ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Antiguitat clàssica і Gai Mari · Gai Mari і República Romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat clàssica і Gàl·lia · Gàl·lia і República Romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Antiguitat clàssica і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і República Romana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiguitat clàssica і Grècia · Grècia і República Romana ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Antiguitat clàssica і Grec · Grec і República Romana ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Antiguitat clàssica і Guerra · Guerra і República Romana ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Antiguitat clàssica і Guerra dels Mercenaris · Guerra dels Mercenaris і República Romana ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Antiguitat clàssica і Guerres Púniques · Guerres Púniques і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Antiguitat clàssica і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Antiguitat clàssica і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Antiguitat clàssica і Hàsdrubal Barca · Hàsdrubal Barca і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiguitat clàssica і Hispània · Hispània і República Romana ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Antiguitat clàssica і Illa · Illa і República Romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà · Imperi Romà і República Romana ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Antiguitat clàssica і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Antiguitat clàssica і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Antiguitat clàssica і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Antiguitat clàssica і Llatins · Llatins і República Romana ·
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Antiguitat clàssica і Macedònia (regió) · Macedònia (regió) і República Romana ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Antiguitat clàssica і Mamertins · Mamertins і República Romana ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiguitat clàssica і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і República Romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Antiguitat clàssica і Marc Antoni · Marc Antoni і República Romana ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Antiguitat clàssica і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і República Romana ·
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Antiguitat clàssica і Món grecoromà · Món grecoromà і República Romana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Antiguitat clàssica і Messina · Messina і República Romana ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Antiguitat clàssica і Monarquia · Monarquia і República Romana ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Antiguitat clàssica і Numídia · Numídia і República Romana ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Antiguitat clàssica і Occident · Occident і República Romana ·
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Antiguitat clàssica і Patrici (classe romana) · Patrici (classe romana) і República Romana ·
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Antiguitat clàssica і Pau · Pau і República Romana ·
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Antiguitat clàssica і Pèrgam · Pèrgam і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Antiguitat clàssica і Península Ibèrica · Península Ibèrica і República Romana ·
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Antiguitat clàssica і Període hel·lenístic d'Egipte · Període hel·lenístic d'Egipte і República Romana ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Antiguitat clàssica і Pirineus · Pirineus і República Romana ·
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Antiguitat clàssica і Plebs · Plebs і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Antiguitat clàssica і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Antiguitat clàssica і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor і República Romana ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Antiguitat clàssica і Regne de Macedònia · Regne de Macedònia і República Romana ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Antiguitat clàssica і República · República і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat clàssica і Roma · República Romana і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Antiguitat clàssica і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Antiguitat clàssica і Senat · República Romana і Senat ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiguitat clàssica і Senat Romà · República Romana і Senat Romà ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Antiguitat clàssica і Setge de Sagunt · República Romana і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Antiguitat clàssica і Sicília · República Romana і Sicília ·
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Antiguitat clàssica і Tarquini el Superb · República Romana і Tarquini el Superb ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat clàssica і República Romana
- Què tenen en comú Antiguitat clàssica і República Romana
- Semblances entre Antiguitat clàssica і República Romana
Comparació entre Antiguitat clàssica і República Romana
Antiguitat clàssica té 175 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 66, l'índex de Jaccard és 17.32% = 66 / (175 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat clàssica і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
