Similituds entre Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma tenen 95 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Altar, Amon, Anatòlia, Antic Egipte, Antiga Roma, Art, Asclepi, Atis (déu), Atletisme, August, Bel·lona, Calígula, Cíbele, Còmmode, Cereàlia, Ceres (mitologia), Circ Màxim, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corinti, Cristianisme, Déu, Dòric, Deci (emperador romà), Dioclecià, Enterrament, Equirria, Església Catòlica Romana, Etruscs, ..., Gàl·lia, Genius, Hades, Hèrcules, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Isis, Janus (mitologia), Jònic, Júpiter (mitologia), Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Juli Cèsar, Juno, Lar, Lupercals, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Mart (mitologia), Minerva, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitraisme, Numen (religió), Oligarquia, Oracle, Osiris, Osona, Paganisme, Palatí, Pales, Parentalia, Pater familias, Pèrsia, Penats, Publi Corneli Escipió Africà Major, Ròmul i Rem, Regió de Frígia, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Sabins, Saturnals, Segle, Senat Romà, Septimi Sever, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Valent, Vesta (mitologia), Vinàlia, Vitel·li, 11 de maig, 13 de maig, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril, 9 de maig. Ampliar l'índex (65 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Antiga Roma · Agricultura і Religió a l'antiga Roma ·
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Altar і Antiga Roma · Altar і Religió a l'antiga Roma ·
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Amon і Antiga Roma · Amon і Religió a l'antiga Roma ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiga Roma · Anatòlia і Religió a l'antiga Roma ·
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Antic Egipte і Antiga Roma · Antic Egipte і Religió a l'antiga Roma ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Antiga Roma · Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Antiga Roma і Art · Art і Religió a l'antiga Roma ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Antiga Roma і Asclepi · Asclepi і Religió a l'antiga Roma ·
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Antiga Roma і Atis (déu) · Atis (déu) і Religió a l'antiga Roma ·
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Antiga Roma і Atletisme · Atletisme і Religió a l'antiga Roma ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiga Roma і August · August і Religió a l'antiga Roma ·
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Antiga Roma і Bel·lona · Bel·lona і Religió a l'antiga Roma ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Antiga Roma і Calígula · Calígula і Religió a l'antiga Roma ·
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Antiga Roma і Cíbele · Cíbele і Religió a l'antiga Roma ·
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Antiga Roma і Còmmode · Còmmode і Religió a l'antiga Roma ·
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Antiga Roma і Cereàlia · Cereàlia і Religió a l'antiga Roma ·
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Antiga Roma і Ceres (mitologia) · Ceres (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Antiga Roma і Circ Màxim · Circ Màxim і Religió a l'antiga Roma ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Antiga Roma і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Religió a l'antiga Roma ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiga Roma і Constantinoble · Constantinoble і Religió a l'antiga Roma ·
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Antiga Roma і Corinti · Corinti і Religió a l'antiga Roma ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiga Roma і Cristianisme · Cristianisme і Religió a l'antiga Roma ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Antiga Roma і Déu · Déu і Religió a l'antiga Roma ·
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Antiga Roma і Dòric · Dòric і Religió a l'antiga Roma ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Antiga Roma і Deci (emperador romà) · Deci (emperador romà) і Religió a l'antiga Roma ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiga Roma і Dioclecià · Dioclecià і Religió a l'antiga Roma ·
Enterrament
L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Antiga Roma і Enterrament · Enterrament і Religió a l'antiga Roma ·
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Antiga Roma і Equirria · Equirria і Religió a l'antiga Roma ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Antiga Roma і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Religió a l'antiga Roma ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Antiga Roma і Etruscs · Etruscs і Religió a l'antiga Roma ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiga Roma і Gàl·lia · Gàl·lia і Religió a l'antiga Roma ·
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Antiga Roma і Genius · Genius і Religió a l'antiga Roma ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Antiga Roma і Hades · Hades і Religió a l'antiga Roma ·
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Antiga Roma і Hèrcules · Hèrcules і Religió a l'antiga Roma ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiga Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Religió a l'antiga Roma ·
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Antiga Roma і Isis · Isis і Religió a l'antiga Roma ·
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Antiga Roma і Janus (mitologia) · Janus (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Antiga Roma і Jònic · Jònic і Religió a l'antiga Roma ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Antiga Roma і Jocs romans · Jocs romans і Religió a l'antiga Roma ·
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Antiga Roma і Jocs Seculars · Jocs Seculars і Religió a l'antiga Roma ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Antiga Roma і Judaisme · Judaisme і Religió a l'antiga Roma ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Antiga Roma і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Religió a l'antiga Roma ·
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Antiga Roma і Juno · Juno і Religió a l'antiga Roma ·
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Antiga Roma і Lar · Lar і Religió a l'antiga Roma ·
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Antiga Roma і Lupercals · Lupercals і Religió a l'antiga Roma ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Antiga Roma і Madrid · Madrid і Religió a l'antiga Roma ·
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Antiga Roma і Manes · Manes і Religió a l'antiga Roma ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiga Roma і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Religió a l'antiga Roma ·
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Antiga Roma і Mart (mitologia) · Mart (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Antiga Roma і Minerva · Minerva і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Antiga Roma і Mitologia egípcia · Mitologia egípcia і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Antiga Roma і Mitologia grega · Mitologia grega і Religió a l'antiga Roma ·
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Antiga Roma і Mitraisme · Mitraisme і Religió a l'antiga Roma ·
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Antiga Roma і Numen (religió) · Numen (religió) і Religió a l'antiga Roma ·
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Antiga Roma і Oligarquia · Oligarquia і Religió a l'antiga Roma ·
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Antiga Roma і Oracle · Oracle і Religió a l'antiga Roma ·
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Antiga Roma і Osiris · Osiris і Religió a l'antiga Roma ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Antiga Roma і Osona · Osona і Religió a l'antiga Roma ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Antiga Roma і Paganisme · Paganisme і Religió a l'antiga Roma ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Antiga Roma і Palatí · Palatí і Religió a l'antiga Roma ·
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Antiga Roma і Pales · Pales і Religió a l'antiga Roma ·
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Antiga Roma і Parentalia · Parentalia і Religió a l'antiga Roma ·
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Antiga Roma і Pater familias · Pater familias і Religió a l'antiga Roma ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Antiga Roma і Pèrsia · Pèrsia і Religió a l'antiga Roma ·
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Antiga Roma і Penats · Penats і Religió a l'antiga Roma ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Antiga Roma і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і Religió a l'antiga Roma ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Antiga Roma і Ròmul i Rem · Ròmul i Rem і Religió a l'antiga Roma ·
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Antiga Roma і Regió de Frígia · Regió de Frígia і Religió a l'antiga Roma ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Religió a l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Antiga Roma і República Romana · Religió a l'antiga Roma і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiga Roma і Roma · Religió a l'antiga Roma і Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Antiga Roma і Sabins · Religió a l'antiga Roma і Sabins ·
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Antiga Roma і Saturnals · Religió a l'antiga Roma і Saturnals ·
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Antiga Roma і Segle · Religió a l'antiga Roma і Segle ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiga Roma і Senat Romà · Religió a l'antiga Roma і Senat Romà ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Antiga Roma і Septimi Sever · Religió a l'antiga Roma і Septimi Sever ·
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Antiga Roma і Tel·lus · Religió a l'antiga Roma і Tel·lus ·
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí · Religió a l'antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí ·
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Antiga Roma і Temple romà · Religió a l'antiga Roma і Temple romà ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Antiga Roma і Valent · Religió a l'antiga Roma і Valent ·
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Antiga Roma і Vesta (mitologia) · Religió a l'antiga Roma і Vesta (mitologia) ·
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Antiga Roma і Vinàlia · Religió a l'antiga Roma і Vinàlia ·
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Antiga Roma і Vitel·li · Religió a l'antiga Roma і Vitel·li ·
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
11 de maig і Antiga Roma · 11 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
13 de maig і Antiga Roma · 13 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
15 d'abril і Antiga Roma · 15 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Antiga Roma · 19 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
21 d'abril і Antiga Roma · 21 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
21 de febrer і Antiga Roma · 21 de febrer і Religió a l'antiga Roma ·
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
23 d'abril і Antiga Roma · 23 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
23 de març і Antiga Roma · 23 de març і Religió a l'antiga Roma ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Antiga Roma · 25 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
9 de maig і Antiga Roma · 9 de maig і Religió a l'antiga Roma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
- Què tenen en comú Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
- Semblances entre Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Comparació entre Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Antiga Roma té 403 relacions, mentre que Religió a l'antiga Roma té 242. Com que tenen en comú 95, l'índex de Jaccard és 14.73% = 95 / (403 + 242).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: