Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antiga Roma і Antiguitat clàssica
Antiga Roma і Antiguitat clàssica tenen 84 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Anatòlia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arcadi, Art, August, Índia, Àsia, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Àccium, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cartago, Còrsega, Cleòpatra, Constantí, Constantinoble, Crisi del segle III, Cristianisme, Danubi, Dinastia Flàvia, Dinastia Severa, Dioclecià, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Els cinc bons emperadors, Etruscs, Europa, Europa Occidental, ..., Flavi Honori, Gai Mari, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Guerra social, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperium, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Llatins, Luperca, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Món grecoromà, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Neró, Odoacre, Patrici (classe romana), Pax Romana, Península Ibèrica, Període hel·lenístic, Pirineus, Plebs, Primera Guerra Púnica, Publi Corneli Escipió Africà Major, Ròmul Augústul, Regne de Macedònia, República Romana, Rin, Roma, Sabins, Sardenya, Sàhara, Síria, Senat, Senat Romà, Sicília, Tarquini el Superb, Tíber, Tiberi, Tir, Trajà, Tribú, Valent, Visigots, Xipre, 4 de setembre. Ampliar l'índex (54 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Antiga Roma · Administració provincial romana і Antiguitat clàssica ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiga Roma · Anatòlia і Antiguitat clàssica ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Antiga Roma · Antiga Grècia і Antiguitat clàssica ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Antiga Roma · Antiga Roma і Antiguitat clàssica ·
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Antiga Roma і Arcadi · Antiguitat clàssica і Arcadi ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Antiga Roma і Art · Antiguitat clàssica і Art ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiga Roma і August · Antiguitat clàssica і August ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Antiga Roma · Índia і Antiguitat clàssica ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Antiga Roma · Àsia і Antiguitat clàssica ·
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Antiga Roma і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Antiguitat clàssica і Batalla d'Adrianòpolis (378) ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Antiga Roma і Batalla d'Àccium · Antiguitat clàssica і Batalla d'Àccium ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Antiga Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Antiguitat clàssica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Antiga Roma і Cartago · Antiguitat clàssica і Cartago ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Antiga Roma і Còrsega · Antiguitat clàssica і Còrsega ·
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Antiga Roma і Cleòpatra · Antiguitat clàssica і Cleòpatra ·
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Antiga Roma і Constantí · Antiguitat clàssica і Constantí ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiga Roma і Constantinoble · Antiguitat clàssica і Constantinoble ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Antiga Roma і Crisi del segle III · Antiguitat clàssica і Crisi del segle III ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiga Roma і Cristianisme · Antiguitat clàssica і Cristianisme ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antiga Roma і Danubi · Antiguitat clàssica і Danubi ·
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Antiga Roma і Dinastia Flàvia · Antiguitat clàssica і Dinastia Flàvia ·
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Antiga Roma і Dinastia Severa · Antiguitat clàssica і Dinastia Severa ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiga Roma і Dioclecià · Antiguitat clàssica і Dioclecià ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Antiga Roma і Edat antiga · Antiguitat clàssica і Edat antiga ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Antiga Roma і Edat mitjana · Antiguitat clàssica і Edat mitjana ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiga Roma і Egipte · Antiguitat clàssica і Egipte ·
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Antiga Roma і Els cinc bons emperadors · Antiguitat clàssica і Els cinc bons emperadors ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Antiga Roma і Etruscs · Antiguitat clàssica і Etruscs ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Antiga Roma і Europa · Antiguitat clàssica і Europa ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Antiga Roma і Europa Occidental · Antiguitat clàssica і Europa Occidental ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Antiga Roma і Flavi Honori · Antiguitat clàssica і Flavi Honori ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Antiga Roma і Gai Mari · Antiguitat clàssica і Gai Mari ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiga Roma і Gàl·lia · Antiguitat clàssica і Gàl·lia ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Antiga Roma і Gneu Pompeu Magne · Antiguitat clàssica і Gneu Pompeu Magne ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiga Roma і Grècia · Antiguitat clàssica і Grècia ·
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Antiga Roma і Guerra social · Antiguitat clàssica і Guerra social ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiga Roma і Hispània · Antiguitat clàssica і Hispània ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiga Roma і Imperi Romà · Antiguitat clàssica і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiga Roma і Imperi Romà d'Orient · Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Antiga Roma і Imperi Selèucida · Antiguitat clàssica і Imperi Selèucida ·
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Antiga Roma і Imperium · Antiguitat clàssica і Imperium ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Antiga Roma і Juli Cèsar · Antiguitat clàssica і Juli Cèsar ·
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Antiga Roma і Lèpid el triumvir · Antiguitat clàssica і Lèpid el triumvir ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Antiga Roma і Llatins · Antiguitat clàssica і Llatins ·
Luperca
Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma.
Antiga Roma і Luperca · Antiguitat clàssica і Luperca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiga Roma і Mar Mediterrània · Antiguitat clàssica і Mar Mediterrània ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Antiga Roma і Marc Antoni · Antiguitat clàssica і Marc Antoni ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Antiga Roma і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Antiguitat clàssica і Marc Licini Cras Dives (triumvir) ·
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Antiga Roma і Món grecoromà · Antiguitat clàssica і Món grecoromà ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Antiga Roma і Mesopotàmia · Antiguitat clàssica і Mesopotàmia ·
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Antiga Roma і Mesopotàmia (província romana) · Antiguitat clàssica і Mesopotàmia (província romana) ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Antiga Roma і Neró · Antiguitat clàssica і Neró ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Antiga Roma і Odoacre · Antiguitat clàssica і Odoacre ·
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Antiga Roma і Patrici (classe romana) · Antiguitat clàssica і Patrici (classe romana) ·
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Antiga Roma і Pax Romana · Antiguitat clàssica і Pax Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Antiga Roma і Península Ibèrica · Antiguitat clàssica і Península Ibèrica ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Antiga Roma і Període hel·lenístic · Antiguitat clàssica і Període hel·lenístic ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Antiga Roma і Pirineus · Antiguitat clàssica і Pirineus ·
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Antiga Roma і Plebs · Antiguitat clàssica і Plebs ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Antiga Roma і Primera Guerra Púnica · Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Antiga Roma і Publi Corneli Escipió Africà Major · Antiguitat clàssica і Publi Corneli Escipió Africà Major ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Antiga Roma і Ròmul Augústul · Antiguitat clàssica і Ròmul Augústul ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Antiga Roma і Regne de Macedònia · Antiguitat clàssica і Regne de Macedònia ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Antiga Roma і República Romana · Antiguitat clàssica і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Antiga Roma і Rin · Antiguitat clàssica і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiga Roma і Roma · Antiguitat clàssica і Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Antiga Roma і Sabins · Antiguitat clàssica і Sabins ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Antiga Roma і Sardenya · Antiguitat clàssica і Sardenya ·
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Antiga Roma і Sàhara · Antiguitat clàssica і Sàhara ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Antiga Roma і Síria · Antiguitat clàssica і Síria ·
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Antiga Roma і Senat · Antiguitat clàssica і Senat ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiga Roma і Senat Romà · Antiguitat clàssica і Senat Romà ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Antiga Roma і Sicília · Antiguitat clàssica і Sicília ·
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Antiga Roma і Tarquini el Superb · Antiguitat clàssica і Tarquini el Superb ·
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Antiga Roma і Tíber · Antiguitat clàssica і Tíber ·
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Antiga Roma і Tiberi · Antiguitat clàssica і Tiberi ·
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Antiga Roma і Tir · Antiguitat clàssica і Tir ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Antiga Roma і Trajà · Antiguitat clàssica і Trajà ·
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Antiga Roma і Tribú · Antiguitat clàssica і Tribú ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Antiga Roma і Valent · Antiguitat clàssica і Valent ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Antiga Roma і Visigots · Antiguitat clàssica і Visigots ·
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Antiga Roma і Xipre · Antiguitat clàssica і Xipre ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Antiga Roma · 4 de setembre і Antiguitat clàssica ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiga Roma і Antiguitat clàssica
- Què tenen en comú Antiga Roma і Antiguitat clàssica
- Semblances entre Antiga Roma і Antiguitat clàssica
Comparació entre Antiga Roma і Antiguitat clàssica
Antiga Roma té 403 relacions, mentre que Antiguitat clàssica té 175. Com que tenen en comú 84, l'índex de Jaccard és 14.53% = 84 / (403 + 175).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiga Roma і Antiguitat clàssica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
