Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antic Règim і Decrets de Nova Planta
Antic Règim і Decrets de Nova Planta tenen 64 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Amèrica, Anglaterra, Argent, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Àfrica, Àsia, Cadis, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Corona d'Aragó, Corregiment, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Enric IV de França, Escolàstica, Espanya, Estaments, Estat nació, Europa, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Furs, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guerra de Successió Espanyola, ..., Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Imperi Otomà, Inquisició, Isabel I de Castella, Liberalisme, Lleis d'Índies, Lluís XIII de França, Londres, Madrid, Monarca, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Or, Pactes de Família, Pactisme, Papa, París, Privilegi, Reforma Protestant, Regalisme, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Portugal, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Sacre Imperi Romanogermànic, Sevilla, Sobirania, Tractat d'Utrecht, Unió d'armes, Versalles. Ampliar l'índex (34 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Antic Règim · Absolutisme і Decrets de Nova Planta ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Antic Règim · Amèrica і Decrets de Nova Planta ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Antic Règim · Anglaterra і Decrets de Nova Planta ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Antic Règim і Argent · Argent і Decrets de Nova Planta ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Antic Règim і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Decrets de Nova Planta ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Antic Règim · Àfrica і Decrets de Nova Planta ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Antic Règim · Àsia і Decrets de Nova Planta ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Antic Règim і Cadis · Cadis і Decrets de Nova Planta ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Antic Règim і Carles III d'Espanya · Carles III d'Espanya і Decrets de Nova Planta ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Antic Règim і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Antic Règim і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Antic Règim і Castella · Castella і Decrets de Nova Planta ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Antic Règim і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Antic Règim і Corregiment · Corregiment і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Antic Règim і Dinastia borbònica · Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Antic Règim і Dinastia dels Habsburg · Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Antic Règim і Ducat de Milà · Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà ·
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Antic Règim і Enric IV de França · Decrets de Nova Planta і Enric IV de França ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Antic Règim і Escolàstica · Decrets de Nova Planta і Escolàstica ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Antic Règim і Espanya · Decrets de Nova Planta і Espanya ·
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Antic Règim і Estaments · Decrets de Nova Planta і Estaments ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Antic Règim і Estat nació · Decrets de Nova Planta і Estat nació ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Antic Règim і Europa · Decrets de Nova Planta і Europa ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Antic Règim і Felip II de Castella · Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Antic Règim і Felip IV de Castella · Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Antic Règim і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Antic Règim і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Antic Règim і Furs · Decrets de Nova Planta і Furs ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Antic Règim і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Antic Règim і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Antic Règim і Guerra dels Segadors · Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Antic Règim і Guerra dels Trenta Anys · Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Antic Règim і Imperi Otomà · Decrets de Nova Planta і Imperi Otomà ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Antic Règim і Inquisició · Decrets de Nova Planta і Inquisició ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Antic Règim і Isabel I de Castella · Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Antic Règim і Liberalisme · Decrets de Nova Planta і Liberalisme ·
Lleis d'Índies
Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de la Encomienda (comanda, en català), i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.
Antic Règim і Lleis d'Índies · Decrets de Nova Planta і Lleis d'Índies ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Antic Règim і Lluís XIII de França · Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Antic Règim і Londres · Decrets de Nova Planta і Londres ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Antic Règim і Madrid · Decrets de Nova Planta і Madrid ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Antic Règim і Monarca · Decrets de Nova Planta і Monarca ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Antic Règim і Monarquia · Decrets de Nova Planta і Monarquia ·
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Antic Règim і Monarquia absoluta · Decrets de Nova Planta і Monarquia absoluta ·
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Antic Règim і Monarquia Catòlica · Decrets de Nova Planta і Monarquia Catòlica ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Antic Règim і Monarquia d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Antic Règim і Or · Decrets de Nova Planta і Or ·
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Antic Règim і Pactes de Família · Decrets de Nova Planta і Pactes de Família ·
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Antic Règim і Pactisme · Decrets de Nova Planta і Pactisme ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Antic Règim і Papa · Decrets de Nova Planta і Papa ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Antic Règim і París · Decrets de Nova Planta і París ·
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Antic Règim і Privilegi · Decrets de Nova Planta і Privilegi ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Antic Règim і Reforma Protestant · Decrets de Nova Planta і Reforma Protestant ·
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Antic Règim і Regalisme · Decrets de Nova Planta і Regalisme ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Antic Règim і Regne d'Anglaterra · Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Antic Règim і Regne de França · Decrets de Nova Planta і Regne de França ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Antic Règim і Regne de Portugal · Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Antic Règim і Reis Catòlics · Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics ·
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Antic Règim і Revolta de les Comunitats de Castella · Decrets de Nova Planta і Revolta de les Comunitats de Castella ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Antic Règim і Sacre Imperi Romanogermànic · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Antic Règim і Sevilla · Decrets de Nova Planta і Sevilla ·
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Antic Règim і Sobirania · Decrets de Nova Planta і Sobirania ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Antic Règim і Tractat d'Utrecht · Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht ·
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Antic Règim і Unió d'armes · Decrets de Nova Planta і Unió d'armes ·
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Antic Règim і Versalles · Decrets de Nova Planta і Versalles ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antic Règim і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Antic Règim і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Antic Règim і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Antic Règim і Decrets de Nova Planta
Antic Règim té 439 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 64, l'índex de Jaccard és 6.94% = 64 / (439 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antic Règim і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
