Accés més ràpid que el navegador!
101 les relacions: Antoni, Antonio Traversari, Aquileia, Armini, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquitectura longobarda, August, Belisari, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Congrés de Viena, Didi Julià, Emília-Romanya, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Estrabó, Etruscs, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Far, Flavi Honori, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gai Mari, Gals, Gàl·lia Cispadana, Giuseppe Vitali, Guerra civil, Guerra de Perusa, Itàlia, Juli Cèsar, Llengües oscoumbres, Longobards, Luci Corneli Sul·la, Malària, Mar Adriàtica, Marobod, Mausoleu de Gal·la Placídia, Maximí el Traci, Metel, Monuments paleocristians de Ravenna, Odoacre, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Patrimoni de la Humanitat, Pelasgs, Picè, Piemont, Pipí I el Breu, Plini el Vell, Podestà, Polentani, ..., Província de Ravenna, Pupiè, Rímini, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels ostrogots, Regne Longobard, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República de Venècia, Romanya, Rubicó, Sabins, Sant'Apollinare in Classe, Segona Guerra Mundial, Septimi Sever, Teodoric el Gran, Tessàlia, Traversari, Umbres, UNESCO, Valentinià III, Venècia, Vitigès, Zeno (llenguatge de programació), 1198, 1218, 1240, 1248, 1275, 1440, 1509, 1512, 1527, 1529, 1585, 1636, 1796, 1797, 1802, 1805, 1814, 1815, 1859, 1861, 193, 238, 404, 539, 752, 756. Ampliar l'índex (51 més) »
Antoni
* Gens Antònia.
Nou!!: Ravenna і Antoni · Veure més »
Antonio Traversari
Antonio Traversari (Ravenna, Emília-Romanya, 1810 - 1860) fou un compositor italià.
Nou!!: Ravenna і Antonio Traversari · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Ravenna і Aquileia · Veure més »
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Nou!!: Ravenna і Armini · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Ravenna і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Ravenna і Arquitectura longobarda · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Ravenna і August · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Ravenna і Belisari · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Ravenna і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Ravenna і Congrés de Viena · Veure més »
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Nou!!: Ravenna і Didi Julià · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Ravenna і Emília-Romanya · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Ravenna і Estats Pontificis · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Ravenna і Esteve II (papa) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Ravenna і Estrabó · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Ravenna і Etruscs · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Ravenna і Exarcat · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ravenna і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Nou!!: Ravenna і Far · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Ravenna і Flavi Honori · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Ravenna і Francs · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Ravenna і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Ravenna і Gai Mari · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Ravenna і Gals · Veure més »
Gàl·lia Cispadana
La Gàl·lia Cispadana va ser una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de la Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.
Nou!!: Ravenna і Gàl·lia Cispadana · Veure més »
Giuseppe Vitali
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Ravenna і Giuseppe Vitali · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Ravenna і Guerra civil · Veure més »
Guerra de Perusa
La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.
Nou!!: Ravenna і Guerra de Perusa · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ravenna і Itàlia · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Ravenna і Juli Cèsar · Veure més »
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Nou!!: Ravenna і Llengües oscoumbres · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Ravenna і Longobards · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Ravenna і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Ravenna і Malària · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Ravenna і Mar Adriàtica · Veure més »
Marobod
Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.
Nou!!: Ravenna і Marobod · Veure més »
Mausoleu de Gal·la Placídia
El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.
Nou!!: Ravenna і Mausoleu de Gal·la Placídia · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Ravenna і Maximí el Traci · Veure més »
Metel
Metel (Metellus) va ser el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.
Nou!!: Ravenna і Metel · Veure més »
Monuments paleocristians de Ravenna
Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.
Nou!!: Ravenna і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Ravenna і Odoacre · Veure més »
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Nou!!: Ravenna і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Ravenna і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Nou!!: Ravenna і Pelasgs · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: Ravenna і Picè · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Ravenna і Piemont · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Ravenna і Pipí I el Breu · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Ravenna і Plini el Vell · Veure més »
Podestà
El podestà era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itàlia.
Nou!!: Ravenna і Podestà · Veure més »
Polentani
Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.
Nou!!: Ravenna і Polentani · Veure més »
Província de Ravenna
La Província de Ravenna és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Ravenna і Província de Ravenna · Veure més »
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Nou!!: Ravenna і Pupiè · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Ravenna і Rímini · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Ravenna і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Ravenna і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Ravenna і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Ravenna і Regne Longobard · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Ravenna і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Ravenna і República Cisalpina · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Ravenna і República de Venècia · Veure més »
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Ravenna і Romanya · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: Ravenna і Rubicó · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Ravenna і Sabins · Veure més »
Sant'Apollinare in Classe
Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.
Nou!!: Ravenna і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Ravenna і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Ravenna і Septimi Sever · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Ravenna і Teodoric el Gran · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Ravenna і Tessàlia · Veure més »
Traversari
Els Traversari foren una família güelfa de Ravenna, notable ja al amb nombrosos càrrecs locals, entre ells els principals del comú de Ravenna, i que van exercir el poder senyorial del 1218 al 1240 i el poder de fet del 1248 al 1275.
Nou!!: Ravenna і Traversari · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Ravenna і Umbres · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Ravenna і UNESCO · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Ravenna і Valentinià III · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ravenna і Venècia · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Ravenna і Vitigès · Veure més »
Zeno (llenguatge de programació)
Zeno (en referència al filòsof presocràtic Zenó d'Elea) és un llenguatge de programació processal imperatiu dissenyat per ser fàcil d'aprendre i fàcil d'utilitzar.
Nou!!: Ravenna і Zeno (llenguatge de programació) · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1198 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1218 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1240 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ravenna і 1248 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1275 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ravenna і 1440 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1509 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Ravenna і 1512 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Ravenna і 1527 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 1529 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Ravenna і 1585 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Ravenna і 1636 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ravenna і 1796 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ravenna і 1797 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Ravenna і 1802 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ravenna і 1805 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Ravenna і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Ravenna і 1815 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Ravenna і 1859 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Ravenna і 1861 · Veure més »
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ravenna і 193 · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 238 · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ravenna і 404 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 539 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ravenna і 752 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Ravenna і 756 · Veure més »
