Anarquisme і Llibertat

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Anarquisme і Llibertat

Anarquisme vs. Llibertat

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques. La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Alienació

L'alienació és un fenomen no innat en les persones, de disposició psicològic-mental.

Alienació і Anarquisme · Alienació і Llibertat · Veure més »

Autoritat

Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Anarquisme і Autoritat · Autoritat і Llibertat · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Anarquisme і Esclavitud · Esclavitud і Llibertat · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Anarquisme і Liberalisme · Liberalisme і Llibertat · Veure més »

Llibertat negativa

Llibertat negativa és aquella que es defineix per la no-coacció externa a l'individu que desitgi realitzar un curs d'acció determinat, és a dir, l'individu A que pretén dur a terme una acció X és lliure si, i només si, no existeix un Y tal que impedeixi que A realitzi X. No ha de confondre's l'adjectiu negatiu en sentit pessimista, sinó estrictament en el sentit lògic relatiu a la negació.

Anarquisme і Llibertat negativa · Llibertat і Llibertat negativa · Veure més »

Llibertat positiva

La llibertat positiva, o l'aspecte intern de la llibertat, és la capacitat dels individus de decidir vertaderament sobre les opcions que se li presenten.

Anarquisme і Llibertat positiva · Llibertat і Llibertat positiva · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.

Anarquisme і Llibertat, igualtat, fraternitat · Llibertat і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Opressió

L'opressió d'altri és l'ús del poder per treure-li la llibertat, els drets humans fonamentals o imposar càrregues excessives, per exemple de treball obligat, així com evitar el desenvolupament de la persona o grup social.

Anarquisme і Opressió · Llibertat і Opressió · Veure més »

Voluntat (filosofia)

La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.

Anarquisme і Voluntat (filosofia) · Llibertat і Voluntat (filosofia) · Veure més »