Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica
Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica tenen 55 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Alaska, Amèrica, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Amèrica Llatina, Anglès, Apatxe, Índies Orientals, Àsia, Caça, Canadà, Carib, Castellà, Catolicisme, Ciutat, Civilització asteca, Colonialisme, Conquesta, Conreu, Cotó, Cristòfor Colom, Dacsa, Esclavitud, Esquimals, Estats Units d'Amèrica, Europa, Fesol, Francès, Giovanni da Verrazzano, ..., Golf de Mèxic, Groenlàndia, Guatemala, Hernán Cortés, Indígena, Inuit, John Cabot, Maia, Mèxic, Mestís, Mississipi (riu), Nàhuatl, Nou Món, Oceà Pacífic, Otomís, Panamà, Patatera, Pesca, Quebec, Regadiu, Regne Unit, Religió, Virregnat de Nova Espanya, Yucatán, Zapoteca. Ampliar l'índex (25 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Amèrica del Nord · Agricultura і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Alaska і Amèrica del Nord · Alaska і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Amèrica del Nord · Amèrica і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Amèrica Central і Amèrica del Nord · Amèrica Central і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Amèrica del Nord і Amèrica del Sud · Amèrica del Sud і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Amèrica Llatina і Amèrica del Nord · Amèrica Llatina і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Amèrica del Nord і Anglès · Anglès і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Apatxe
Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.
Amèrica del Nord і Apatxe · Apatxe і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Índies Orientals
Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.
Índies Orientals і Amèrica del Nord · Índies Orientals і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Amèrica del Nord · Àsia і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Amèrica del Nord і Caça · Caça і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Amèrica del Nord і Canadà · Canadà і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Amèrica del Nord і Carib · Carib і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Amèrica del Nord і Castellà · Castellà і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Amèrica del Nord і Catolicisme · Catolicisme і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Amèrica del Nord і Ciutat · Ciutat і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Amèrica del Nord і Civilització asteca · Civilització asteca і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Amèrica del Nord і Colonialisme · Colonialisme і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Amèrica del Nord і Conquesta · Conquesta і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Amèrica del Nord і Conreu · Conreu і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Amèrica del Nord і Cotó · Cotó і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Amèrica del Nord і Cristòfor Colom · Cristòfor Colom і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Amèrica del Nord і Dacsa · Dacsa і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Amèrica del Nord і Esclavitud · Esclavitud і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Esquimals
Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). Un caçador de foques en el seu kayak. Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca. Els esquimals, èsquims o èsquimos (en anglès i en danès: Eskimo; en francès: Esquimaux; en rus: эскимосский) és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la regió circumpolar àrtica, des de la Sibèria oriental (Rússia), passant per Alaska (Estats Units) i el Canadà, fins a Grenlàndia (Dinamarca).
Amèrica del Nord і Esquimals · Esquimals і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Amèrica del Nord і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Amèrica del Nord і Europa · Europa і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Amèrica del Nord і Fesol · Fesol і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Amèrica del Nord і Francès · Francès і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Giovanni da Verrazzano
Giovanni da Verrazzano (sovint escrit Verrazano) (Val di Greve, Florència, 1485 - algun indret de les Antilles, 1528) va ser un navegant i explorador Florentí, que al servei de Francesc I de França explorà la costa atlàntica d'Amèrica del Nord a la recerca d'un pas pel nord-oest cap a l'Índia.
Amèrica del Nord і Giovanni da Verrazzano · Giovanni da Verrazzano і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Amèrica del Nord і Golf de Mèxic · Golf de Mèxic і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Amèrica del Nord і Groenlàndia · Groenlàndia і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Amèrica del Nord і Guatemala · Guatemala і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Amèrica del Nord і Hernán Cortés · Hernán Cortés і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Amèrica del Nord і Indígena · Indígena і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Inuit
Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.
Amèrica del Nord і Inuit · Inuit і Pobles indígenes d'Amèrica ·
John Cabot
John Cabot o Giovanni Caboto (potser Gènova, 1450 - viatjant en alta mar, 1498) fou un navegant de nacionalitat veneciana al servei d'Anglaterra.
Amèrica del Nord і John Cabot · John Cabot і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Amèrica del Nord і Maia · Maia і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Amèrica del Nord і Mèxic · Mèxic і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Mestís
mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.
Amèrica del Nord і Mestís · Mestís і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Mississipi (riu)
El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.
Amèrica del Nord і Mississipi (riu) · Mississipi (riu) і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Amèrica del Nord і Nàhuatl · Nàhuatl і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Nou Món
El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.
Amèrica del Nord і Nou Món · Nou Món і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Amèrica del Nord і Oceà Pacífic · Oceà Pacífic і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Otomís
Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.
Amèrica del Nord і Otomís · Otomís і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Amèrica del Nord і Panamà · Panamà і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Amèrica del Nord і Patatera · Patatera і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Amèrica del Nord і Pesca · Pesca і Pobles indígenes d'Amèrica ·
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Amèrica del Nord і Quebec · Pobles indígenes d'Amèrica і Quebec ·
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Amèrica del Nord і Regadiu · Pobles indígenes d'Amèrica і Regadiu ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Amèrica del Nord і Regne Unit · Pobles indígenes d'Amèrica і Regne Unit ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Amèrica del Nord і Religió · Pobles indígenes d'Amèrica і Religió ·
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Amèrica del Nord і Virregnat de Nova Espanya · Pobles indígenes d'Amèrica і Virregnat de Nova Espanya ·
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Amèrica del Nord і Yucatán · Pobles indígenes d'Amèrica і Yucatán ·
Zapoteca
Els zapoteques són un grup de pobles indígenes de Mèxic, que es diuen binni zaa "el poble nadiu" o "el poble del núvol".
Amèrica del Nord і Zapoteca · Pobles indígenes d'Amèrica і Zapoteca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica
- Què tenen en comú Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica
- Semblances entre Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica
Comparació entre Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica
Amèrica del Nord té 542 relacions, mentre que Pobles indígenes d'Amèrica té 352. Com que tenen en comú 55, l'índex de Jaccard és 6.15% = 55 / (542 + 352).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Amèrica del Nord і Pobles indígenes d'Amèrica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
