Amitis і Jardins penjants de Babilònia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Amitis і Jardins penjants de Babilònia

Amitis vs. Jardins penjants de Babilònia

Amitis (en grec, Amytis,; en persa antic, *Umati) fou una princesa aquemènida, filla de Xerxes I de Pèrsia i Amestris i germana d'Artaxerxes I. Fou donada en matrimoni al noble Megabizos i mare d'Aquèmenes. Megabizos la va acusar d'adulteri (465 aC) i Xerxes I la reprendre severament, però ella va declarar no ser culpable; en aquests moments Xerxes fou assassinat. Després d'això Megabizos, buscant el càstig de la seva dona, es va aliar amb Astrapanos, el principal conspirador, però finalment va revelar el complot. Megabizos va resultar seriosament ferit en la lluita que va seguir entre els conspiradors i les forces del rei, lluita en la qual Amitis va resultar també ferida, però es va salvar mercès a les atencions del metge Apol·lònides de Cos. Cap al 445 aC Megabizos inicià una revolta força existosa a Síria contra Artaxerxes I. Inicialment, es mantingué fidel al rei i no prengué part en l'assumpte. No obstant això, ella, la seva mare Amestris i el sàtrapa Artarius participaren en les negociacions per la reconciliació entre Megabizos i Artaxerxes I de Pèrsia, resultant tot un èxit. No obstant això, Megabizos caigué en desgràcia a cort i fou castigat a l'exili al Golf Pèrsic, lloc on romangué cinc anys. Després d'aquest temps, gràcies, de nou, a la intervenció d'Amitis i Amestris fou readmès a la cort. A la mort de Megabizos, Amitis va tenir alguns amants entre ells Apol·lònides de Cos; aquests afers els va portar en secret però finalment un dia va revelar el fet a la seva mare Amastris que en va informar al rei. Artaxerxes va fer agafar a Apol·lònides i el va carregar de cadenes durant dos mesos. Finalment, el va fer enterrar viu just el dia que Amitis va morir, sembla que a Egipte. XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.