Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Amfibis і Rèptils
Amfibis і Rèptils tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Aiguamoll, Amniotes, Antàrtida, Aurícula (cor), Carbonífer, Carn, Carnivorisme, Cenozoic, Classe (biologia), Cocodrils, Cor, Crani, Cretaci, Crocodilians, Diafragma (múscul), Ectotèrmia, Embrió, Epidermis, Escata, Evolució, Extinció, Extinció del Cretaci-Paleogen, Extinció del Permià-Triàsic, Fòssil, Fecundació, Filogènia, Fitosaures, Genoma, Herbivorisme, Juràssic, ..., Labirintodonts, Mamífers, Mesozoic, Monofiletisme, Nova Zelanda, Ocells, Oxigen, Parafiletisme, Pèl, Pell, Permià, Ploma, Respiració, Sauròpsids, Serps, Tetràpodes, Triàsic, Ull, Vas sanguini, Vèrtebra, Ventricle cardíac, Vertebrats, Vista. Ampliar l'índex (23 més) »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Aiguamoll і Amfibis · Aiguamoll і Rèptils ·
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Amfibis і Amniotes · Amniotes і Rèptils ·
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Amfibis і Antàrtida · Antàrtida і Rèptils ·
Aurícula (cor)
Una aurícula és una de les cambres cardíaques, situada a la meitat superior del cor, que rep sang de les venes o artèries i l'envia al ventricle cardíac adjacent.
Amfibis і Aurícula (cor) · Aurícula (cor) і Rèptils ·
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Carbonífer · Carbonífer і Rèptils ·
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Amfibis і Carn · Carn і Rèptils ·
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Amfibis і Carnivorisme · Carnivorisme і Rèptils ·
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Amfibis і Cenozoic · Cenozoic і Rèptils ·
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Amfibis і Classe (biologia) · Classe (biologia) і Rèptils ·
Cocodrils
Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.
Amfibis і Cocodrils · Cocodrils і Rèptils ·
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Amfibis і Cor · Cor і Rèptils ·
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Amfibis і Crani · Crani і Rèptils ·
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Cretaci · Cretaci і Rèptils ·
Crocodilians
Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.
Amfibis і Crocodilians · Crocodilians і Rèptils ·
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Amfibis і Diafragma (múscul) · Diafragma (múscul) і Rèptils ·
Ectotèrmia
Ectotèrmia és un terme modern que fa referència a l'estratègia de molts éssers vius per optimitzar la seva temperatura corporal, antigament coneguda com a pecilotèrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o peciloterms).
Amfibis і Ectotèrmia · Ectotèrmia і Rèptils ·
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Amfibis і Embrió · Embrió і Rèptils ·
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Amfibis і Epidermis · Epidermis і Rèptils ·
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Amfibis і Escata · Escata і Rèptils ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Amfibis і Evolució · Evolució і Rèptils ·
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Amfibis і Extinció · Extinció і Rèptils ·
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Amfibis і Extinció del Cretaci-Paleogen · Extinció del Cretaci-Paleogen і Rèptils ·
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Amfibis і Extinció del Permià-Triàsic · Extinció del Permià-Triàsic і Rèptils ·
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Amfibis і Fòssil · Fòssil і Rèptils ·
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Amfibis і Fecundació · Fecundació і Rèptils ·
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Amfibis і Filogènia · Filogènia і Rèptils ·
Fitosaures
Els fitosaures (Phytosauria) són un grup d'arcosaures predadors semi-aquàtics extints que van prosperar durant el Triàsic superior.
Amfibis і Fitosaures · Fitosaures і Rèptils ·
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Amfibis і Genoma · Genoma і Rèptils ·
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Amfibis і Herbivorisme · Herbivorisme і Rèptils ·
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Juràssic · Juràssic і Rèptils ·
Labirintodonts
Els labirintodonts (Labyrinthodontia) són un grup obsolet usat per referir-se a una extinta classe o superordre polifilètic que agrupava amfibis primitius, reptiliomorfs i tetràpodes basals de l'era Paleozoic i Mesozoic, caracteritzats per tenir un cos allargat amb un crani llarg i gran en comparació de la grandària corporal i dorsalment aplatat, la qual cosa ha provocat que es compari de vegades amb les salamandra geganta.
Amfibis і Labirintodonts · Labirintodonts і Rèptils ·
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Amfibis і Mamífers · Mamífers і Rèptils ·
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Amfibis і Mesozoic · Mesozoic і Rèptils ·
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Amfibis і Monofiletisme · Monofiletisme і Rèptils ·
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Amfibis і Nova Zelanda · Nova Zelanda і Rèptils ·
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Amfibis і Ocells · Ocells і Rèptils ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Amfibis і Oxigen · Oxigen і Rèptils ·
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Amfibis і Parafiletisme · Parafiletisme і Rèptils ·
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Amfibis і Pèl · Pèl і Rèptils ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Amfibis і Pell · Pell і Rèptils ·
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Permià · Permià і Rèptils ·
Ploma
Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.
Amfibis і Ploma · Ploma і Rèptils ·
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Amfibis і Respiració · Rèptils і Respiració ·
Sauròpsids
Els sauròpsids (Sauropsida) són un dels dos grans llinatges de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.
Amfibis і Sauròpsids · Rèptils і Sauròpsids ·
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Amfibis і Serps · Rèptils і Serps ·
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Amfibis і Tetràpodes · Rèptils і Tetràpodes ·
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Triàsic · Rèptils і Triàsic ·
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Amfibis і Ull · Rèptils і Ull ·
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Amfibis і Vas sanguini · Rèptils і Vas sanguini ·
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Amfibis і Vèrtebra · Rèptils і Vèrtebra ·
Ventricle cardíac
Els ventricles cardíacs són aquelles cavitats dins del cor, que,durant la seva contracció, bomban la sang al sistema circulatori.
Amfibis і Ventricle cardíac · Rèptils і Ventricle cardíac ·
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Amfibis і Vertebrats · Rèptils і Vertebrats ·
Vista
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Amfibis і Rèptils
- Què tenen en comú Amfibis і Rèptils
- Semblances entre Amfibis і Rèptils
Comparació entre Amfibis і Rèptils
Amfibis té 412 relacions, mentre que Rèptils té 205. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 8.59% = 53 / (412 + 205).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Amfibis і Rèptils. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
