Similituds entre Amfibis і Evolució dels mamífers
Amfibis і Evolució dels mamífers tenen 131 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Aigua, Aigua dolça, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amniotes, Animals, Antàrtida, Antic Egipte, Aparell digestiu, Aparell urinari, Articulació (anatomia), Artròpodes, Austràlia, Índia, Ésser humà, Àfrica, Àsia, BBC, Bioquímica, Brànquia, Bretxa de Romer, Canadà, Carbonífer, Carn, Carnivorisme, Cenozoic, Ceratina, Cintura escapular, Clade, ..., Cloaca, Cocodrils, Colze, Crani, Cretaci, Crocodilians, Cua (anatomia), Delta fluvial, Dent, Depredació, Depredador alfa, Devonià, Diafragma (múscul), Dimorfisme sexual, Dit, Ecosistema, Ectotèrmia, Embrió, Endotèrmia, Enzim, Eryops megacephalus, Escata, Espatlla, Espècie, Esquelet, Estómac, Europa, Evolució, Extinció, Extinció del Cretaci-Paleogen, Extinció del Permià-Triàsic, Extremitat, Família (biologia), Fòssil, Feromona, Fetge, Gènere (biologia), Gen, Genètica, Glàndula, Grups terminals i troncals, Hàbitat, Herbivorisme, Ichthyostega, Insectes, Intestí, Juràssic, Lopingià, Madagascar, Maluc, Mamífers, Múscul, Mesozoic, Metabolisme, Milió d'anys, Monotremes, Morfologia (biologia), Nínxol ecològic, Nitrogen, Ocells, Olfacte, Omnivorisme, Ordre, Ou (biologia), Oxigen, Paleocè, Parafiletisme, Parpella, Pavelló auricular, Pèl, Peixos, Pell, Pelvis, Permeabilitat, Permià, Plantes, Pliocè, Ploma, Pota, Proteïna, Pubertat, Pulmó, Rèptils, Registre fòssil, Reproducció, Respiració, Sang, Sauròpsids, Sensu, Sistema circulatori, Tacte, Taxonomia, Tàxon vivent, Temperatura, Tetràpodes, Timpà (anatomia), Triàsic, Urea, Vas sanguini, Vertebrats, Vista. Ampliar l'índex (101 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Amfibis · Agricultura і Evolució dels mamífers ·
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Aigua і Amfibis · Aigua і Evolució dels mamífers ·
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Aigua dolça і Amfibis · Aigua dolça і Evolució dels mamífers ·
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Amèrica del Nord і Amfibis · Amèrica del Nord і Evolució dels mamífers ·
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Amèrica del Sud і Amfibis · Amèrica del Sud і Evolució dels mamífers ·
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Amfibis і Amniotes · Amniotes і Evolució dels mamífers ·
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Amfibis і Animals · Animals і Evolució dels mamífers ·
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Amfibis і Antàrtida · Antàrtida і Evolució dels mamífers ·
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Amfibis і Antic Egipte · Antic Egipte і Evolució dels mamífers ·
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Amfibis і Aparell digestiu · Aparell digestiu і Evolució dels mamífers ·
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Amfibis і Aparell urinari · Aparell urinari і Evolució dels mamífers ·
Articulació (anatomia)
En anatomia, una articulació, dita popularment plegador o jugament, és la totalitat de les estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos.
Amfibis і Articulació (anatomia) · Articulació (anatomia) і Evolució dels mamífers ·
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Amfibis і Artròpodes · Artròpodes і Evolució dels mamífers ·
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Amfibis і Austràlia · Austràlia і Evolució dels mamífers ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Amfibis · Índia і Evolució dels mamífers ·
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Ésser humà і Amfibis · Ésser humà і Evolució dels mamífers ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Amfibis · Àfrica і Evolució dels mamífers ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Amfibis · Àsia і Evolució dels mamífers ·
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Amfibis і BBC · BBC і Evolució dels mamífers ·
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Amfibis і Bioquímica · Bioquímica і Evolució dels mamífers ·
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Amfibis і Brànquia · Brànquia і Evolució dels mamífers ·
Bretxa de Romer
La bretxa de Romer, en anglès: Romer's gap, és un exemple d'un buit aparent en el registre fòssil dels tetràpodes que és objecte d'estudi en biologia evolutiva.
Amfibis і Bretxa de Romer · Bretxa de Romer і Evolució dels mamífers ·
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Amfibis і Canadà · Canadà і Evolució dels mamífers ·
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Carbonífer · Carbonífer і Evolució dels mamífers ·
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Amfibis і Carn · Carn і Evolució dels mamífers ·
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Amfibis і Carnivorisme · Carnivorisme і Evolució dels mamífers ·
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Amfibis і Cenozoic · Cenozoic і Evolució dels mamífers ·
Ceratina
Les ceratines o queratines són una família de proteïnes no solubles en aigua, fibroses i de funció estructural amb la capacitat d'endurir extremadament el teixit en el qual s'acumula (banyes del rinoceront).
Amfibis і Ceratina · Ceratina і Evolució dels mamífers ·
Cintura escapular
La cintura escapular fixa l'articulació glenohumeral al tronc, de manera que constitueix la comunicació entre el membre superior o toràcic i el tronc.
Amfibis і Cintura escapular · Cintura escapular і Evolució dels mamífers ·
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Amfibis і Clade · Clade і Evolució dels mamífers ·
Cloaca
En anatomia animal, la cloaca és una cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu, i a la qual també conflueixen els conductes finals de l'aparell urinari i l'aparell reproductiu.
Amfibis і Cloaca · Cloaca і Evolució dels mamífers ·
Cocodrils
Distribució dels cocodrils Els cocodrils, crocodils o cocodrílids (Crocodylidae) són una família de crocodilians.
Amfibis і Cocodrils · Cocodrils і Evolució dels mamífers ·
Colze
El colze és l'articulació que uneix el braç i l'avantbraç connectant la part distal de l'húmer amb la proximal del cúbit i del radi.
Amfibis і Colze · Colze і Evolució dels mamífers ·
Crani
El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.
Amfibis і Crani · Crani і Evolució dels mamífers ·
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Cretaci · Cretaci і Evolució dels mamífers ·
Crocodilians
Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.
Amfibis і Crocodilians · Crocodilians і Evolució dels mamífers ·
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Amfibis і Cua (anatomia) · Cua (anatomia) і Evolució dels mamífers ·
Delta fluvial
group.
Amfibis і Delta fluvial · Delta fluvial і Evolució dels mamífers ·
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Amfibis і Dent · Dent і Evolució dels mamífers ·
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Amfibis і Depredació · Depredació і Evolució dels mamífers ·
Depredador alfa
En ciències naturals (biologia, zoologia, ecologia) i en antropologia es denomina depredador alfa o superdepredador l'espècie animal carnívora que preval sobre les altres espècies d'un bioma o ecosistema.
Amfibis і Depredador alfa · Depredador alfa і Evolució dels mamífers ·
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Amfibis і Devonià · Devonià і Evolució dels mamífers ·
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Amfibis і Diafragma (múscul) · Diafragma (múscul) і Evolució dels mamífers ·
Dimorfisme sexual
Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.
Amfibis і Dimorfisme sexual · Dimorfisme sexual і Evolució dels mamífers ·
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Amfibis і Dit · Dit і Evolució dels mamífers ·
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Amfibis і Ecosistema · Ecosistema і Evolució dels mamífers ·
Ectotèrmia
Ectotèrmia és un terme modern que fa referència a l'estratègia de molts éssers vius per optimitzar la seva temperatura corporal, antigament coneguda com a pecilotèrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o peciloterms).
Amfibis і Ectotèrmia · Ectotèrmia і Evolució dels mamífers ·
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Amfibis і Embrió · Embrió і Evolució dels mamífers ·
Endotèrmia
Lendotèrmia o homeotèrmia (del grec: homoios.
Amfibis і Endotèrmia · Endotèrmia і Evolució dels mamífers ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Amfibis і Enzim · Enzim і Evolució dels mamífers ·
Eryops megacephalus
Eryops megacephalus ("cara tirada cap enfora de cap gran", en grec) és una espècie extinta d'amfibi semiaquàtic, trobat principalment a la formació d'Admiral (Permià inferior, fa uns 295 milions d'anys) del comtat d'Archer (Texas), però també se n'han trobat fòssils a Nou Mèxic i parts de l'est dels Estats Units.
Amfibis і Eryops megacephalus · Eryops megacephalus і Evolució dels mamífers ·
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Amfibis і Escata · Escata і Evolució dels mamífers ·
Espatlla
En anatomia, l'espatlla o espatla designa la zona de l'extremitat superior que connecta aquesta amb el tronc.
Amfibis і Espatlla · Espatlla і Evolució dels mamífers ·
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Amfibis і Espècie · Espècie і Evolució dels mamífers ·
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Amfibis і Esquelet · Esquelet і Evolució dels mamífers ·
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Amfibis і Estómac · Estómac і Evolució dels mamífers ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Amfibis і Europa · Europa і Evolució dels mamífers ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Amfibis і Evolució · Evolució і Evolució dels mamífers ·
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Amfibis і Extinció · Evolució dels mamífers і Extinció ·
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Amfibis і Extinció del Cretaci-Paleogen · Evolució dels mamífers і Extinció del Cretaci-Paleogen ·
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Amfibis і Extinció del Permià-Triàsic · Evolució dels mamífers і Extinció del Permià-Triàsic ·
Extremitat
Anomenem extremitats als òrgans externs, generalment articulats, que la majoria dels animals empren com a mitjà de locomoció.
Amfibis і Extremitat · Evolució dels mamífers і Extremitat ·
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Amfibis і Família (biologia) · Evolució dels mamífers і Família (biologia) ·
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Amfibis і Fòssil · Evolució dels mamífers і Fòssil ·
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Amfibis і Feromona · Evolució dels mamífers і Feromona ·
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Amfibis і Fetge · Evolució dels mamífers і Fetge ·
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Amfibis і Gènere (biologia) · Evolució dels mamífers і Gènere (biologia) ·
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Amfibis і Gen · Evolució dels mamífers і Gen ·
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Amfibis і Genètica · Evolució dels mamífers і Genètica ·
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Amfibis і Glàndula · Evolució dels mamífers і Glàndula ·
Grups terminals i troncals
Grup troncal Un grup terminal és el clade més petit que conté l'últim avantpassat comú de tots els seus membres vivents, així com tots els descendents d'aquest avantpassat.
Amfibis і Grups terminals i troncals · Evolució dels mamífers і Grups terminals i troncals ·
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Amfibis і Hàbitat · Evolució dels mamífers і Hàbitat ·
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Amfibis і Herbivorisme · Evolució dels mamífers і Herbivorisme ·
Ichthyostega
Ichthyostega ('sostre de peix' en grec) es un dels primers gèneres de tetràpodes.
Amfibis і Ichthyostega · Evolució dels mamífers і Ichthyostega ·
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Amfibis і Insectes · Evolució dels mamífers і Insectes ·
Intestí
L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.
Amfibis і Intestí · Evolució dels mamífers і Intestí ·
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Juràssic · Evolució dels mamífers і Juràssic ·
Lopingià
El Lopingia, també conegut com a Permià superior, és una època del Permià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Lopingià · Evolució dels mamífers і Lopingià ·
Madagascar
Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.
Amfibis і Madagascar · Evolució dels mamífers і Madagascar ·
Maluc
El maluc o l'amaluc és la regió osteoarticular constituïda per la part inferoexterna de l'os coxal i la superior del fèmur.
Amfibis і Maluc · Evolució dels mamífers і Maluc ·
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Amfibis і Mamífers · Evolució dels mamífers і Mamífers ·
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Amfibis і Múscul · Evolució dels mamífers і Múscul ·
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Amfibis і Mesozoic · Evolució dels mamífers і Mesozoic ·
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Amfibis і Metabolisme · Evolució dels mamífers і Metabolisme ·
Milió d'anys
Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.
Amfibis і Milió d'anys · Evolució dels mamífers і Milió d'anys ·
Monotremes
Els monotremes (Monotremata) són un ordre de mamífers prototeris.
Amfibis і Monotremes · Evolució dels mamífers і Monotremes ·
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Amfibis і Morfologia (biologia) · Evolució dels mamífers і Morfologia (biologia) ·
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Amfibis і Nínxol ecològic · Evolució dels mamífers і Nínxol ecològic ·
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Amfibis і Nitrogen · Evolució dels mamífers і Nitrogen ·
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Amfibis і Ocells · Evolució dels mamífers і Ocells ·
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Amfibis і Olfacte · Evolució dels mamífers і Olfacte ·
Omnivorisme
Els corbs són omnívors. L'omnivorisme és el tipus de dieta dels animals que mengen tant plantes com altres animals com a font primària d'aliment.
Amfibis і Omnivorisme · Evolució dels mamífers і Omnivorisme ·
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Amfibis і Ordre · Evolució dels mamífers і Ordre ·
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Amfibis і Ou (biologia) · Evolució dels mamífers і Ou (biologia) ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Amfibis і Oxigen · Evolució dels mamífers і Oxigen ·
Paleocè
El PaleocèEn els parlars orientals.
Amfibis і Paleocè · Evolució dels mamífers і Paleocè ·
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Amfibis і Parafiletisme · Evolució dels mamífers і Parafiletisme ·
Parpella
La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.
Amfibis і Parpella · Evolució dels mamífers і Parpella ·
Pavelló auricular
El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.
Amfibis і Pavelló auricular · Evolució dels mamífers і Pavelló auricular ·
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Amfibis і Pèl · Evolució dels mamífers і Pèl ·
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Amfibis і Peixos · Evolució dels mamífers і Peixos ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Amfibis і Pell · Evolució dels mamífers і Pell ·
Pelvis
La pelvis és la regió anatòmica inferior del tronc.
Amfibis і Pelvis · Evolució dels mamífers і Pelvis ·
Permeabilitat
En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.
Amfibis і Permeabilitat · Evolució dels mamífers і Permeabilitat ·
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Permià · Evolució dels mamífers і Permià ·
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Amfibis і Plantes · Evolució dels mamífers і Plantes ·
Pliocè
El Pliocè és una època geològica que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.
Amfibis і Pliocè · Evolució dels mamífers і Pliocè ·
Ploma
Una '''ploma''' colom Les plomes són estructures queratinoses de la pell dels ocells.
Amfibis і Ploma · Evolució dels mamífers і Ploma ·
Pota
Les aranyes tenen vuit potes Una pota o, col·loquialment, pata, és un membre del cos humà o animal adaptada a la locomoció terrestre, al sosteniment del tronc de l'animal o en alguns casos la manipulació d'objectes.
Amfibis і Pota · Evolució dels mamífers і Pota ·
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Amfibis і Proteïna · Evolució dels mamífers і Proteïna ·
Pubertat
La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.
Amfibis і Pubertat · Evolució dels mamífers і Pubertat ·
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Amfibis і Pulmó · Evolució dels mamífers і Pulmó ·
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Amfibis і Rèptils · Evolució dels mamífers і Rèptils ·
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Amfibis і Registre fòssil · Evolució dels mamífers і Registre fòssil ·
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Amfibis і Reproducció · Evolució dels mamífers і Reproducció ·
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Amfibis і Respiració · Evolució dels mamífers і Respiració ·
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Amfibis і Sang · Evolució dels mamífers і Sang ·
Sauròpsids
Els sauròpsids (Sauropsida) són un dels dos grans llinatges de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints.
Amfibis і Sauròpsids · Evolució dels mamífers і Sauròpsids ·
Sensu
Sensu és un terme en llatí per a significar «en significat».
Amfibis і Sensu · Evolució dels mamífers і Sensu ·
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Amfibis і Sistema circulatori · Evolució dels mamífers і Sistema circulatori ·
Tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.
Amfibis і Tacte · Evolució dels mamífers і Tacte ·
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Amfibis і Taxonomia · Evolució dels mamífers і Taxonomia ·
Tàxon vivent
En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.
Amfibis і Tàxon vivent · Evolució dels mamífers і Tàxon vivent ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Amfibis і Temperatura · Evolució dels mamífers і Temperatura ·
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Amfibis і Tetràpodes · Evolució dels mamífers і Tetràpodes ·
Timpà (anatomia)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.
Amfibis і Timpà (anatomia) · Evolució dels mamífers і Timpà (anatomia) ·
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Amfibis і Triàsic · Evolució dels mamífers і Triàsic ·
Urea
La urea és un compost químic cristal·lí, incolor, de fórmula CO(NH2)2, present en l'orina dels mamífers.
Amfibis і Urea · Evolució dels mamífers і Urea ·
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Amfibis і Vas sanguini · Evolució dels mamífers і Vas sanguini ·
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Amfibis і Vertebrats · Evolució dels mamífers і Vertebrats ·
Vista
Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Amfibis і Evolució dels mamífers
- Què tenen en comú Amfibis і Evolució dels mamífers
- Semblances entre Amfibis і Evolució dels mamífers
Comparació entre Amfibis і Evolució dels mamífers
Amfibis té 412 relacions, mentre que Evolució dels mamífers té 629. Com que tenen en comú 131, l'índex de Jaccard és 12.58% = 131 / (412 + 629).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Amfibis і Evolució dels mamífers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: