Similituds entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm
Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alà-ad-Din Tekix, Bukharà, Caravana (expedició), Djand, Gran Khorasan, Imperi Seljúcida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Köneürgenç, Khivà, Khwarizm, Kiptxak, Oghuz, Samarcanda, Sirdarià, Transoxiana, Turquestan.
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix · Alà-ad-Din Tekix і Khwarizm ·
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Bukharà · Bukharà і Khwarizm ·
Caravana (expedició)
Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Caravana (expedició) · Caravana (expedició) і Khwarizm ·
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Djand · Djand і Khwarizm ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Gran Khorasan · Gran Khorasan і Khwarizm ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Khwarizm ·
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Jalal-ad-Din Mangubertí · Jalal-ad-Din Mangubertí і Khwarizm ·
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Köneürgenç · Köneürgenç і Khwarizm ·
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Khivà · Khivà і Khwarizm ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm · Khwarizm і Khwarizm ·
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Kiptxak · Khwarizm і Kiptxak ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Oghuz · Khwarizm і Oghuz ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Alà-ad-Din Muhàmmad і Samarcanda · Khwarizm і Samarcanda ·
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Sirdarià · Khwarizm і Sirdarià ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Transoxiana · Khwarizm і Transoxiana ·
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm
- Què tenen en comú Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm
- Semblances entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm
Comparació entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm
Alà-ad-Din Muhàmmad té 73 relacions, mentre que Khwarizm té 154. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 7.05% = 16 / (73 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: