Similituds entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Bukharà, Califat Abbàssida, Djand, Gúrides, Gran Khorasan, Hamadan, Iraq ajamita, Jibal, Kara-khitai, Khwarizm, Sirdarià, Transoxiana, Turquestan.
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Bukharà · Alà-ad-Din Tekix і Bukharà ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Alà-ad-Din Muhàmmad і Califat Abbàssida · Alà-ad-Din Tekix і Califat Abbàssida ·
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Djand · Alà-ad-Din Tekix і Djand ·
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Gúrides · Alà-ad-Din Tekix і Gúrides ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Gran Khorasan · Alà-ad-Din Tekix і Gran Khorasan ·
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Hamadan · Alà-ad-Din Tekix і Hamadan ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Iraq ajamita · Alà-ad-Din Tekix і Iraq ajamita ·
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Jibal · Alà-ad-Din Tekix і Jibal ·
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Kara-khitai · Alà-ad-Din Tekix і Kara-khitai ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Alà-ad-Din Muhàmmad і Khwarizm · Alà-ad-Din Tekix і Khwarizm ·
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Sirdarià · Alà-ad-Din Tekix і Sirdarià ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Transoxiana · Alà-ad-Din Tekix і Transoxiana ·
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Alà-ad-Din Muhàmmad і Turquestan · Alà-ad-Din Tekix і Turquestan ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
- Què tenen en comú Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
- Semblances entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
Comparació entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Muhàmmad té 73 relacions, mentre que Alà-ad-Din Tekix té 21. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 13.83% = 13 / (73 + 21).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alà-ad-Din Muhàmmad і Alà-ad-Din Tekix. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: