Similituds entre Alps Escandinaus і Mar Bàltica
Alps Escandinaus і Mar Bàltica tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Ajustament postglacial, Alemany, Alemanya, Anglès, Conca hidrogràfica, Copenhaguen, Danès, Dinamarca, Edat glacial, Europa, Ferro, Finlàndia, Fusta, Göta älv, Geologia, Gran Guerra del Nord, Imperi Suec, Islàndia, Isostàsia, Mar del Nord, Noruega, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Peixos, Península Escandinava, Sal (química), Skagerrak, Suècia, Suec, Suecs, ..., Sundsvall, Turisme. Ampliar l'índex (2 més) »
Ajustament postglacial
Model d'ajustament post-glacial: les zones en vermell estan augmentant a causa de l'eliminació de les capes de gel, mentre que les zones blaves estan disminuint a causa de la reomplerta de les conques oceàniques, un cop les capes de gel s'han fosquan les capes de gel fos. Lajustament postglacial (o ajustament isostàtic) és l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'últim període glacial, per mitjà d'un procés conegut com a depressió isostàtica.
Ajustament postglacial і Alps Escandinaus · Ajustament postglacial і Mar Bàltica ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Alps Escandinaus · Alemany і Mar Bàltica ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Alps Escandinaus · Alemanya і Mar Bàltica ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Alps Escandinaus і Anglès · Anglès і Mar Bàltica ·
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Alps Escandinaus і Conca hidrogràfica · Conca hidrogràfica і Mar Bàltica ·
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Alps Escandinaus і Copenhaguen · Copenhaguen і Mar Bàltica ·
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Alps Escandinaus і Danès · Danès і Mar Bàltica ·
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Alps Escandinaus і Dinamarca · Dinamarca і Mar Bàltica ·
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Alps Escandinaus і Edat glacial · Edat glacial і Mar Bàltica ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Alps Escandinaus і Europa · Europa і Mar Bàltica ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Alps Escandinaus і Ferro · Ferro і Mar Bàltica ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Alps Escandinaus і Finlàndia · Finlàndia і Mar Bàltica ·
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Alps Escandinaus і Fusta · Fusta і Mar Bàltica ·
Göta älv
Göta älv és un riu suec, que flueix entre el complex marítim Skagerrak/Kattegat i Vänern.
Alps Escandinaus і Göta älv · Göta älv і Mar Bàltica ·
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Alps Escandinaus і Geologia · Geologia і Mar Bàltica ·
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Alps Escandinaus і Gran Guerra del Nord · Gran Guerra del Nord і Mar Bàltica ·
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Alps Escandinaus і Imperi Suec · Imperi Suec і Mar Bàltica ·
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Alps Escandinaus і Islàndia · Islàndia і Mar Bàltica ·
Isostàsia
Isostàsia (del grec ίσος, 'igual', i στασις, 'estabilitat') és un terme utilitzat en geologia que fa referència a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectòniques "suren" amb una elevació determinada en funció del seu gruix i de la seva densitat.
Alps Escandinaus і Isostàsia · Isostàsia і Mar Bàltica ·
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Alps Escandinaus і Mar del Nord · Mar Bàltica і Mar del Nord ·
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Alps Escandinaus і Noruega · Mar Bàltica і Noruega ·
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Alps Escandinaus і Oceà Atlàntic · Mar Bàltica і Oceà Atlàntic ·
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Alps Escandinaus і Oceà Àrtic · Mar Bàltica і Oceà Àrtic ·
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Alps Escandinaus і Peixos · Mar Bàltica і Peixos ·
Península Escandinava
La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest.
Alps Escandinaus і Península Escandinava · Mar Bàltica і Península Escandinava ·
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Alps Escandinaus і Sal (química) · Mar Bàltica і Sal (química) ·
Skagerrak
L'Skagerrak és un estret que separa la Península de Jutlàndia a Dinamarca al sud, Noruega (Sørlandet) al nord i Suècia (Bohuslän) a l'est, tot connectant el Mar del Nord amb la Mar Bàltica via el Kattegat (estret més al sud-est, a continuació seu).
Alps Escandinaus і Skagerrak · Mar Bàltica і Skagerrak ·
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Alps Escandinaus і Suècia · Mar Bàltica і Suècia ·
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Alps Escandinaus і Suec · Mar Bàltica і Suec ·
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Alps Escandinaus і Suecs · Mar Bàltica і Suecs ·
Sundsvall
Sundsvall és una ciutat de Norrland al centre de Suècia, situada a la província de Medelpad i el comtat de Västernorrland.
Alps Escandinaus і Sundsvall · Mar Bàltica і Sundsvall ·
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alps Escandinaus і Mar Bàltica
- Què tenen en comú Alps Escandinaus і Mar Bàltica
- Semblances entre Alps Escandinaus і Mar Bàltica
Comparació entre Alps Escandinaus і Mar Bàltica
Alps Escandinaus té 503 relacions, mentre que Mar Bàltica té 207. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 4.51% = 32 / (503 + 207).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alps Escandinaus і Mar Bàltica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: