Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alps і Suïssa
Alps і Suïssa tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Appenzell Ausser-Rhoden, Àustria, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schwyz, Cantó de Ticino, Cantons de Suïssa, França, Francès, Francoprovençal, Furlà, Grisons, Italià, Itàlia, Ladí, Liechtenstein, Llac de Constança, Llac de Neuchâtel, Llac Léman, Llombard, Nidwalden, Obwalden, Revolució Industrial, Rin, Roine, ..., Romanx, Serralada del Jura, Turisme, Uri, Valais, Vaud. Ampliar l'índex (6 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Alps · Alemany і Suïssa ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Alps · Alemanya і Suïssa ·
Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.
Alps і Appenzell Ausser-Rhoden · Appenzell Ausser-Rhoden і Suïssa ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Alps · Àustria і Suïssa ·
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Alps і Cantó de Berna · Cantó de Berna і Suïssa ·
Cantó de Friburg
El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.
Alps і Cantó de Friburg · Cantó de Friburg і Suïssa ·
Cantó de Glarus
Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.
Alps і Cantó de Glarus · Cantó de Glarus і Suïssa ·
Cantó de Lucerna
Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.
Alps і Cantó de Lucerna · Cantó de Lucerna і Suïssa ·
Cantó de Sankt Gallen
Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.
Alps і Cantó de Sankt Gallen · Cantó de Sankt Gallen і Suïssa ·
Cantó de Schwyz
Schwyz és un cantó de Suïssa.
Alps і Cantó de Schwyz · Cantó de Schwyz і Suïssa ·
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Alps і Cantó de Ticino · Cantó de Ticino і Suïssa ·
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Alps і Cantons de Suïssa · Cantons de Suïssa і Suïssa ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Alps і França · França і Suïssa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alps і Francès · Francès і Suïssa ·
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Alps і Francoprovençal · Francoprovençal і Suïssa ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Alps і Furlà · Furlà і Suïssa ·
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Alps і Grisons · Grisons і Suïssa ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Alps і Italià · Italià і Suïssa ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Alps і Itàlia · Itàlia і Suïssa ·
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Alps і Liechtenstein · Liechtenstein і Suïssa ·
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Alps і Llac de Constança · Llac de Constança і Suïssa ·
Llac de Neuchâtel
El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és, amb una superfície de 217,9 km², el llac més gran enterament suís.
Alps і Llac de Neuchâtel · Llac de Neuchâtel і Suïssa ·
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Alps і Llac Léman · Llac Léman і Suïssa ·
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Alps і Llombard · Llombard і Suïssa ·
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Alps і Nidwalden · Nidwalden і Suïssa ·
Obwalden
Obwalden és un cantó de Suïssa.
Alps і Obwalden · Obwalden і Suïssa ·
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Alps і Revolució Industrial · Revolució Industrial і Suïssa ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Alps і Roine · Roine і Suïssa ·
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Alps і Romanx · Romanx і Suïssa ·
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
Alps і Serralada del Jura · Serralada del Jura і Suïssa ·
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Alps і Turisme · Suïssa і Turisme ·
Uri
Uri és un cantó de Suïssa.
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Alps і Valais · Suïssa і Valais ·
Vaud
Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alps і Suïssa
- Què tenen en comú Alps і Suïssa
- Semblances entre Alps і Suïssa
Comparació entre Alps і Suïssa
Alps té 224 relacions, mentre que Suïssa té 202. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 8.45% = 36 / (224 + 202).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alps і Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
