Similituds entre Almodis і Ramon Berenguer I
Almodis і Ramon Berenguer I tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Adelaida de Carcassona, Barcelona, Berenguer Ramon II, Carcassona, Casal de Barcelona, Codi de Recesvint, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Rasès, Comte, Ermengarda de Carcassona, Ermessenda de Carcassona, Excomunió, Guigó II d'Albon, Guillem I de Cerdanya, Guislabert I de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Narbona, Occitània, Pere Ramon de Barcelona, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon I de Cerdanya, Sança de Barcelona, Taifa, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, ..., Víctor II. Ampliar l'índex (1 més) »
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Adelaida de Carcassona і Almodis · Adelaida de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Almodis і Barcelona · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Almodis і Berenguer Ramon II · Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer I ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Almodis і Carcassona · Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Almodis і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Almodis і Codi de Recesvint · Codi de Recesvint і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Almodis і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Almodis і Comtat de Berga · Comtat de Berga і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Almodis і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Almodis і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Almodis і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer I ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Almodis і Comte · Comte і Ramon Berenguer I ·
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Almodis і Ermengarda de Carcassona · Ermengarda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Almodis і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Almodis і Excomunió · Excomunió і Ramon Berenguer I ·
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Almodis і Guigó II d'Albon · Guigó II d'Albon і Ramon Berenguer I ·
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Almodis і Guillem I de Cerdanya · Guillem I de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Almodis і Guislabert I de Barcelona · Guislabert I de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Almodis і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Almodis і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Almodis і Narbona · Narbona і Ramon Berenguer I ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Almodis і Occitània · Occitània і Ramon Berenguer I ·
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Almodis і Pere Ramon de Barcelona · Pere Ramon de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Almodis і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Almodis і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Almodis і Ramon I de Cerdanya · Ramon Berenguer I і Ramon I de Cerdanya ·
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Almodis і Sança de Barcelona · Ramon Berenguer I і Sança de Barcelona ·
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Almodis і Taifa · Ramon Berenguer I і Taifa ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Almodis і Tolosa de Llenguadoc · Ramon Berenguer I і Tolosa de Llenguadoc ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Almodis і Tortosa · Ramon Berenguer I і Tortosa ·
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Almodis і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Almodis і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Almodis і Ramon Berenguer I
Comparació entre Almodis і Ramon Berenguer I
Almodis té 65 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 10.95% = 31 / (65 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Almodis і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: