Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) vs. Ucraïna

Lalliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro va ser una acció militar als Balcans durant la Primera Guerra Mundial, en la qual l'Exèrcit dels Aliats en Orient va alliberar a aquests tres països entre el 29 de setembre i el 13 de novembre de 1918 de l'ocupació per les Potències Centrals. Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Similituds entre Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna tenen 4 coses en comú (en Uniopèdia): Danubi, Estats bàltics, Imperi Austrohongarès, Polònia.

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Danubi · Danubi і Ucraïna · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Estats bàltics · Estats bàltics і Ucraïna · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Imperi Austrohongarès · Imperi Austrohongarès і Ucraïna · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Polònia · Polònia і Ucraïna · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna

Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) té 118 relacions, mentre que Ucraïna té 396. Com que tenen en comú 4, l'índex de Jaccard és 0.78% = 4 / (118 + 396).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Alliberament de Sèrbia, Albània i Montenegro (1918) і Ucraïna. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »