Obrir a Google MapsTaula de continguts
241 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abdelaziz Bouteflika, Agricultura, Ahaggar, Al-Àndalus, Al-Qaida, Alger, Altiplà, Amazic, Amazics, Annaba, Argent, Arshgul, Arzew, Atlas, Atles Saharià, Atles Tell, Aurès, Àfrica, Àfrica del Nord, Àrab, Àrab hassania, Bagdad, Barbaria, Batna (ciutat d'Algèria), Börek, Bioma, Biskra, Blat, Bosc mediterrani, Boscos mediterranis nord-africans, Bugia (Algèria), Cabília, Cabilenc, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Capsià, Cartago, Castellà, Catolicisme, Civada, Club de París, Coca de gaspatxo, Combustible fòssil, Comtat (divisió administrativa), Conquesta feudal hispànica, Constantina (Algèria), Cotó, Coure, Cuscús, ... Ampliar l'índex (191 més) »
- Estats membres de la Lliga Àrab
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Veure Algèria і Abd-al-Mumin ibn Alí
Abdelaziz Bouteflika
Abdelaziz Bouteflika (Oujda, Marroc, 2 de març de 1937 - Zéralda, província d'Alger, Algèria, 17 de setembre de 2021) fou un polític algerià, president de la república entre 1999 i 2019.
Veure Algèria і Abdelaziz Bouteflika
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Algèria і Agricultura
Ahaggar
Situació. LAhaggar (Idurar n Uhaggar; tr) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.
Veure Algèria і Ahaggar
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Algèria і Al-Àndalus
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Algèria і Al-Qaida
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Algèria і Alger
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Veure Algèria і Altiplà
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Algèria і Amazic
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Algèria і Amazics
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Veure Algèria і Annaba
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Algèria і Argent
Arshgul
Arshgul fou una antiga ciutat d'Algèria entre Orà i la frontera marroquina, a la desembocadura del riu Tafna enfront de l'illa Rachgoun.
Veure Algèria і Arshgul
Arzew
Arzew o Arzaw és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat.
Veure Algèria і Arzew
Atlas
La nau espacial ''Friendship 7'' va ser llançada en un coet Atlas Atlas és una família de vehicles de llançament espacial nord-americans.
Veure Algèria і Atlas
Atles Saharià
L'Atles del Sàhara és una serralada del sistema muntanyós de l'Atles.
Veure Algèria і Atles Saharià
Atles Tell
Mapa mostrant la localització de l'Atles del Tell LAtles Tell o Atles del Tell és una serralada d'uns 1.500 km de llarg que pertany a les muntanyes de l'Atles, situada al Nord d'Àfrica; va des del Marroc a Tunísia, passant per Algèria.
Veure Algèria і Atles Tell
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Veure Algèria і Aurès
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Algèria і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Algèria і Àfrica del Nord
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Algèria і Àrab
Àrab hassania
El hassania és el dialecte occidental de llengua àrab, parlat principalment a Mauritània i Sàhara Occidental.
Veure Algèria і Àrab hassania
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Algèria і Bagdad
Barbaria
Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Algèria і Barbaria
Batna (ciutat d'Algèria)
Batna és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima.
Veure Algèria і Batna (ciutat d'Algèria)
Börek
Turquía. La börek (idioma turc) és una espècie d'empanada o pastís que està present en la tradició culinària dels països que van formar part de l'Imperi Otomà.
Veure Algèria і Börek
Bioma
Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la bioesfera.
Veure Algèria і Bioma
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Veure Algèria і Biskra
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Algèria і Blat
Bosc mediterrani
Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.
Veure Algèria і Bosc mediterrani
Boscos mediterranis nord-africans
Els boscos mediterranis nord-africans són una ecoregió de bosc mediterrani de l'ecozona paleàrtica definida pel WWF que s'estén per les planes costaneres del Magrib, al nord de les muntanyes de l'Atles, i ocupa uns 357.900 quilòmetres quadrats.
Veure Algèria і Boscos mediterranis nord-africans
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Algèria і Bugia (Algèria)
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Veure Algèria і Cabília
Cabilenc
El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes.
Veure Algèria і Cabilenc
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Algèria і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Algèria і Califat Fatimita
Capsià
El capsià és un període cultural del Magrib que va ser definit per Jacques de Morgan en el jaciment d'El-Mekta, prop de Gafsa (Tunis).
Veure Algèria і Capsià
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Algèria і Cartago
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Algèria і Castellà
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Algèria і Catolicisme
Civada
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.
Veure Algèria і Civada
Club de París
El Club de París, és un fòrum informal de creditors oficials i països deutors.
Veure Algèria і Club de París
Coca de gaspatxo
La coca de gaspatxo és una coca rodona i plana feta amb farina de blat i aigua sense llevat.
Veure Algèria і Coca de gaspatxo
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Algèria і Combustible fòssil
Comtat (divisió administrativa)
Un comtat (county en anglès), com a divisió administrativa, especialment en alguns països angloparlants, és un territori (land area) de govern local (local government) dins d'una contrada.
Veure Algèria і Comtat (divisió administrativa)
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Algèria і Conquesta feudal hispànica
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Algèria і Constantina (Algèria)
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Algèria і Cotó
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Algèria і Coure
Cuscús
Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (en amazic seksu, en àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat a partir de sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs).
Veure Algèria і Cuscús
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Veure Algèria і Daira
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Algèria і Desert
Dey
Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.
Veure Algèria і Dey
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Algèria і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Algèria і Dinastia almoràvit
Dolma
fulles de vinya) en un mateix plat. ''Tolma'' d'Armènia rotllets de fulles de vinya farcits d'arròsGemistà: tomàquets i pebrots farcits d'arròs ''Midye dolma'' Les dolma (turc) o dolmades són una família de plats, comuns als països de l'antic Imperi Otomà (vegeu cuina otomana), basats en verdures farcides, com rotllets de fulles de vinya farcits d'arròs amb fruits secs i espècies, o tomàquets, pebrots, esbergínies, o carbassons al forn farcits d'arròs, carn picada i espècies, o altres menes de farciments.
Veure Algèria і Dolma
Ecoregió
Mapa de localització d'ecoregions en la selva amazònica marcades per la línia groga. Una ecoregió (regió ecològica), de vegades anomenada bioregió, és una superfície definida de forma ecològica i geogràfica, més petita que una "ecozona".
Veure Algèria і Ecoregió
El Oued
El Oued o Oued Souf —en àrab الوادي, al-Wādī, o وادي سوف, Wādī Sūf— és una ciutat de la província o ''wilaya'' d'El Oued, a Algèria.
Veure Algèria і El Oued
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Algèria і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Algèria і Estats Units d'Amèrica
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Algèria і Estiu
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Algèria і Expulsió dels moriscos
Fang (geologia)
El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.
Veure Algèria і Fang (geologia)
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Veure Algèria і Fòsfor
Ferhat Abbas
Ferhat Abbas (24 d'octubre del 1899 - 23 de desembre del 1985), va ser un nacionalista moderat algerià que participa en la rebel·lió en contra de França i arribà a ser president del Govern Provisional de la República Algeriana entre el 1958 i el 1961.
Veure Algèria і Ferhat Abbas
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Algèria і Ferro
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Algèria і Fes
Fibra d'espart
llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.
Veure Algèria і Fibra d'espart
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Veure Algèria і Fons Monetari Internacional
Fons Mundial per la Natura
El Fons Mundial per la Natura (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental.
Veure Algèria і Fons Mundial per la Natura
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Algèria і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Algèria і Francès
Front Islàmic de Salvació
El Front Islàmic de Salvació (FIS) ——en àrab الجبهة الإسلامية للإنقاذ, al-Jabha al-Islāmiyya li-l-Inqāḏ — és una organització política algeriana de caràcter islamista fundada el 20 de febrer de 1989 i declarada il·legal des de març del 1992.
Veure Algèria і Front Islàmic de Salvació
Front Nacional d'Alliberament d'Algèria
El Front d'Alliberament Nacional (FLN) va ser el partit polític d'Algèria que, juntament amb la seva organització militar l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), va liderar la independència del país respecte a França.
Veure Algèria і Front Nacional d'Alliberament d'Algèria
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Algèria і Fruita
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Algèria і Gas
Ghardaïa
Ghardaïa (en àrab غرداية, Ḡardāya; en amazic mozabita Ghardaïa en amazic) és un oasi i una ciutat d'Algèria capital de la província de Ghardaïa.
Veure Algèria і Ghardaïa
Ghat (Líbia)
Fortalesa de Ghat Ghat és una ciutat, oasi i antic ksar de Líbia, cap del districte de Ghat, al sud-oest del país, a 3 km del uadi Tanezzouni.
Veure Algèria і Ghat (Líbia)
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Algèria і Gibraltar
Guerra Civil dels Estats Units
La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.
Veure Algèria і Guerra Civil dels Estats Units
Guerra d'Algèria
La guerra d'Algèria (1954-1962) va ser una guerra de descolonització. Quan encara la Quarta República Francesa estava sotragada pel trauma de la guerra d'Indoxina va seguir, sense solució de continuïtat, un nou malson a Algèria: va ser la guerra de descolonització més despietada, que es va perllongar durant vuit anys (1954-1962).
Veure Algèria і Guerra d'Algèria
Gurara
Gurara (Gourara) és una parla amaziga de les llengües zenetes de la regió de Gourara (Tigurarin), un arxipèlag d'oasis que envolten Timimoun al sud-oest d'Algèria.
Veure Algèria і Gurara
Hassi Messaoud
Hassi Messaoud —en àrab حاسي مسعود, Ḥāsī Masʿūd— és una ciutat de la província o ''wilaya'' d'Ouargla, al sud-est d'Algèria.
Veure Algèria і Hassi Messaoud
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Algèria і Ibadisme
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Algèria і Ibn Khaldun
Ibn Túmart
Muhàmmad ibn Túmart —— (Igilliz, vers 1078/1081 - Tinmal, agost del 1130), autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade.
Veure Algèria і Ibn Túmart
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Veure Algèria і Ifríqiya
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Algèria і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Algèria і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Algèria і Imperi Romà d'Orient
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Veure Algèria і Imperialisme
In Aménas
In Aménas (en àrab عين أمناس, ʿĪn Aminās) és un municipi de l'est d'Algèria, prop de la frontera amb Líbia.
Veure Algèria і In Aménas
In Salah
In Salah o Aïn-Salah (en àrab عين صالح, ʿĪn Ṣāliḥ), literalment ‘bon pou’, és una ciutat d'Algèria de la wilaya de Tamanrasset.
Veure Algèria і In Salah
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Algèria і Israel
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Algèria і Judaisme
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Algèria і Kairuan
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Veure Algèria і Kàhina
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Algèria і Kharigisme
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Veure Algèria і Kosayla
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Algèria і Líbia
Llacuna
Una llacuna és una extensió natural d'aigua estancada de poca fondària, tant si és dolça com salada.
Veure Algèria і Llacuna
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Algèria і Llatí
Llengües Mzab-Wargla
Les llengües Mzab–Wargla o dialectes dels oasis del Sàhara septentrional són un continu dialectal de les llengües zenetes (amazic septentrional).
Veure Algèria і Llengües Mzab-Wargla
Llengües tuareg
Les llengues tuàregs o el tuàreg (també tamashek, tamajak, tamahak; en tifinagh ⵜⴰⵎⴰⵌⴰⵆ) és una subdivisió dins la família de les llengües amazigues.
Veure Algèria і Llengües tuareg
Llengua fenícia
La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.
Veure Algèria і Llengua fenícia
Lliga Àrab
La Lliga Àrab, oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs, és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.
Veure Algèria і Lliga Àrab
Llista de governants d'Algèria
Aquest article inclou una llista dels governants d'Algèria al llarg de la seva història.
Veure Algèria і Llista de governants d'Algèria
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Algèria і Magrib
Mali
Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.
Veure Algèria і Mali
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Algèria і Mar
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Algèria і Mar Mediterrània
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Algèria і Marroc
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Algèria і Mauritània
Mawlay Abd Allah
Mawlay Abd Allah, antigament Titt N Fitr o Ayn al-Fitr, o simplement Tit, és una població a uns 12 km al sud d'al-Djadida, al Marroc.
Veure Algèria і Mawlay Abd Allah
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Veure Algèria і Medea
Merguez
Un 'merguez, de l'àrab مرقاز que significa salsitxa, és una salsitxa típica de la cuina del Magrib.
Veure Algèria і Merguez
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Algèria і Moriscos
Mozabit
El mozabit o tumẓabt és un dialecte amazic parlat pels mozabits, un grup ibadita que viu a set ciutats a la regió natural del Mzab, al Sàhara septentrional d'Algèria.
Veure Algèria і Mozabit
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Algèria і Mudèjar
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Algèria і Municipi
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Algèria і Muntanya
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Veure Algèria і Mzab
Níger
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.
Veure Algèria і Níger
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Algèria і Neolític
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Algèria і Numídia
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Algèria і Olivera
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Algèria і Omeies
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Algèria і Orà
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Veure Algèria і Ordi
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Algèria і Organització de les Nacions Unides
Organització de Països Exportadors de Petroli
LOrganització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) - en anglès OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) és un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets d'explotació.
Veure Algèria і Organització de Països Exportadors de Petroli
Ouargla
Ouargla, també Wargla és una ciutat algeriana, capital de la província d'Ouargla, al desert del Sàhara, al sud del país.
Veure Algèria і Ouargla
Oujda
Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.
Veure Algèria і Oujda
Palmera de dàtils
La palmera de dàtils (Phoenix dactylifera) és una planta del gènere Phoenix, de la família de les arecàcies o palmeres.
Veure Algèria і Palmera de dàtils
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Algèria і Patrimoni de la Humanitat
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Algèria і Península Ibèrica
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Algèria і Pesca
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Algèria і Petroli
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Algèria і Pinòpsides
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Algèria і Portugal
Pou artesià
Pou artesià Diagrama d'un pou artesià Pou artesià de la regió francesa de Béthune-Lillers Un pou artesià és un tipus de pou del qual l'aigua (o un altre fluid com el petroli) emergeix espontàniament: l'aigua subterrània arriba directament a la superfície sense cap auxili mecànic (sense una bomba submergida) perquè l'aigua tendeix a sorgir per efusió fins a la cota de la línia piezomètrica (la qual sovint es troba sota el nivell del terra).
Veure Algèria і Pou artesià
Praderies i sabanes inundades
Praderies i sabanes inundades és un bioma, que generalment es troba en latituds tropicals i subtropicals les quals s'inunden estacionalment o durant tot l'any.
Veure Algèria і Praderies i sabanes inundades
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Algèria і Producte interior brut
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Algèria і Protestantisme
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Algèria і Província
Província d'Aïn Témouchent
La província o wilaya d'Aïn Témouchent és una província o wilaya del nord-oest d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'Aïn Témouchent
Província d'Adrar
La província o wilaya d'Adrar és una província o wilaya del sud-oest d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Algèria і Província d'Adrar
Província d'Ain Defla
La província o wilaya d'Ain Defla és una província o wilaya del nord d'Algèria, al sud-oest d'Alger.
Veure Algèria і Província d'Ain Defla
Província d'Alger
La província o wilaya d'Alger és una província o wilaya d'Algèria derivada de l'antic Département Français d'Alger.
Veure Algèria і Província d'Alger
Província d'Annaba
La província o wilaya d'Annaba és una província o wilaya a l'extrem nord-oriental d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'Annaba
Província d'El Oued
La província o wilaya d'El Oued és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'El Oued
Província d'El Tarf
La província o wilaya d'El Tarf és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'El Tarf
Província d'Illizi
La província o wilaya d'Illizi és una província o wilaya del sud-est d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'Illizi
Província d'Orà
La província o wilaya d'Orà és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província d'Orà
Província de Batna
La província o wilaya de Batna és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Batna
Província de Bechar
La província o wilaya de Béchar és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Bechar
Província de Biskra
La província o wilaya de Biskra és una província o wilaya d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Algèria і Província de Biskra
Província de Blida
La província o wilaya de Blida és una província o wilaya d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Algèria і Província de Blida
Província de Bordj Bou Arreridj
La província o wilaya de Bordj Bou Arreridj és una província o wilaya de l'est d'Algèria, a uns 200 km de distància de la capital, Alger.
Veure Algèria і Província de Bordj Bou Arreridj
Província de Bouira
La província o wilaya de Bouira és una wilaya o província d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Algèria і Província de Bouira
Província de Bugia
La província o wilaya de Bugia és una província o wilaya d'Algèria situada a la regió de la Cabília.
Veure Algèria і Província de Bugia
Província de Chlef
La província o wilaya de Chlef és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Chlef
Província de Constantina
La província o wilaya de Constantina és una de les 48 províncies o wilayes d'Algèria, situada al nord-est del país.
Veure Algèria і Província de Constantina
Província de Djelfa
La província o wilaya de Djelfa és una província o wilaya d'Algèria, que pren nom de la seva capital, Djelfa.
Veure Algèria і Província de Djelfa
Província de Guelma
La província o wilaya de Guelma és una província o wilaya d'Algèria, a l'est del país.
Veure Algèria і Província de Guelma
Província de Jijel
La província o wilaya de Jijel és una província o wilaya costanera de l'est d'Algèria, la seva capital és la ciutat de Jijel.
Veure Algèria і Província de Jijel
Província de Khenchela
La província o wilaya de Khenchela és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Khenchela
Província de Mascara
La província o wilaya de Mascara és una província o wilaya de l'oest d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Algèria і Província de Mascara
Província de Mila
La província o wilaya de Mila és una província o wilaya d'Algèria, amb capital a Mila.
Veure Algèria і Província de Mila
Província de Naama
La província o wilaya de Naama és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Naama
Província de Relizane
La província o wilaya de Relizane és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Relizane
Província de Saïda
La província o wilaya de Saïda és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Saïda
Província de Sidi Bel Abbès
La província o wilaya de Sidi Bel Abbes és una de les províncies o wilayes d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Sidi Bel Abbès
Província de Skikda
La província o wilaya de Skikda és una província o wilaya d'Algèria constituïda per 13 daires i 38 comunes.
Veure Algèria і Província de Skikda
Província de Souk Ahras
La província o wilaya de Souk Ahras és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Souk Ahras
Província de Tiaret
La província o wilaya de Tiaret és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Tiaret
Província de Tindouf
La província o wilaya de Tindouf és una província o wilaya d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima de Tindouf.
Veure Algèria і Província de Tindouf
Província de Tipaza
La província o wilaya de Tipaza és una província o wilaya situada a la costa d'Algèria.
Veure Algèria і Província de Tipaza
Província de Tizi Uzu
La província o wilaya de Tizi Uzu és una província o wilaya al nord d'Algèria, amb capital a la ciutat homònima de Tizi Uzu.
Veure Algèria і Província de Tizi Uzu
Província de Tlemcen
La província o wilaya de Tlemcen és una província o wilaya del nord-oest d'Algèria, amb capital a la ciutat del mateix nom, Tlemcen.
Veure Algèria і Província de Tlemcen
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Algèria і Rússia
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Veure Algèria і Regadiu
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Algèria і Reis Catòlics
Reunió per la Cultura i la Democràcia
La Reunió per la Cultura i la Democràcia (Francès: Rassemblement pour la Culture et la Démocratie, RCD) és un partit polític d'Algèria.
Veure Algèria і Reunió per la Cultura i la Democràcia
Rifeny
Home marroquí parlant el Rifeny El rifeny, tarifit, tarifiyt o chelja és una varietat de les llengües amazigues parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc.
Veure Algèria і Rifeny
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Algèria і Riu
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Algèria і Sàhara
Sàhara Occidental
Àrees del Sàhara Occidental sota control del Marroc (blau) i de la RASD (verd). El Sàhara Occidental, antic Sàhara Espanyol, és un territori del nord-oest d'Àfrica que es correspon amb la part occidental del desert del Sàhara, amb façana atlàntica; limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i al sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.
Veure Algèria і Sàhara Occidental
Serralada
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.
Veure Algèria і Serralada
Serralada de l'Atles
Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.
Veure Algèria і Serralada de l'Atles
Sersell
Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.
Veure Algèria і Sersell
Shawiya
El shawiya, o també chaouïa, és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes orientals parlada a Algèria pels chaouis.
Veure Algèria і Shawiya
Shenwa
El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef.
Veure Algèria і Shenwa
Skikda
Skikda —en àrab سكيكدة, Skīkda— és una ciutat del nord-oest d'Algèria i un port del golf de Stora, l'antic Sinus Numidicus.
Veure Algèria і Skikda
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Algèria і Socialisme
Songhai
El songhai és la més occidental de les llengües niloticosaharianes, un idioma parlat a Níger, Mali i Benin per 3 milions de persones que rep el nom de l'antic Imperi Songhai.
Veure Algèria і Songhai
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Algèria і Sunnisme
Suro
Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.
Veure Algèria і Suro
Tabac
Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.
Veure Algèria і Tabac
Taixelhit
Percentatge de parlants de taixelhit (ús quotidià, en 2004)format ref http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html El taixelhit és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord.
Veure Algèria і Taixelhit
Tamahaq
El tamahaq (Tahaggart Tamahaq, Tamahaq Tahaggart) és l'única de les llengües tuaregs parlada a Algèria, Líbia occidental i Níger septentrional.
Veure Algèria і Tamahaq
Tamanràsset
Tamanràsset, també coneguda com Tamanrasset o Tamanghasset (o) o Fort Laperrine, és una ciutat algeriana situada en un oasi a 1.400 m d'altitud, al desert del Sàhara, a la serralada de Hoggar.
Veure Algèria і Tamanràsset
Tamashek
El tamashek és una varietat de les llengües tuaregs.
Veure Algèria і Tamashek
Tamazic
El tamazic o tamazight (/tamaˈzɪʁt/) és una variant de llengua amaziga pertanyent a la família lingüística afroasiàtica i parlada principalment al Marroc a la zona de l'Atles Mitjà per uns 3.600.000 parlants, més uns pocs a Algèria i França.
Veure Algèria і Tamazic
Tanis
Ruïnes de Tanis Tanis fou una important ciutat de l'antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac).
Veure Algèria і Tanis
Tassili n'Ajjer
Tassili n'Ajjer, ‘Altiplà dels Rius’ en amazic, és una serralada del desert del Sàhara al sud-est d'Algèria.
Veure Algèria і Tassili n'Ajjer
Taza (Marroc)
Taza és una ciutat al nord-est del Marroc de 144.000 habitants (2004), que ocupa el corredor entre el Rif i l'Atles Mitjà.
Veure Algèria і Taza (Marroc)
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Veure Algèria і Tànger
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Veure Algèria і Tàriq ibn Ziyad
Ténès
Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.
Veure Algèria і Ténès
Tel
Tell Mar Elias, al nord de Jordània (2005) Un tel, també escrit tall o tell (de l'àrab, dialectalment pronunciat tel o tel·l; en hebreu תל, tel) és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent erosió de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament.
Veure Algèria і Tel
Tidikelt
El tidikelt és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlada a Algèria.
Veure Algèria і Tidikelt
Timgad
Timgad (anomenada Thamugas o Thamugaudi en amazic antic) fou una colònia romana de la serralada de l'Aurès, a Algèria, fundada per l'emperador Trajà cap a l'any 100 dC.
Veure Algèria і Timgad
Timimoun
Timimoun és un petita ciutat oasi a la Província d'Adrar, Algèria; a la regió de Gourara.
Veure Algèria і Timimoun
Tindouf
Tindouf és un municipi d'Algèria, capital de la província de Tindouf, amb una població estimada de 56.906 habitants el 2009.
Veure Algèria і Tindouf
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Algèria і Tlemcen
Touat
Cerimònia religiosa en un ksar típic Touat o Tuat és una regió del sud-oest d'Algèria.
Veure Algèria і Touat
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Algèria і Trípoli
Tugurt
El tugurt, també conegut com a amazic de Oued Righ i Temacine Tamazight, és una parla amaziga de la varietat de les llengües zenetes parlada en alguns dels oasis de la regió nord-oriental de Oued Righ al voltant de Touggourt a Algèria.
Veure Algèria і Tugurt
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Algèria і Tunísia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Algèria і Turc
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Algèria і UNESCO
Unió Africana
Països que formen la Unió Africana. La Unió Africana (UA) és una organització composta per cinquanta-cinc estats africans.
Veure Algèria і Unió Africana
Unió del Magrib Àrab
La Unió del Magrib Àrab és un acord d'interacció comercial signat el 17 de febrer de 1989 a Marràqueix pels caps d'Estat del Marroc, Algèria, Tunísia, Mauritània i Líbia.
Veure Algèria і Unió del Magrib Àrab
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Algèria і Unió Europea
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Algèria і Valí
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Algèria і Vàndals
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Veure Algèria і Verdura
Vladímir Putin
, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.
Veure Algèria і Vladímir Putin
Wargli
El wargli, o teggargrent (també Twargrit, Təggəngusit), és una parla amaziga de les llengües zenetes.
Veure Algèria і Wargli
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Veure Algèria і Wilaya
Xakhxukha
Xakhxukha. ''Marqa'' barrejada amb ''Rougag'' llesta per menjar Xakhxukha (Chakhchoukha, chekhechoukha o chakhchoura) és un plat de la gastronomia d'Algèria.
Veure Algèria і Xakhxukha
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Algèria і Zírida
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Algèria і Zenetes
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure Algèria і Zinc
Zlabia
''Zlabia'' en un plat La zlabia, zlebia o zalabia (de l') és un dolç de la cuina oriental d'origen molt antic.
Veure Algèria і Zlabia
1830
;Països Catalans.
Veure Algèria і 1830
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Algèria і 1991
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Algèria і 1997
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Algèria і 3 de juliol
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Algèria і 9 de juny
Vegeu també
Estats membres de la Lliga Àrab
- Algèria
- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Egipte
- Emirats Àrabs Units
- Iemen
- Iraq
- Jordània
- Kuwait
- Líban
- Líbia
- Marroc
- Mauritània
- Oman
- Qatar
- Síria
- Somàlia
- Sudan
- Tunísia
També conegut com Algeriana, Algerians, Algerins, Argèlia, República Democràtica Popular d'Algèria.
, Daira, Desert, Dey, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dolma, Ecoregió, El Oued, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estiu, Expulsió dels moriscos, Fang (geologia), Fòsfor, Ferhat Abbas, Ferro, Fes, Fibra d'espart, Fons Monetari Internacional, Fons Mundial per la Natura, França, Francès, Front Islàmic de Salvació, Front Nacional d'Alliberament d'Algèria, Fruita, Gas, Ghardaïa, Ghat (Líbia), Gibraltar, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra d'Algèria, Gurara, Hassi Messaoud, Ibadisme, Ibn Khaldun, Ibn Túmart, Ifríqiya, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperialisme, In Aménas, In Salah, Israel, Judaisme, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Kosayla, Líbia, Llacuna, Llatí, Llengües Mzab-Wargla, Llengües tuareg, Llengua fenícia, Lliga Àrab, Llista de governants d'Algèria, Magrib, Mali, Mar, Mar Mediterrània, Marroc, Mauritània, Mawlay Abd Allah, Medea, Merguez, Moriscos, Mozabit, Mudèjar, Municipi, Muntanya, Mzab, Níger, Neolític, Numídia, Olivera, Omeies, Orà, Ordi, Organització de les Nacions Unides, Organització de Països Exportadors de Petroli, Ouargla, Oujda, Palmera de dàtils, Patrimoni de la Humanitat, Península Ibèrica, Pesca, Petroli, Pinòpsides, Portugal, Pou artesià, Praderies i sabanes inundades, Producte interior brut, Protestantisme, Província, Província d'Aïn Témouchent, Província d'Adrar, Província d'Ain Defla, Província d'Alger, Província d'Annaba, Província d'El Oued, Província d'El Tarf, Província d'Illizi, Província d'Orà, Província de Batna, Província de Bechar, Província de Biskra, Província de Blida, Província de Bordj Bou Arreridj, Província de Bouira, Província de Bugia, Província de Chlef, Província de Constantina, Província de Djelfa, Província de Guelma, Província de Jijel, Província de Khenchela, Província de Mascara, Província de Mila, Província de Naama, Província de Relizane, Província de Saïda, Província de Sidi Bel Abbès, Província de Skikda, Província de Souk Ahras, Província de Tiaret, Província de Tindouf, Província de Tipaza, Província de Tizi Uzu, Província de Tlemcen, Rússia, Regadiu, Reis Catòlics, Reunió per la Cultura i la Democràcia, Rifeny, Riu, Sàhara, Sàhara Occidental, Serralada, Serralada de l'Atles, Sersell, Shawiya, Shenwa, Skikda, Socialisme, Songhai, Sunnisme, Suro, Tabac, Taixelhit, Tamahaq, Tamanràsset, Tamashek, Tamazic, Tanis, Tassili n'Ajjer, Taza (Marroc), Tànger, Tàriq ibn Ziyad, Ténès, Tel, Tidikelt, Timgad, Timimoun, Tindouf, Tlemcen, Touat, Trípoli, Tugurt, Tunísia, Turc, UNESCO, Unió Africana, Unió del Magrib Àrab, Unió Europea, Valí, Vàndals, Verdura, Vladímir Putin, Wargli, Wilaya, Xakhxukha, Zírida, Zenetes, Zinc, Zlabia, 1830, 1991, 1997, 3 de juliol, 9 de juny.