Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Algèria і Història de Tunísia
Algèria і Història de Tunísia tenen 62 coses en comú (en Uniopèdia): Ahaggar, Al-Àndalus, Alger, Amazic, Amazics, Aurès, Àfrica del Nord, Àrab, Biskra, Blat, Bugia (Algèria), Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cartago, Catolicisme, Conquesta feudal hispànica, Constantina (Algèria), Dey, Dinastia almohade, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Ferro, Fes, Fons Monetari Internacional, França, Guerra d'Algèria, Ibadisme, Ibn Khaldun, Ifríqiya, Imperi Otomà, ..., Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Judaisme, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Kosayla, Líbia, Magrib, Mar Mediterrània, Marroc, Mauritània, Neolític, Numídia, Olivera, Omeies, Orà, Organització de les Nacions Unides, Patrimoni de la Humanitat, Península Ibèrica, Sàhara, Socialisme, Sunnisme, Tànger, Tàriq ibn Ziyad, Trípoli, Tunísia, UNESCO, Unió Europea, Valí, Vàndals, Zírida. Ampliar l'índex (32 més) »
Ahaggar
Situació. LAhaggar (Idurar n Uhaggar; tr) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.
Ahaggar і Algèria · Ahaggar і Història de Tunísia ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Algèria · Al-Àndalus і Història de Tunísia ·
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Algèria і Alger · Alger і Història de Tunísia ·
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Algèria і Amazic · Amazic і Història de Tunísia ·
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Algèria і Amazics · Amazics і Història de Tunísia ·
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Algèria і Aurès · Aurès і Història de Tunísia ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Algèria · Àfrica del Nord і Història de Tunísia ·
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Àrab і Algèria · Àrab і Història de Tunísia ·
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Algèria і Biskra · Biskra і Història de Tunísia ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Algèria і Blat · Blat і Història de Tunísia ·
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Algèria і Bugia (Algèria) · Bugia (Algèria) і Història de Tunísia ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Algèria і Califat Abbàssida · Califat Abbàssida і Història de Tunísia ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Algèria і Califat Fatimita · Califat Fatimita і Història de Tunísia ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Algèria і Cartago · Cartago і Història de Tunísia ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Algèria і Catolicisme · Catolicisme і Història de Tunísia ·
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Algèria і Conquesta feudal hispànica · Conquesta feudal hispànica і Història de Tunísia ·
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Algèria і Constantina (Algèria) · Constantina (Algèria) і Història de Tunísia ·
Dey
Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.
Algèria і Dey · Dey і Història de Tunísia ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Algèria і Dinastia almohade · Dinastia almohade і Història de Tunísia ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Algèria і Espanya · Espanya і Història de Tunísia ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Algèria і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història de Tunísia ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Algèria і Ferro · Ferro і Història de Tunísia ·
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Algèria і Fes · Fes і Història de Tunísia ·
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Algèria і Fons Monetari Internacional · Fons Monetari Internacional і Història de Tunísia ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Algèria і França · França і Història de Tunísia ·
Guerra d'Algèria
La guerra d'Algèria (1954-1962) va ser una guerra de descolonització. Quan encara la Quarta República Francesa estava sotragada pel trauma de la guerra d'Indoxina va seguir, sense solució de continuïtat, un nou malson a Algèria: va ser la guerra de descolonització més despietada, que es va perllongar durant vuit anys (1954-1962). Aquest país era la possessió més antiga de França, i s'hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a pied-noirs, i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians musulmans. A més, era la colònia més propera a França, estava situada a l'altra banda del Mediterrani, i compartia fins i tot una similitud geogràfica amb el sud de la metròpoli. En segon lloc, les possessions africanes havien estat decisives per a assegurar la continuïtat de l'Estat francès durant la Segona Guerra Mundial. L'exèrcit metropolità havia estat derrotat pels alemanys el 1940, però les tropes colonials franceses havien sobreviscut intactes i es van posar al servei de De Gaulle i la França Lliure a partir de 1942. En certa manera, França havia acabat en el bàndol dels guanyadors gràcies al seu imperi, i en això, Algèria i el Marroc hi havien tingut un paper rellevant. Per tant, encara en els anys cinquanta, les colònies es veien com una mena de reserva política i de supervivència estatal. Les consideracions històriques, sentimentals i polítiques es van unir a les merament econòmiques quan el 1956 es van descobrir jaciments de petroli al Sàhara algerià.
Algèria і Guerra d'Algèria · Guerra d'Algèria і Història de Tunísia ·
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Algèria і Ibadisme · Història de Tunísia і Ibadisme ·
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Algèria і Ibn Khaldun · Història de Tunísia і Ibn Khaldun ·
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Algèria і Ifríqiya · Història de Tunísia і Ifríqiya ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Algèria і Imperi Otomà · Història de Tunísia і Imperi Otomà ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Algèria і Imperi Romà · Història de Tunísia і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Algèria і Imperi Romà d'Orient · Història de Tunísia і Imperi Romà d'Orient ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Algèria і Judaisme · Història de Tunísia і Judaisme ·
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Algèria і Kairuan · Història de Tunísia і Kairuan ·
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Algèria і Kàhina · Història de Tunísia і Kàhina ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Algèria і Kharigisme · Història de Tunísia і Kharigisme ·
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Algèria і Kosayla · Història de Tunísia і Kosayla ·
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Algèria і Líbia · Història de Tunísia і Líbia ·
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Algèria і Magrib · Història de Tunísia і Magrib ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Algèria і Mar Mediterrània · Història de Tunísia і Mar Mediterrània ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Algèria і Marroc · Història de Tunísia і Marroc ·
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Algèria і Mauritània · Història de Tunísia і Mauritània ·
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Algèria і Neolític · Història de Tunísia і Neolític ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Algèria і Numídia · Història de Tunísia і Numídia ·
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Algèria і Olivera · Història de Tunísia і Olivera ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Algèria і Omeies · Història de Tunísia і Omeies ·
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Algèria і Orà · Història de Tunísia і Orà ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Algèria і Organització de les Nacions Unides · Història de Tunísia і Organització de les Nacions Unides ·
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Algèria і Patrimoni de la Humanitat · Història de Tunísia і Patrimoni de la Humanitat ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Algèria і Península Ibèrica · Història de Tunísia і Península Ibèrica ·
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Algèria і Sàhara · Història de Tunísia і Sàhara ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Algèria і Socialisme · Història de Tunísia і Socialisme ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Algèria і Sunnisme · Història de Tunísia і Sunnisme ·
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Algèria і Tànger · Història de Tunísia і Tànger ·
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Algèria і Tàriq ibn Ziyad · Història de Tunísia і Tàriq ibn Ziyad ·
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Algèria і Trípoli · Història de Tunísia і Trípoli ·
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Algèria і Tunísia · Història de Tunísia і Tunísia ·
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Algèria і UNESCO · Història de Tunísia і UNESCO ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Algèria і Unió Europea · Història de Tunísia і Unió Europea ·
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Algèria і Valí · Història de Tunísia і Valí ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Algèria і Vàndals · Història de Tunísia і Vàndals ·
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Algèria і Història de Tunísia
- Què tenen en comú Algèria і Història de Tunísia
- Semblances entre Algèria і Història de Tunísia
Comparació entre Algèria і Història de Tunísia
Algèria té 241 relacions, mentre que Història de Tunísia té 609. Com que tenen en comú 62, l'índex de Jaccard és 7.29% = 62 / (241 + 609).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Algèria і Història de Tunísia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
