Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cinema mut

Índex Cinema mut

''The kid'', 1921 El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols.

333 les relacions: A Dog's Life, Abel Gance, Adrià Gual i Queralt, Aelita, Alan Crosland, Al·la Nazímova, Alemanya, Alfons XIII d'Espanya, Alfred Hitchcock, Alice Guy, Anglès, Asta Nielsen, Avarícia (pel·lícula), Étienne-Jules Marey, Baralla en un cafè, Barbara La Marr, Ben Turpin, Ben-Hur (pel·lícula del 1925), Benjamin Christensen, Beyond the Rocks (pel·lícula), Biograph Company, Black Maria, Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger), Blanche Sweet, Buster Keaton, Cabiria, Califòrnia, Camille Saint-Saëns, Carl Laemmle, Carl Theodor Dreyer, Cecil B. DeMille, Cel·luloide, Charles Chaplin, Charlot (personatge), Chester Conklin, Cinema, Cinematògraf, Cinetoscopi, City Lights, Clara Bow, Clara Kimball Young, Clarence Brown, Cleopatra (pel·lícula de 1917), Colleen Moore, Comèdia de clatellades, Cronofotografia, Curtmetratge, D. W. Griffith, Dècada del 1940, Der letzte Mann, ..., Diàleg, Dolores Costello, Dorothy Gish, Douglas Fairbanks, Dr. Mabuse, der Spieler, Dziga Vértov, Eadweard Muybridge, East Orange, Edith Storey, Edwin S. Porter, El cuirassat Potemkin, El gabinet del Dr. Caligari, El geperut de Notre-Dame, El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924), El maquinista de la General, El naixement d'una nació, El regador regat, El setè cel (pel·lícula), Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo), Els vampirs, Emil Jannings, Entr'acte, Erich von Stroheim, Ernst Lubitsch, Esposes frívoles, Estats Units d'Amèrica, Exposició Universal de París (1889), Expressionisme, F. W. Murnau, Fantasmagorie, Fantômas, Faust (pel·lícula de 1926), Ferdinand Zecca, Filadèlfia, Filmoteca de Catalunya, Flesh and the Devil, Flora Finch, Florence Lawrence, Florence Turner, Florence Vidor, For Heaven's Sake, Ford Sterling, Fotògrafs Napoleon, Fotograma per segon, França, Francesca Bertini, Frank Borzage, Fred Niblo, Fred Ott's Sneeze, Fritz Lang, Fructuós Gelabert i Badiella, Fusell fotogràfic, Garçonne, Gaumont, Georg Wilhelm Pabst, George Albert Smith, Georges Demenÿ, Georges Méliès, Geraldine Farrar, Germaine Dulac, Germans Lumière, Germans Marx, Gli ultimi giorni di Pompei, Gloria Swanson, Grandma's Boy, Greta Garbo, Guillem Díaz-Plaja i Contestí, Harold Lloyd, Harry Langdon, Häxan, He Who Gets Slapped, Helen Gardner, Henry King, Herr Arnes pengar, Hispano Films, Hollywood, Hollywood (pel·lícula de 1923), Hou Hsiao-hsien, Immigració, Imperi Romà, Internet Archive, Intertítol, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages, It, Itàlia, Jacques Feyder, Jacques Tati, James Stuart Blackton, James Williamson, Janet Gaynor, Jean Epstein, Jean Vigo, Joan Crawford, John Barrymore, John Bunny, John Ford, John Gilbert, Joséphine Baker, Josef von Sternberg, June Elvidge, Körkarlen, Keystone Cops, King Vidor, Kiss Me Again (pel·lícula de 1925), Kodak, L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat, L'hotel elèctric, La Chute de la maison Usher, La gran desfilada, La Passion de Jeanne d'Arc, La quimera de l'or, La Rambla, La sortida dels obrers de la fàbrica, La terra (pel·lícula), Laurel i Hardy, Léon Gaumont, Léonce Perret, Le Locataire diabolique, Le Voyage dans la Lune, Leland Stanford, Leo McCarey, Les vacances del Sr. Hulot, Life of an American Fireman, Lillian Gish, Lionel Barrymore, Llanterna màgica, Lo más sublime, Lois Weber, Lon Chaney, London After Midnight, Louis Delluc, Louis Feuillade, Louis Le Prince, Louise Brooks, Louise Fazenda, Luis Buñuel Portolés, Lulú, la caixa de Pandora, Lyda Borelli, Mabel Normand, Mack Sennett, Mae Marsh, Making a Living, Marcel L'Herbier, Marcel Marceau, Maria Rosa, Mary Pickford, Maurice Costello, Maurice Tourneur, Mauritz Stiller, Max Linder, Max Skladanowsky, Mel Brooks, Melodrama, Metensmograf, Metro-Goldwyn-Mayer, Metropolis (pel·lícula), Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mikhaïl Ippolítov-Ivànov, Mildred Davis, Mim, Minta Durfee, Mirador (revista), Modern Times, Motion Picture Patents Company, Musidora, Nita Naldi, Nitrocel·lulosa, Norma Talmadge, Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, Nova Jersey, Oleksandr Dovjenko, Orphans of the Storm, Orson Welles, Països Baixos, Pablo Berger Uranga, Paramount Pictures, París, Pathé, Paul Leni, Pearl White, Pel·lícula, Pel·lícula perduda, Pla (llenguatge audiovisual), Pla seqüència, Plaça de Catalunya (Barcelona), Pola Negri, Primer pla, Primera Guerra Mundial, Profunditat de camp, Queen Kelly, Quinetògraf, Quo vadis? (pel·lícula de 1913), Raoul Walsh, Raquel Meller, Rússia, René Clair, Revolució d'Octubre de 1917, Rex Ingram, Ricard de Baños i Martínez, Ricardo Cortez, Robert Flaherty, Robert W. Paul, Robert Wiene, Robin Hood (1922), Rod La Rocque, Rodolfo Valentino, Ronald Colman, Roscoe Arbuckle, Ruth Roland, Safety Last!, Salvador Dalí i Domènech, Sam Taylor, Sang i arena (pel·lícula de 1922), Santiago Rusiñol i Prats, Saved from the Titanic, Sebastià Gasch i Carreras, Segundo de Chomón, Serguei Eisenstein, Sherlock Jr., Shoulder Arms, Siegmund Lubin, So, Société Française des Films de l’Éclair, Star system, Stop-motion, Subtítol, Sunrise: A Song of Two Humans, Suzanne Grandais, Terra baixa, The Adventures of Dollie, The Cameraman, The Cheat, The Circus, The Covered Wagon, The Crowd, The Great Dictator, The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903), The Iron Horse, The Jazz Singer, The Kid, The Kiss in the Tunnel, The Lodger, The Man Who Laughs, The Mark of Zorro (1920), The Mountain Eagle, The Navigator, The Patriot (pel·lícula de 1928), The Penalty (pel·lícula de 1920), The Pilgrim (pel·lícula de 1923), The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926), The Sea Nymphs, The Sheik, The Ten Commandments (pel·lícula de 1923), The Three Must-Get-Theres, The Tramp, The Unknown, The Wind, Theda Bara, Thomas Alva Edison, Tod Browning, Tom Mix, Tràveling, Un chien andalou, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universal Studios, Veu, Victor Sjöström, Victorin Jasset, Vitagraph Studios, Vitaphone, Vsévolod Pudovkin, Wallace Reid, Warner Bros., Way Down East, Western, What Price Glory? (pel·lícula de 1926), William Kennedy Dickson, William S. Hart, Wings (pel·lícula), Zero en conducta, Zui hao de shi guang, 1896, 3 Bad Men. Ampliar l'índex (283 més) »

A Dog's Life

A Dog's Life és una pel·lícula muda, en blanc i negre produïda i dirigida per Charlie Chaplin el 1918.

Nou!!: Cinema mut і A Dog's Life · Veure més »

Abel Gance

Abel Gance (París, 25 d'octubre de 1889 - ídem, 10 de novembre de 1981) va ser un cineasta francès, pioner del cinema mut, autor d'obres emblemàtiques com Napoleó.

Nou!!: Cinema mut і Abel Gance · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Cinema mut і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Aelita

Aelita (en rus: Аэли́та, pronunciat), també coneguda com a Aelita: la reina de Mart, és una pel·lícula muda de ciència-ficció dirigida per Iàkov Protozànov i estrenada el 1924.

Nou!!: Cinema mut і Aelita · Veure més »

Alan Crosland

Alan Crosland (Nova York, 10 d'agost de 1894 - Hollywood, 16 de juliol de 1936) va ser un actor i director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Alan Crosland · Veure més »

Al·la Nazímova

Al·la Nazímova (Алла Назимоваnom real - Marem-Ides (Adelaida Iàkovlevna) Leventon, Марем-Идес (Аделаида Яковлевна) Левентон, a Ialta, Crimea, llavors part de l'Imperi Rus - 13 de juliol de 1945 a Los Angeles, Estats Units) - fou una actriu, productora i guionista de cinema i teatre estaunidenca d'origen rus.

Nou!!: Cinema mut і Al·la Nazímova · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Cinema mut і Alemanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Cinema mut і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Alfred Hitchcock

''Sir'' Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 13 d'agost del 1899 - Los Angeles, 29 d'abril del 1980) va ser un director de cinema anglès.

Nou!!: Cinema mut і Alfred Hitchcock · Veure més »

Alice Guy

Alice Guy o Alice Guy-Blaché (Saint-Mandé, 1 de juliol de 1873 - Mahwah, Nova Jersey, 24 de març de 1968), directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu.

Nou!!: Cinema mut і Alice Guy · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Cinema mut і Anglès · Veure més »

Asta Nielsen

Asta Nielsen (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de setembre de 1881 - Copenhaguen, 24 de maig de 1972) fou una actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany.

Nou!!: Cinema mut і Asta Nielsen · Veure més »

Avarícia (pel·lícula)

Avarícia és una pel·lícula muda estatunidenca de 1924 dirigida per Erich von Stroheim, basada en McTeague, una novel·la de Frank Norris publicada en 1899.

Nou!!: Cinema mut і Avarícia (pel·lícula) · Veure més »

Étienne-Jules Marey

Étienne-Jules Marey (Beaune, 5 de març del 1830 - París, 15 de maig del 1904) va ser un científic i cronofotògraf francès.

Nou!!: Cinema mut і Étienne-Jules Marey · Veure més »

Baralla en un cafè

Baralla en un cafè (en castellà, Riña en un café) és una pel·lícula catalana dirigida pel barceloní de Sants Fructuós Gelabert el 1897 i és considerada com el primer film català i la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.

Nou!!: Cinema mut і Baralla en un cafè · Veure més »

Barbara La Marr

Retrat del 1923 va ser una actriu i guionista de cinema estatunidenca que va aparèixer en vint-i-set pel·lícules durant la seva carrera entre 1920 i 1926.

Nou!!: Cinema mut і Barbara La Marr · Veure més »

Ben Turpin

Bernhard Turpin o Bernard Turpin, de nom artístic Ben Turpin, va néixer el 19 de setembre de 1869 a Nova Orleans, Louisiana, fill d'un venedor de caramels.

Nou!!: Cinema mut і Ben Turpin · Veure més »

Ben-Hur (pel·lícula del 1925)

Ben-Hur, també coneguda amb el títol llarg Ben-Hur: A Tale of the Christ és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Fred Nibloi estrenada el 25 de desembre de 1925.

Nou!!: Cinema mut і Ben-Hur (pel·lícula del 1925) · Veure més »

Benjamin Christensen

Benjamin Christensen (Viborg, 28 de setembre de 1879 – Copenhaguen, 2 d'abril de 1959) va ser un director de cinema danès, així com guionista i actor.

Nou!!: Cinema mut і Benjamin Christensen · Veure més »

Beyond the Rocks (pel·lícula)

Beyond the Rocks és una pel·lícula muda romàntica estrenada el 7 de maig de 1922 i dirigida per Sam Wood.

Nou!!: Cinema mut і Beyond the Rocks (pel·lícula) · Veure més »

Biograph Company

Biograph Company, també coneguda com a American Mutoscope and Biograph Company, va ser una empresa cinematogràfica fundada al 1895 i activa fins al 1916.

Nou!!: Cinema mut і Biograph Company · Veure més »

Black Maria

Black Maria fou el primer estudi cinematogràfic dels Estats Units, creat el 1893 per Thomas Alva Edison als laboratoris que aquest tenia a West Orange, Nova Jersey.

Nou!!: Cinema mut і Black Maria · Veure més »

Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger)

Blancaneu (títol original en castellà: Blancanieves) és una pel·lícula espanyola de 2012 dirigida per Pablo Berger, inspirada en el compte de fades homònim dels Germans Grimm.

Nou!!: Cinema mut і Blancaneu (pel·lícula de 2012 de Pablo Berger) · Veure més »

Blanche Sweet

Blanche Sweet (Chicago, 18 de juny de 1896 – Nova York, 6 de setembre de 1986) va ser una estrella de cinema mut que va començar la seva carrera en els primers temps de la indústria de Hollywood.

Nou!!: Cinema mut і Blanche Sweet · Veure més »

Buster Keaton

Joseph Francis Keaton, conegut artísticament com a Buster Keaton (Picqua, Kansas, 4 d'octubre de 1895 - Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 1 de febrer de 1966), fou un gran actor, guionista i director estatunidenc de cinema mut còmic.

Nou!!: Cinema mut і Buster Keaton · Veure més »

Cabiria

''Cabiria'' Cabiria és una pel·lícula de gènere colossal o peplum de Giovanni Pastrone (que firmava amb el pseudònim de Piero Fosco) fou estrenada el 18 d'abril de 1914 i ambientada a la Roma de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Cinema mut і Cabiria · Veure més »

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Cinema mut і Califòrnia · Veure més »

Camille Saint-Saëns

, (AFI) fou un compositor francès.

Nou!!: Cinema mut і Camille Saint-Saëns · Veure més »

Carl Laemmle

Carl Laemmle (Laupheim, Württemberg, Alemanya, 17 de gener de 1867 – Beverly Hills, Califòrnia, 24 de setembre de 1939) fou un productor de cinema alemany, pioner de la indústria cinematogràfica i fundador d'Universal Studios.

Nou!!: Cinema mut і Carl Laemmle · Veure més »

Carl Theodor Dreyer

Carl Theodor Dreyer (3 de febrer de 1889 - 20 de març de 1968) fou un director de cinema i guionista danès, considerat un dels principals creadors de l'art cinematogràfic.

Nou!!: Cinema mut і Carl Theodor Dreyer · Veure més »

Cecil B. DeMille

, nom complet Cecil Blount DeMille, fou un dels directors de cinema de més èxit durant la primera meitat del.

Nou!!: Cinema mut і Cecil B. DeMille · Veure més »

Cel·luloide

La primera fàbrica de cel·luloide a Newark als Estats UnitsEl cel·luloide és un material sintètic fet a partir de nitrocel·lulosa i càmfora, al qual es poden afegir tints i altres agents.

Nou!!: Cinema mut і Cel·luloide · Veure més »

Charles Chaplin

Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889-Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà, portuguès i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema.

Nou!!: Cinema mut і Charles Chaplin · Veure més »

Charlot (personatge)

Charlot és un dels més memorables personatges de Charles Chaplin, i una icona mundial de l'era del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Charlot (personatge) · Veure més »

Chester Conklin

Chester Conklin (Oskaloosa, Iowa, 11 de gener de 1886 - Van Nuys, Califòrnia, 11 d'octubre de 1971) va ser un actor estatunidenc conegut sobretot pels seus papers còmics en pel·lícules mudes.

Nou!!: Cinema mut і Chester Conklin · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Cinema mut і Cinema · Veure més »

Cinematògraf

El cinematògraf Lumière en mode filmació El cinematògraf Lumière obert El cinematògraf Lumière en mode projecció El cinematògraf Lumière en mode projecció Un cinematògraf és una màquina ―obra dels germans Lumière― capaç de filmar i projectar imatges en moviment.

Nou!!: Cinema mut і Cinematògraf · Veure més »

Cinetoscopi

428x428px El quinetoscopi (del grec κίνητο: moviment i σκοπέω: observar) fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.

Nou!!: Cinema mut і Cinetoscopi · Veure més »

City Lights

City Lights és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1931 per Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і City Lights · Veure més »

Clara Bow

Foto publicitària de l'actriu a la pel·lícula ''Down to the Sea in Ships'' Clara Gordon Bow (Brooklyn, 29 de juliol de 1905 – Los Angeles, 27 de setembre de 1965) va ser una actriu estatunidenca que va assolir l'estrellat durant l'era del cinema mut en la dècada de 1920.

Nou!!: Cinema mut і Clara Bow · Veure més »

Clara Kimball Young

Clara Kimball Young (Chicago, 6 de setembre de 1890 - Woodland Hills (Los Angeles), 15 d'octubre de 1960) va ser una actriu de cinema nord-americana molt popular en l'època del cinema mut que va arribar a tenir la seva pròpia companyia productora.

Nou!!: Cinema mut і Clara Kimball Young · Veure més »

Clarence Brown

Clarence Brown (Clinton, Massachusetts, 10 de maig de 1890 - Santa Monica, Califòrnia, 17 d'agost de 1987) fou un director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Clarence Brown · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1917)

Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917 dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.

Nou!!: Cinema mut і Cleopatra (pel·lícula de 1917) · Veure més »

Colleen Moore

Retrat del 1918 Coleen Moore (Port Huron (Michigan), 19 d’agost de 1899– Paso Robles) (Califòrnia) 25 de gener de 1988) va ser una actriu de cinema mut. Qualificada com "la torxa de la joventut flamejant" per F. Scott Fitzgerald, l'actriu nord-americana va personificar la flapper de l'era del jazz amb els seus cabells a la garçonne i les faldilles curtes en pel·lícules com "Flaming Youth" (1923), "Naughty But Nice" (1927), "Synthetic Sin" (1929) o "Why Be Good?" (1929).

Nou!!: Cinema mut і Colleen Moore · Veure més »

Comèdia de clatellades

La comèdia de clatellades o comèdia de pallassades és un subgènere de la comèdia basat en accions de violència física de forma exagerada que tanmateix no arriben a provocar un dolor real, buscant sempre la farsa, la broma i un humor allunyat del sentit comú.

Nou!!: Cinema mut і Comèdia de clatellades · Veure més »

Cronofotografia

''Muybridge. Woman walking downstairs''. Dona baixant l'escala. La cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d'una seqüència d'imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals.

Nou!!: Cinema mut і Cronofotografia · Veure més »

Curtmetratge

''Le Voyage dans la lune'' del francès Georges Méliès.Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mitjà d'una pel·lícula de producció normal.

Nou!!: Cinema mut і Curtmetratge · Veure més »

D. W. Griffith

David Wark Griffith, conegut artísticament com a D. W. Griffith (La Grange, Kentucky, 22 de gener de 1875 – Hollywood, Califòrnia, 23 de juliol de 1948) fou un director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і D. W. Griffith · Veure més »

Dècada del 1940

Sense descripció.

Nou!!: Cinema mut і Dècada del 1940 · Veure més »

Der letzte Mann

Der letzte Mann (literalment, en català, 'L'últim home') és una pel·lícula muda alemanya de 1924 dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau.

Nou!!: Cinema mut і Der letzte Mann · Veure més »

Diàleg

Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament.

Nou!!: Cinema mut і Diàleg · Veure més »

Dolores Costello

va ser una actriu de cinema nord-americana coneguda com “la deessa del cinema mut”.

Nou!!: Cinema mut і Dolores Costello · Veure més »

Dorothy Gish

Dorothy Elisabeth Gish (Dayton, Ohio, 11 de març de 1898 - Rapallo, Itàlia, 4 de juny de 1968), més coneguda com a Dorothy Gish, va ser una de les grans estrelles del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Dorothy Gish · Veure més »

Douglas Fairbanks

va ser un actor, guionista, director i productor estatunidenc que va destacar en pel·lícules d'acció de l'era del cinema mut, entre les quals destaquen La marca del Zorro (1920), Els tres mosqueters (1921), Robin Hood (1922), El lladre de Bagdad (1924) i El pirata negre (1926).

Nou!!: Cinema mut і Douglas Fairbanks · Veure més »

Dr. Mabuse, der Spieler

Dr.

Nou!!: Cinema mut і Dr. Mabuse, der Spieler · Veure més »

Dziga Vértov

Dziga Vértov (en rus, Дзи́га Ве́ртов, en ucraïnès, Дзи́ґа Ве́ртов, Dzyga Vértov) és el pseudònim de Denis Arkad’evič Kaufman (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896 – Moscou, 12 de febrer de 1954).

Nou!!: Cinema mut і Dziga Vértov · Veure més »

Eadweard Muybridge

Eadweard Muybridge (pseudònim dEdward James Muggeridge) va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston upon Thames (Anglaterra) el 9 d'abril de 1830.

Nou!!: Cinema mut і Eadweard Muybridge · Veure més »

East Orange

East Orange és una població dels Estats Units a l'estat de Nova Jersey.

Nou!!: Cinema mut і East Orange · Veure més »

Edith Storey

Edith Storey (Nova York, 18 de març de 1892 – Nova York, 9 d'octubre de 1967) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut, una de les primeres heroïnes del gènere del western.

Nou!!: Cinema mut і Edith Storey · Veure més »

Edwin S. Porter

va ser un pioner del cinema estatunidenc, famós com a productor, director, director d'estudi i director de fotografia amb l'Edison Manufacturing Company i la Famous Players Film Company.

Nou!!: Cinema mut і Edwin S. Porter · Veure més »

El cuirassat Potemkin

''El cuirassat Potemkin'' El cuirassat Potemkin (en rus: Бронено́сец Потёмкин, transcrit al català: Bronenóssets Potiomkin, literalment 'El cuirassat Potemkin') és una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Serguei Eisenstein, produïda per Mosfilm i estrenada el 1925.

Nou!!: Cinema mut і El cuirassat Potemkin · Veure més »

El gabinet del Dr. Caligari

El gabinet del Dr.

Nou!!: Cinema mut і El gabinet del Dr. Caligari · Veure més »

El geperut de Notre-Dame

* El geperut de Notre-Dame o Nostra Senyora de París, novel·la de Victor Hugo publicada el 1831.

Nou!!: Cinema mut і El geperut de Notre-Dame · Veure més »

El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924)

El lladre de Bagdad (títol original en anglès, The Thief of Bagdad) és una pel·lícula muda estatunidenca de capa i espasa de 1924 dirigida per Raoul Walsh, protagonitzada per Douglas Fairbanks i escrita per Achmed Abdullah i Lotta Woods.

Nou!!: Cinema mut і El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924) · Veure més »

El maquinista de la General

''El maquinista de la General'' El maquinista de la General (títol original en anglès The General) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Buster Keaton i Clyde Bruckman el 1926.

Nou!!: Cinema mut і El maquinista de la General · Veure més »

El naixement d'una nació

''The Birth of a Nation'' El naixement d'una nació (títol original The Birth of A Nation) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per D. W. Griffith estrenada el 1915.

Nou!!: Cinema mut і El naixement d'una nació · Veure més »

El regador regat

El regador regat (en francès: L'Arroseur arrosé o Le Jardinier et le petit espiègle) és la primera pel·lícula de ficció que es va realitzar de la història del cinema i, per extensió, del gènere de la comèdia.

Nou!!: Cinema mut і El regador regat · Veure més »

El setè cel (pel·lícula)

El setè cel (títol original en anglès 7th Heaven o Seventh Heaven) és un drama romàntic del cinema mut dirigit per Frank Borzage i protagonitzat per Janet Gaynor i Charles Farrell.

Nou!!: Cinema mut і El setè cel (pel·lícula) · Veure més »

Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo)

Foto publicitària de la pel·lícula amb tot el repartiment: Fila de baix: Charles Stevens, Marguerite De La Motte, Douglas Fairbanks, Mary Pickford (no formava part del repartiment) i Sidney Franklin. Fila del mig: Boyd Irwin, Nigel De Brulier, Mary MacLaren, Adolphe Menjou, Barbara La Marr i Thomas Holding. Fila inferior: Lon Poff, Eugene Pallette, George Siegmann, Léon Bary i Willis Robards Els tres mosqueters (títol original en anglès: The Three Musketeers) és una pel·lícula muda produïda i protagonitzada per Douglas Fairbanks i dirigida per Fred Niblo.

Nou!!: Cinema mut і Els tres mosqueters (pel·lícula de 1921 de Niblo) · Veure més »

Els vampirs

Els vampirs és una pel·lícula muda de serial cinematogràfic francesa del 1915–1916 escrita i dirigida per Louis Feuillade.

Nou!!: Cinema mut і Els vampirs · Veure més »

Emil Jannings

Emil Jannings, nascut Theodor Friedrich Emil Janenz (Rorschach, 23 de juliol de 1884 – Strobl, 3 de gener de 1950) fou un actor de teatre i de cinema alemany nascut a Suïssa.

Nou!!: Cinema mut і Emil Jannings · Veure més »

Entr'acte

Entr'acte és un curtmetratge francès de l'any 1924 dirigit per René Clair, que la va estrenar com a interludi de la producció dels Ballets Suecs Relâche al Théâtre des Champs-Élysées de París.

Nou!!: Cinema mut і Entr'acte · Veure més »

Erich von Stroheim

Erich Oswald Hans Carl Maria von Stroheim (nascut Erich Oswald Stroheim; 22 de setembre de 1885 - 12 de maig de 1957) va ser un director, guionista, actor i productor austríac-nord-americà, més conegut com a estrella de cinema i director visionari avantguardista, de l'època silenciosa.

Nou!!: Cinema mut і Erich von Stroheim · Veure més »

Ernst Lubitsch

Ernst Lubitsch (Berlín, Alemanya, 28 de gener de 1892 - Hollywood, Los Angeles, Estats Units, 30 de novembre de 1947) va ser un director de cinema estatunidenc d'origen alemany.

Nou!!: Cinema mut і Ernst Lubitsch · Veure més »

Esposes frívoles

Esposes frívoles ("Foolish Wives" en la versió original) és una pel·lícula muda dirigida per Erich von Stroheim i protagonitzada per ell mateix, Mae Busch, Maude George i Miss DuPont, entre altres.

Nou!!: Cinema mut і Esposes frívoles · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Cinema mut і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Exposició Universal de París (1889)

LExposició Universal de París fou una exposició universal realitzada a París (França) des del 6 de maig al 31 d'octubre del 1889.

Nou!!: Cinema mut і Exposició Universal de París (1889) · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Cinema mut і Expressionisme · Veure més »

F. W. Murnau

Friedrich Wilhelm Murnau, de nom real Friedrich Wilhelm Plumpe, però habitualment anomenat F. W. Murnau (Bielefeld, 28 de desembre del 1888 - Santa Bàrbara, 11 de març del 1931), fou un director de cinema alemany, considerat com un dels mestres del cinema expressionista alemany.

Nou!!: Cinema mut і F. W. Murnau · Veure més »

Fantasmagorie

Fantasmagorie és el títol del primer film de dibuixos animats d'Émile Cohl.

Nou!!: Cinema mut і Fantasmagorie · Veure més »

Fantômas

Fantômas és un personatge fictici creat per escriptors francesos Marcel Allain (1885-1969) i Pierre Souvestre (1874-1914), creat el 1911.

Nou!!: Cinema mut і Fantômas · Veure més »

Faust (pel·lícula de 1926)

Faust és una pel·lícula muda de 1926 dirigida per F. W. Murnau.

Nou!!: Cinema mut і Faust (pel·lícula de 1926) · Veure més »

Ferdinand Zecca

Ferdinand Zecca (París, 19 de febrer 1864, Saint-Mandé - 23 de març de 1947) va ser un cineasta francès, director, productor, actor i guionista.

Nou!!: Cinema mut і Ferdinand Zecca · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: Cinema mut і Filadèlfia · Veure més »

Filmoteca de Catalunya

Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).

Nou!!: Cinema mut і Filmoteca de Catalunya · Veure més »

Flesh and the Devil

Flesh and the Devil és una pel·lícula estatunidenca de Clarence Brown estrenada el 1926.

Nou!!: Cinema mut і Flesh and the Devil · Veure més »

Flora Finch

A Cure For Pokeritis''" (1912) Flora Finch (Londres, 17 de juny de 1869 – Los Angeles, 4 de gener de 1940) va ser una actriu de teatre, vodevil i cinema que va fer més de 300 pel·lícules mudes, coneguda sobretot per aquelles que va realitzar conjuntament amb John Bunny, conegudes popularment com a “Bunnyfinches”.

Nou!!: Cinema mut і Flora Finch · Veure més »

Florence Lawrence

Florence Lawrence (2 de gener de 1886 – 27 de desembre de 1938) va ser una actriu de cinema canadenca que ha estat considerada la primera gran estrella cinematogràfica de la història i la primera que la indústria del cinema li va publicitar el nom per promocionar les pel·lícules.

Nou!!: Cinema mut і Florence Lawrence · Veure més »

Florence Turner

Florence Turner (Nova York, 6 de gener 1887 – Woodland Hills, 28 d'agost de 1946) va ser una actriu de cinema mut nord-americana.

Nou!!: Cinema mut і Florence Turner · Veure més »

Florence Vidor

Florence Vidor I King Vidor Florence Vidor (Houston (Texas), 23 de juliol de 1895 − Pacific Palisades (Califòrnia), 3 de novembre de 1977)) va ser una actriu de cinema mut. Tot i que mai va assolir el cim de l'estrellat, va ser una de les actrius secundàries més buscades de la seva època perquè, independentment del paper, sempre realitzava unes interpretacions molt sòlides.

Nou!!: Cinema mut і Florence Vidor · Veure més »

For Heaven's Sake

For Heaven's Sake és una pel·lícula muda dirigida per Sam Taylor i protagonitzada per Harold Lloyd.

Nou!!: Cinema mut і For Heaven's Sake · Veure més »

Ford Sterling

Ford Sterling (La Crosse, Wisconsin, 11 de març de 1883 - Los Angeles, Califòrnia, 13 d'octubre de 1939) va ser una actor nord-americà molt popular en els primers anys del cinema mut per les seves caracteritzacions còmiques.

Nou!!: Cinema mut і Ford Sterling · Veure més »

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Nou!!: Cinema mut і Fotògrafs Napoleon · Veure més »

Fotograma per segon

El fotograma per segon (FPS) és la unitat de mesura que indica la freqüència a la qual un reproductor o un enregistrador d'imatges genera els diferents fotogrames, rep aquest nom perquè determina el nombre d'imatges que apareixen en un sol segon.

Nou!!: Cinema mut і Fotograma per segon · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Cinema mut і França · Veure més »

Francesca Bertini

Francesca Bertini (Prato, 5 de gener de 1892 - Roma, 13 d'octubre de 1985) va ser una actriu italiana de cinema mut, gènere en el qual va treballar en més de noranta pel·lícules.

Nou!!: Cinema mut і Francesca Bertini · Veure més »

Frank Borzage

Frank Borzage (Salt Lake City, Utah, 23 d'abril de 1893 - Hollywood, Califòrnia, 19 de juny de 1962) fou un director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Frank Borzage · Veure més »

Fred Niblo

Fred Niblo (1911) Fred Niblo (York (Nebraska), 6 de gener de 1874 − Nova Orleans (Louisiana), 11 de novembre de 1948) va ser un actor primerenc de cinema mut i posteriorment director i productor.

Nou!!: Cinema mut і Fred Niblo · Veure més »

Fred Ott's Sneeze

Fred Ott's Sneeze (L'esternut de Fred Ott) és un curtmetratge mut en blanc i negre de 1894, producció de cinema de William Dickson i protagonitzada per Fred Ott.

Nou!!: Cinema mut і Fred Ott's Sneeze · Veure més »

Fritz Lang

Friedrich Christian Anton Lang (Viena, 5 de desembre de 1890 – Beverly Hills, Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.

Nou!!: Cinema mut і Fritz Lang · Veure més »

Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.

Nou!!: Cinema mut і Fructuós Gelabert i Badiella · Veure més »

Fusell fotogràfic

El fusell fotogràfic inventat per MareyEl fusell fotogràfic o cronofotògraf és un dels avantpassats de la càmera fotogràfica.

Nou!!: Cinema mut і Fusell fotogràfic · Veure més »

Garçonne

L'actriu estaunidenca Louise Brooks, prototip de la ''garçonne'' Garçonne o flapper és un arquetip de noia alliberada que en la dècada del 1920 (els anys folls) desafiava les rígides normes tradicionals de conducta femenina; forma de vida que es traduïa externament en una indumentària específica, l'estil garçonne, un corrent de moda que dominà els anys vint i que els representa encara en la memòria popular.

Nou!!: Cinema mut і Garçonne · Veure més »

Gaumont

Gaumont és una companyia productora de pel·lícules francesa fundada al juliol de 1895 per l'enginyer transformat en inventor, Léon Gaumont (1864–1946), sota el nom Societé L. Gaumont et Cie.. Gaumont és la companyia cinematogràfica més antiga del món, fundada abans d'altres estudis com Pathé (fundat el 1896), Titanus (1904), Nordisk Film (1906), Universal, Paramount i Nikkatsu (fundats el 1912).

Nou!!: Cinema mut і Gaumont · Veure més »

Georg Wilhelm Pabst

Georg Wilhelm Pabst (Raudnitz, Bohèmia, avui República Txeca, 25 d'agost de 1885-Viena, 26 de maig de 1967), va ser un director de cinema austríac, que va treballar a Alemanya i després a l'estranger (França, els EUA).

Nou!!: Cinema mut і Georg Wilhelm Pabst · Veure més »

George Albert Smith

Smith a la feinaGeorge Albert Smith (4 de gener 1864 – 17 de maig 1959) va ser un hipnotista, psíquic, llegidor de boles màgiques, company de la Societat Astronòmica Reial, inventor i un membre clau de l'associació de pioneres dels principis del cinema batjeada com a Escola de Brighton pel crític de cinema francés Georges Sadoul.

Nou!!: Cinema mut і George Albert Smith · Veure més »

Georges Demenÿ

fou un fotògraf, inventor, cineasta, músic, matemàtic i gimnasta francès d'origen hongarès.

Nou!!: Cinema mut і Georges Demenÿ · Veure més »

Georges Méliès

Georges Méliès (París, 8 de desembre de 1861 - Orly, 21 de gener de 1938) va ser director del teatre Robert Houdin de Paris, mag il·lusionista i director de cinema.

Nou!!: Cinema mut і Georges Méliès · Veure més »

Geraldine Farrar

va ser una soprano i actriu estatunidenca.

Nou!!: Cinema mut і Geraldine Farrar · Veure més »

Germaine Dulac

Germaine Dulac, nascuda Charlotte Elisabeth Germaine Saisset-Schneider el 17 de novembre de 1882 a Amiens i morta el 20 de juliol de 1942 a París, va ser una directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa.

Nou!!: Cinema mut і Germaine Dulac · Veure més »

Germans Lumière

Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos.

Nou!!: Cinema mut і Germans Lumière · Veure més »

Germans Marx

Els germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Nou!!: Cinema mut і Germans Marx · Veure més »

Gli ultimi giorni di Pompei

Els últims dies de Pompeia (en italià Gli ultimi giorni di Pompei) és una pel·lícula de gènere colossal o peplum de Luiggi Maggi estrenada el desembre de 1908 i basada en la novel·la homònima de 1834 d'Edward Bulwer Lytton.

Nou!!: Cinema mut і Gli ultimi giorni di Pompei · Veure més »

Gloria Swanson

Retrat de l'actriu el 1922 Swanson a "Sadie Thompson" (1928) Gloria Swanson (Chicago, 27 de març de 1899−Nova York, 4 d'abril de 1983) va ser una actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca coneguda com l'estrella més glamurosa del cinema mut dels anys 20, especialment sota la direcció de Cecil B. DeMille.

Nou!!: Cinema mut і Gloria Swanson · Veure més »

Grandma's Boy

Grandma’s Boy és una pel·lícula muda dirigida per Fred C. Newmeyer i protagonitzada per Harold Lloyd La pel·lícula va ser un dels grans èxits d'aquell any i per primera vegada, Lloyd feia un llargmetratge de cinc bobines i a més hi integrava elements dramàtics amb un humor més natural.

Nou!!: Cinema mut і Grandma's Boy · Veure més »

Greta Garbo

Greta Garbo, nom artístic de Greta Lovisa Gustafsson (Estocolm, Suècia, 18 de setembre de 1905-Nova York, Estats Units, 15 d'abril de 1990), va ser una actriu sueca a qui van anomenar «la Divina».

Nou!!: Cinema mut і Greta Garbo · Veure més »

Guillem Díaz-Plaja i Contestí

Guillem Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor català, germà de Ferran Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.

Nou!!: Cinema mut і Guillem Díaz-Plaja i Contestí · Veure més »

Harold Lloyd

Harold Lloyd a ''Safety Last!'' (1923) Anunci (1919) Harold Clayton Lloyd (Burchard, Nebraska, 20 d'abril del 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 8 de març del 1971) va ser un actor i productor de pel·lícules estatunidenc, va ser especialment famós per les seves comèdies durant el període del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Harold Lloyd · Veure més »

Harry Langdon

actor i director cinematogràfic nord-americà i una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Harry Langdon · Veure més »

Häxan

Häxan (Heksen, lit. La bruixa) és una pel·lícula muda sueco-danesa de terror d'assaig escrita i dirigida per Benjamin Christensen.

Nou!!: Cinema mut і Häxan · Veure més »

He Who Gets Slapped

He who gets slapped és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Victor Sjöström el 1924, protagonitzada per Lon Chaney, Norma Shearer, i John Gilbert.

Nou!!: Cinema mut і He Who Gets Slapped · Veure més »

Helen Gardner

Helen Louise Gardner (Binghamton. 2 de setembre de 1884 – Orlando, 20 de novembre de 1968) va ser una actriu teatral i de cinema nord-americana.

Nou!!: Cinema mut і Helen Gardner · Veure més »

Henry King

Henry King (Christiansburg, Virgínia, 24 de gener de 1886 - Toluca Lake, Califòrnia, 29 de juny de 1982) fou un director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Henry King · Veure més »

Herr Arnes pengar

Johnson en una escena de la pel·lícula Herr Arnes pengar (en suec El tresor d'Arne) és una pel·lícula sueca de drama criminal de 1919 dirigida per Mauritz Stiller i protagonitzada per Richard Lund, Hjalmar Selander, Concòrdia Selander i Mary Johnson.

Nou!!: Cinema mut і Herr Arnes pengar · Veure més »

Hispano Films

Hispano Films va ser un laboratori i productora cinematogràfica que es va fundar a Barcelona el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.

Nou!!: Cinema mut і Hispano Films · Veure més »

Hollywood

Rètol del ''Hollywood Boulevard'' Hollywood és un barri de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units, que s'ha convertit en una metonímia de la indústria cinematogràfica estatunidenca.

Nou!!: Cinema mut і Hollywood · Veure més »

Hollywood (pel·lícula de 1923)

Hollywood és una pel·lícula muda nord-americana estrenada el 19 d'agost de 1923 que constitueix una sàtira de la colònia d'actors que hi havia a Hollywood en aquell moment.

Nou!!: Cinema mut і Hollywood (pel·lícula de 1923) · Veure més »

Hou Hsiao-hsien

Hou Hsiao-hsien (en xinès tradicional: 侯孝賢; en xinès simplificat: 侯孝贤; en pinyin: Hóu Xiàoxián) és un cineasta de Taiwan que al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis.

Nou!!: Cinema mut і Hou Hsiao-hsien · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.

Nou!!: Cinema mut і Immigració · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Cinema mut і Imperi Romà · Veure més »

Internet Archive

Seu de la ''Internet Archive'', entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco. Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari.

Nou!!: Cinema mut і Internet Archive · Veure més »

Intertítol

En el llenguatge cinematogràfic, un intertítol és un text filmat.

Nou!!: Cinema mut і Intertítol · Veure més »

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916.

Nou!!: Cinema mut і Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages · Veure més »

It

* It (novel·la), novel·la de terror escrita per Stephen King;Cinema.

Nou!!: Cinema mut і It · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Cinema mut і Itàlia · Veure més »

Jacques Feyder

Jacques Fréderix (Ixelles, 21 de juliol de 1885 — Rives-de-Prangins, Vaud, 24 de maig de 1948) va ser un director de cinema belga, conegut amb el pseudònim de Jacques Feyder.

Nou!!: Cinema mut і Jacques Feyder · Veure més »

Jacques Tati

Jacques Tati (nascut com a Jacques Tatischeff; Le Pecq, 9 d'octubre de 1907 − París, 4 de novembre de 1982) va ser un guionista, actor i director de cinema francès.

Nou!!: Cinema mut і Jacques Tati · Veure més »

James Stuart Blackton

James Stuart Blackton (5 de gener de 1875 - 13 d'agost de 1941) fou un productor i director de cinema britànic-americà de l'època muda.

Nou!!: Cinema mut і James Stuart Blackton · Veure més »

James Williamson

James A. Williamson (1855, Kirkcaldy, Escòcia - 1933, Richmond upon Thames, Anglaterra) va ser un pioner del cinema britànic, pertanyent a l'anomenada Escola de Brighton, on va desenvolupar el seu cinema juntament amb altres cineastes com George Albert Smith, Alfred Darling o Esme Collins, i va ser una de les màximes figures en el desenvolupament de l'incipient llenguatge narratiu cinematogràfic.

Nou!!: Cinema mut і James Williamson · Veure més »

Janet Gaynor

va ser una actriu de cinema estatunidenca.

Nou!!: Cinema mut і Janet Gaynor · Veure més »

Jean Epstein

Jean Epstein (Varsòvia, 25 de març de 1897 - París, 3 d'abril de 1953) fou un director de cinema polonès.

Nou!!: Cinema mut і Jean Epstein · Veure més »

Jean Vigo

Jean Vigo (París, 26 d'abril de 1905 - París, 5 d'octubre de 1934) va ser un director de cinema francès.

Nou!!: Cinema mut і Jean Vigo · Veure més »

Joan Crawford

Lucille Fay Le Sueur, més coneguda com a Joan Crawford (San Antonio, Texas, 23 de març de 1904 - Nova York, 10 de maig de 1977), fou una actriu estatunidenca, considerada com un dels mites del Setè Art.

Nou!!: Cinema mut і Joan Crawford · Veure més »

John Barrymore

John Barrymore (Philadelphia (Pennsylvania), 14 o 15 de febrer de 1882 − Los Angeles (Califòrnia), 29 de maig de 1942) actor de teatre i cinema.

Nou!!: Cinema mut і John Barrymore · Veure més »

John Bunny

John Bunny i Flora Finch a ''A Cure for Pokeritis'' (1912) John Bunny (Brooklyn, 21 de setembre de 1863- New Rochelle, 26 d'abril de 1915) va ser un actor nord-americà de teatre i cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і John Bunny · Veure més »

John Ford

John Ford, nascut com a John Martin Feeney (Cape Elizabeth, Maine, 1 de febrer de 1894 - Culver City, Califòrnia, 31 d'agost de 1973), director i productor cinematogràfic estatunidenc, un dels creadors més importants i influents de la història del cinema.

Nou!!: Cinema mut і John Ford · Veure més »

John Gilbert

Fotografia publicitària de l'actor de quan treballava pels estudis de Thomas H. Ince Lillian Gish i John Gilbert a La Boheme John Gilbert i Greta Garbo en una fotografia publicitària de la pel·lícula ''A Woman of Affairs'' (1928). John Gilbert (Logan (Utah), 10 de juliol de 1897 – Los Angeles (Califòrnia), 9 de gener de 1936) va ser un actor de cinema molt popular durant l’època del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і John Gilbert · Veure més »

Joséphine Baker

, va ser una cantant, ballarina, actriu, vedet principal, membre de la resistència francesa, francmaçonaJoséphine Baker va ser iniciada el 1960 a la lògia maçònica La Nouvelle Jerusalem de la Gran Lògia femenina de França.

Nou!!: Cinema mut і Joséphine Baker · Veure més »

Josef von Sternberg

Josef von Sternberg (nascut com a Jonas Sternberg el 29 de maig de 1894 a Viena i mort el 22 de desembre de 1969 a Los Angeles), va ser un director de cinema estatunidenc d'origen austríac.

Nou!!: Cinema mut і Josef von Sternberg · Veure més »

June Elvidge

June Elvidge (Saint Paul, Minnesota, 30 de juny de 1893 – 1 de maig de 1965) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut i de vodevil activa entre 1914 i 1925.

Nou!!: Cinema mut і June Elvidge · Veure més »

Körkarlen

Körkarlen (en suec el carro fantasma) és una pel·lícula muda sueca del 1921 dirigida i protagonitzada per Victor Sjöström, basada en la novel·la homònima de 1912 de l'autor suec Selma Lagerlöf.

Nou!!: Cinema mut і Körkarlen · Veure més »

Keystone Cops

Roscoe "Fatty" Arbuckle i després venen Rube Miller, Hank Mann i Al St. John. Els Keystone Cops, també anomenats "Keystone Kops" van ser un conjunt fictici de policies incompetents que va actuar en pel·lícules mudes de caràcter còmic, produïdes per la Keystone Film Company de Mack Sennet entre el 1912 i 1917.

Nou!!: Cinema mut і Keystone Cops · Veure més »

King Vidor

King Wallis Vidor (Galveston, Texas, 8 de febrer de 1894 - Paso Robles, Califòrnia, 1 de novembre de 1982) fou un director de cinema nord-americà, màxim exponent del cinema social dels anys vint i trenta.

Nou!!: Cinema mut і King Vidor · Veure més »

Kiss Me Again (pel·lícula de 1925)

Marie Prevost en un fotograma de la pel·lícula Kiss Me Again és una pel·lícula muda romàntica de la Warner Bros. dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Marie Prevost, Monte Blue i Clara Bow.

Nou!!: Cinema mut і Kiss Me Again (pel·lícula de 1925) · Veure més »

Kodak

Eastman Kodak Company és una empresa multinacional fundada el 1892 als Estats Units que produeix material i equipament fotogràfic.

Nou!!: Cinema mut і Kodak · Veure més »

L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat

L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat (en català: L'arribada d'un tren a l'estació de La Ciutat) és una pel·lícula dels germans Lumière, considerada una de les primeres pel·lícules projectades en públic, després d'altres també conegudes com La sortida dels obrers de la fàbrica.

Nou!!: Cinema mut і L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat · Veure més »

L'hotel elèctric

L'hotel elèctric és una pel·lícula de Segundo de Chomón de 1908, considerada la primera pel·lícula que va utilitzar el recurs de l'animació fotograma a fotograma de la història del cinema (procediment del pas de manovella, propi dels primers anys del). Destaca el paper de l'actriu Julienne Mathieu. En els crèdits de la mateixa apareix el següent rètol: Primera película en el mundo sirviéndose del sistema de paso de manivela, inventado por Chomón.

Nou!!: Cinema mut і L'hotel elèctric · Veure més »

La Chute de la maison Usher

La Chute de la maison Usher és una pel·lícula francesa de terror en blanc i negre, rodada el 1928 i dirigida per Jean Epstein.

Nou!!: Cinema mut і La Chute de la maison Usher · Veure més »

La gran desfilada

La gran desfilada (The Big Parade) és una pel·lícula muda realitzada als Estats Units pel director King Vidor i estrenada el 5 de novembre de 1925.

Nou!!: Cinema mut і La gran desfilada · Veure més »

La Passion de Jeanne d'Arc

La Passion de Jeanne d'Arc és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Renée Falconetti i Eugène Silvain.

Nou!!: Cinema mut і La Passion de Jeanne d'Arc · Veure més »

La quimera de l'or

La quimera de l'or (títol original en anglès The Gold Rush) és una pel·lícula estatunidenca de cinema mut dirigida per Charles Chaplin, estrenada el 26 de juny del 1925.

Nou!!: Cinema mut і La quimera de l'or · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Cinema mut і La Rambla · Veure més »

La sortida dels obrers de la fàbrica

La sortida dels obrers de la fàbrica o La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió es considera unànimement com la primera pel·lícula que es va rodar i que es va presentar en una sessió de pagament de la història del cinema, feta al Salon Indien del Grand Café de París.

Nou!!: Cinema mut і La sortida dels obrers de la fàbrica · Veure més »

La terra (pel·lícula)

La terra és un film soviètic de 1930 dirigit per l'ucraïnès Oleksandr Dovjenko.

Nou!!: Cinema mut і La terra (pel·lícula) · Veure més »

Laurel i Hardy

Hardy i Laurel a ''Babes in Toyland'' (1934) Stan Laurel i Oliver Hardy, coneguts popularment com el prim i el gras, van formar la parella còmica més cèlebre del, un duo del cinema americà d'entreguerres basat sempre en problemes, embolics i destrosses, ritualitzats i polits, dels quals l'ingenu Stan surt sempre indemne, mentre l'Oliver és l'ase dels cops, situació que més endavant veurem repetida amb parelles com ara Mortadel·lo i Filemó.

Nou!!: Cinema mut і Laurel i Hardy · Veure més »

Léon Gaumont

Léon Gaumont (París, 10 de maig de 1864 – Sainte-Maxime, 9 d'agost de 1946) va ser un inventor i industrial francès.

Nou!!: Cinema mut і Léon Gaumont · Veure més »

Léonce Perret

Léonce Perret (Niort, Deux-Sèvres, 14 de març de 1880 - 7è districte de París, 12 d'agost de 1935), actor i director a més de guionista, realitzador i productor de pel·lícules franceses.

Nou!!: Cinema mut і Léonce Perret · Veure més »

Le Locataire diabolique

Le locataire diabolique és una pel·lícula muda dirigida per Georges Méliès i protagonitzada pel mateix director el seu fill, entre altres.

Nou!!: Cinema mut і Le Locataire diabolique · Veure més »

Le Voyage dans la Lune

Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la lluna de H.G. Wells.

Nou!!: Cinema mut і Le Voyage dans la Lune · Veure més »

Leland Stanford

va ser un industrial i polític estatunidenc, un dels constructors del primer ferrocarril transcontinental dels Estats Units.

Nou!!: Cinema mut і Leland Stanford · Veure més »

Leo McCarey

Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar.

Nou!!: Cinema mut і Leo McCarey · Veure més »

Les vacances del Sr. Hulot

Les vacances del Sr.

Nou!!: Cinema mut і Les vacances del Sr. Hulot · Veure més »

Life of an American Fireman

Life of an American Fireman (Vida d'un Bomber Americà) és un curt mut dirigit per George S. Fleming i Edwin S. Porter amb la productora cinematogràfica Edison Manufacturing Company.

Nou!!: Cinema mut і Life of an American Fireman · Veure més »

Lillian Gish

Lillian Gish (Springfield, Ohio, 14 d'octubre del 1893 - Nova York, 27 de febrer del 1993) fou una actriu teatral i cinematográfica, a més de directora i guionista estatunidenca.

Nou!!: Cinema mut і Lillian Gish · Veure més »

Lionel Barrymore

Georgie Drew Barrymore amb Ethel, Lionel (a dalt a la dreta) i John Barrymore Lionel Barrymore (Filadèlfia (Pennsilvània), 28 d’abril de 1878− Beverly Hills (Califòrnia), 15 de novembre de 1954) va ser un actor teatral i radiofònic a més de director i actor de cinema.

Nou!!: Cinema mut і Lionel Barrymore · Veure més »

Llanterna màgica

Una llanterna màgica, 1890, museu Wymonham, Norfolk Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan.

Nou!!: Cinema mut і Llanterna màgica · Veure més »

Lo más sublime

Lo más sublime o Respetad a los señores maestros és una pel·lícula muda catalana inèdita del 1927 dirigida per Enric Ponsà.

Nou!!: Cinema mut і Lo más sublime · Veure més »

Lois Weber

Lois Weber (13 de juny de 1879 – 13 de novembre de 1939) va ser una actriu de cinema mut, guionista, productora, i directora, nord-americana que va ser considerada "la directora dona més important que la indústria del cinema americà ha conegut", i "una de les més importants i prolífiques directores de pel·lícula en l'era del cinema mut".

Nou!!: Cinema mut і Lois Weber · Veure més »

Lon Chaney

Lon Chaney (Colorado Springs, 1 d'abril de 1883 – Los Angeles, 26 d'agost de 1930), conegut com «l'home de les mil cares», va ser un actor de cinema estatunidenc del temps del mut.

Nou!!: Cinema mut і Lon Chaney · Veure més »

London After Midnight

London After Midnight és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Tod Browning, estrenada el 1927.

Nou!!: Cinema mut і London After Midnight · Veure més »

Louis Delluc

Louis Delluc (Cadonh, Lo Boisson de Cadonh, Dordonya, 1890 — París, 1924) va ser un escriptor i director cinematogràfic francès.

Nou!!: Cinema mut і Louis Delluc · Veure més »

Louis Feuillade

Louis Feuillade (Lunèl, Erau, 19 de febrer de 1873 – Niça, 25 de febrer de 1925) va ser un director francès de cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Louis Feuillade · Veure més »

Louis Le Prince

Louis Aimé Augustin Le Prince (Metz, 28 d'agost de 1842, desaparegut el 16 de setembre de 1890) fou un inventor considerat per molts historiadors el vertader pare de les imatges en moviment, qui va configurar les primeres imatges preses en "pel·lícula de paper" mitjançant un senzill sistema de projecció que incloïa una càmera de setze lents, dos rodets de pel·lícula - recentment patentats per George Eastman, fundador de l'empresa Eastman Kodak Company - un petit projector i un estereoscopi.

Nou!!: Cinema mut і Louis Le Prince · Veure més »

Louise Brooks

Louise Brooks (14 de novembre de 1906, Cherryvale, Kansas – 8 d'agost de 1985, Rochester, New York) fou una actriu estatunidenca que es convertí en una de les cares més famoses del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Louise Brooks · Veure més »

Louise Fazenda

Louise Fazenda (Lafayette, Indiana, 17 de juny de 1895 – Beverly Hills, Califòrnia, 17 d'abril de 1962) va ser una de les actrius còmiques més divertides i populars entre la dècada dels anys 1910 i 1930, tot i que també va interpretar drames.

Nou!!: Cinema mut і Louise Fazenda · Veure més »

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.

Nou!!: Cinema mut і Luis Buñuel Portolés · Veure més »

Lulú, la caixa de Pandora

Lulú, la caixa de Pandora o La capsa de Pandora.

Nou!!: Cinema mut і Lulú, la caixa de Pandora · Veure més »

Lyda Borelli

va ser una actriu italiana.

Nou!!: Cinema mut і Lyda Borelli · Veure més »

Mabel Normand

Mabel Ethelreid Normand (New Brighton, Nova York, 10 de novembre de 1895 – Monrovia, Califòrnia, 23 de febrer de 1930) va ser una popular actriu estatunidenca de cinema mut, a més de guionista, directora i productora de diverses pel·lícules.

Nou!!: Cinema mut і Mabel Normand · Veure més »

Mack Sennett

Mack Sennett (Danville, Quebec, 17 de gener de 1880 − Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 5 de novembre de 1960) productor i director de cinema quebequès, conegut com el rei de la comèdia.

Nou!!: Cinema mut і Mack Sennett · Veure més »

Mae Marsh

Mae Marsh (Madrid (Nou Mèxic), 9 de novembre de 1894 - Hermosa Beach (Califòrnia) 13 de febrer de 1968) va ser una de les actrius estatunidenques amb una carrera més llarga en el món del cinema, més de 50 anys.

Nou!!: Cinema mut і Mae Marsh · Veure més »

Making a Living

Pel·lícula completa Making a Living és la primera pel·lícula de Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і Making a Living · Veure més »

Marcel L'Herbier

fou un director de cinema francès de la primera avantguarda.

Nou!!: Cinema mut і Marcel L'Herbier · Veure més »

Marcel Marceau

Marcel Mangel, conegut arreu amb el nom artístic de Marcel Marceau, (Estrasburg, 22 de març de 1923 — Caors, 22 de setembre de 2007) va ser un mim «sense dubte el mim més popular del ».

Nou!!: Cinema mut і Marcel Marceau · Veure més »

Maria Rosa

Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.

Nou!!: Cinema mut і Maria Rosa · Veure més »

Mary Pickford

Gladys Marie Smith, més coneguda com a Mary Pickford, (Toronto, Canadà, 8 d'abril de 1892 − Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, 29 de maig de 1979) va ser una actriu de cinema canadenca i una de les figures més destacades del cinema mut durant el període 1915-25 com a intèrpret d'un tipus popular d'ingènua romàntica.

Nou!!: Cinema mut і Mary Pickford · Veure més »

Maurice Costello

Costello en l'època d'actor teatral (principis segle XX) Maurice Costello (Pittsburgh (Pennsilvània), 22 de febrer de 1877 – Hollywood (Califòrnia), 28 d'octubre de 1950) va ser un actor i director de cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Maurice Costello · Veure més »

Maurice Tourneur

Maurice Tourneur (2 de febrer de 1876 – 4 d'agost de 1961) va ser un director, guionista i productor cinematogràfic francès.

Nou!!: Cinema mut і Maurice Tourneur · Veure més »

Mauritz Stiller

Mauritz Stiller (Hèlsinki, 17 de juliol de 1883 - Estocolm, 18 de novembre de 1928) va ser un director de cinema, actor i guionista suec. És considerat, juntament amb Victor Sjöström, el director més important de cinema mut suec, tot i que va desenvolupar el final de la seva carrera a Hollywood.

Nou!!: Cinema mut і Mauritz Stiller · Veure més »

Max Linder

El mestre francès a ''Seven Years Bad Luck''(1921) Max Linder, nom artístic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle (Sent Lobés, Gironda, 1883- París, 1925), actor i director de cinema i teatre, va ser el primer gran còmic del cinema i un del més grans mestres de la pantomima del.

Nou!!: Cinema mut і Max Linder · Veure més »

Max Skladanowsky

Max Skladanowsky (Berlín, 1863 - Berlín, 1939) fou un inventor, productor, actor i cineasta alemany.

Nou!!: Cinema mut і Max Skladanowsky · Veure més »

Mel Brooks

Melvin Kaminsky o Mel Brooks (Nova York, 28 de juny de 1926) és un guionista, actor i director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Mel Brooks · Veure més »

Melodrama

El melodrama vist pel pintor Honoré Daumier El melodrama té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi incorpora música instrumental, que s'usa per a enfasitzar els sentiments dels personatges.

Nou!!: Cinema mut і Melodrama · Veure més »

Metensmograf

El Metensmograf, també anomenat Cinematógrafo Farrusini, es trobava a l'avinguda del Paral·lel, núm.

Nou!!: Cinema mut і Metensmograf · Veure més »

Metro-Goldwyn-Mayer

Metro-Goldwyn-Mayer Inc.

Nou!!: Cinema mut і Metro-Goldwyn-Mayer · Veure més »

Metropolis (pel·lícula)

Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar.

Nou!!: Cinema mut і Metropolis (pel·lícula) · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Cinema mut і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mikhaïl Ippolítov-Ivànov

Mikhaïl Mikhàilovitx Ippolítov-Ivànov (en rus: Михаил Михайлович Ипполитов-Иванов) (Gatxina, prop de Sant Petersburg, 7 de novembre de 1859 - Moscou, 28 de gener de 1935) fou un compositor, director d'orquestra i pedagog rus.

Nou!!: Cinema mut і Mikhaïl Ippolítov-Ivànov · Veure més »

Mildred Davis

Mildred Davis (Philadelphia, (Pensilvània), 22 de febrer de 1901– Santa Monica, (Califòrnia) 18 d'agost de 1969) va ser una actriu de cinema mut especialitzada en rols de noia innocent i seriosa en comèdies.

Nou!!: Cinema mut і Mildred Davis · Veure més »

Mim

Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.

Nou!!: Cinema mut і Mim · Veure més »

Minta Durfee

Araminta Estelle "Minta" Durfee (Los Angeles, 1 d'octubre de 1889 - Woodland Hills, 9 de setembre de 1975) va ser una actriu estatunidenca que va destacar sobretot en l'època del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Minta Durfee · Veure més »

Mirador (revista)

Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929.

Nou!!: Cinema mut і Mirador (revista) · Veure més »

Modern Times

Modern Times (literalment en català "Temps moderns") és un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і Modern Times · Veure més »

Motion Picture Patents Company

Edison Studio a Bronxbis, 1907 La Motion Picture Patents Company (o MPPC., anomenada també Edison Trust) era un trust cinematogràfic americà creat l'any 1908, que reagrupava uns quants productors de cinema americans: Edison, Biograph, Vitagraph, Essanay, Lubin, Selig, Kalem, i dos productors francesos implantats als Estats Units: Pathé Frères i Star Film.

Nou!!: Cinema mut і Motion Picture Patents Company · Veure més »

Musidora

Jeanne Roques (París, 23 de febrer de 1889 - ibídem, 7 de desembre de 1957), coneguda artísticament sota el pseudònim de Musidora, va ser una actriu, directora teatral, escriptora, productora i realitzadora cinematogràfica francesa del cine mut, que es va fer famosa per la seva interpretació en la pel·lícula de Louis Feuillade Les Vampires.

Nou!!: Cinema mut і Musidora · Veure més »

Nita Naldi

Retrat de l'actriu del 1922 Nita Naldi (Nova York, 13 novembre de 1894 – Nova York, 17 de febrer de 1961) va ser una actriu de cinema mut molt popular durant els anys 20.

Nou!!: Cinema mut і Nita Naldi · Veure més »

Nitrocel·lulosa

El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein.

Nou!!: Cinema mut і Nitrocel·lulosa · Veure més »

Norma Talmadge

Norma Talmadge (Jersey City (Nova Jersey), 26 de maig de 1897 – Las Vegas, 24 de desembre de 1957), va ser una de les actrius més importants del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Norma Talmadge · Veure més »

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens, és una pel·lícula alemanya muda dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

Nou!!: Cinema mut і Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens · Veure més »

Nova Jersey

Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Cinema mut і Nova Jersey · Veure més »

Oleksandr Dovjenko

Oleksandr o Aleksandr Dovjenko (en ucraïnès: Олекса́ндр Петро́вич Довже́нко, Oleksandr Petròvitx Dovjenko, Viúnisxe, óblast de Txerníhiv, Ucraïna, imperi Rus, 1894 - Peredielkino, óblast de Moscou, 1956) va ser un director cinematogràfic ucraïnès i soviètic, amb un gran impuls líric que queda palès en la pel·lícula Zemlya (1930).

Nou!!: Cinema mut і Oleksandr Dovjenko · Veure més »

Orphans of the Storm

Orphans of the Storm és una pel·lícula muda produïda i dirigida per D. W. Griffith la qual va comptar per darrer cop amb les germanes Lillian Gish i Dorothy Gish en el seu repartiment.

Nou!!: Cinema mut і Orphans of the Storm · Veure més »

Orson Welles

George Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, 6 de maig de 1915 - Hollywood, Los Angeles, Califòrnia, 10 d'octubre de 1985) va ser un actor, guionista i director de cinema estatunidenc, considerat un dels grans directors de Hollywood, i també un dels més excèntrics.

Nou!!: Cinema mut і Orson Welles · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Cinema mut і Països Baixos · Veure més »

Pablo Berger Uranga

Pablo Berger Uranga (Bilbao, 1963) és un cineasta basc.

Nou!!: Cinema mut і Pablo Berger Uranga · Veure més »

Paramount Pictures

Paramount Pictures Corporation és una companyia de producció i distribució de cinema i televisió classificat constantment com un dels estudis més grans i amb major recaptació.

Nou!!: Cinema mut і Paramount Pictures · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Cinema mut і París · Veure més »

Pathé

Pathé o Pathé Frères (pronunciació en francès:, estilitzat com PATHÉ!) és el nom de diverses empreses franceses que van ser fundades i dirigides originalment per els germans Pathé de França, començant l'any 1896.

Nou!!: Cinema mut і Pathé · Veure més »

Paul Leni

Paul Leni (nascut amb el nom de Paul Josef Levi; Stuttgart, 8 de juliol de 1885 − Los Angeles, 2 de setembre de 1929) va ser un director de cinema alemany i membre destacat dels inicis del cinema expressionista alemany.

Nou!!: Cinema mut і Paul Leni · Veure més »

Pearl White

Pearl White, nascuda com Victoria Evans Wright, (Green Ridge, 1889 – París, 1938) va ser una actriu estatunidenca de l'època del cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Pearl White · Veure més »

Pel·lícula

Auguste i Louis Lumière foren els inventors del cinematògraf. El de pel·lícula o filmTotes les llengües diuen 'film' com a paraula bàsica.

Nou!!: Cinema mut і Pel·lícula · Veure més »

Pel·lícula perduda

Una pel·lícula perduda és un llargmetratge o curtmetratge del qual no es té coneixement que existeixi cap còpia en els arxius de qualsevol estudi, col·leccions privades o arxius públics, com ara la Biblioteca del Congrés.

Nou!!: Cinema mut і Pel·lícula perduda · Veure més »

Pla (llenguatge audiovisual)

Un pla és, en les arts audiovisuals, l'espai escènic (personatges, objectes, paisatges) que capta l'objectiu de la càmera des que s'inicia la filmació fins que es deté.

Nou!!: Cinema mut і Pla (llenguatge audiovisual) · Veure més »

Pla seqüència

El pla seqüència és una tècnica cinematogràfica de planificació del rodatge, on la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari.

Nou!!: Cinema mut і Pla seqüència · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Cinema mut і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Pola Negri

Pola Negri, nascuda Barbara Apolonia Chalupec; 3 de gener de 1897 - 1 d'agost de 1987) va ser una actriu i cantant de cinema i guionista polonesa. Va assolir fama mundial durant les èpoques del cinema mut i daurat de Hollywood i europeu pels seus papers tràgics i de femme fatale i va ser reconeguda com a sex symbol. Criada al tsarat de Polònia, la infància de Negri va estar marcada per diverses dificultats personals: després que el seu pare fos enviat a Sibèria, va ser criada per la seva mare soltera en la pobresa i va patir tuberculosi durant l’adolescència. Negri es va recuperar i va estudiar ballet i interpretació a Varsòvia, i es va convertir en una coneguda actriu de teatre. El 1917, es va traslladar a Alemanya, on va començar a aparèixer en pel·lícules mudes per a l'estudi UFA de Berlín. Les seves actuacions cinematogràfiques per a UFA van cridar l'atenció dels executius de Hollywood de Paramount Pictures, que li van oferir un contracte de pel·lícula. Negri va signar amb Paramount l'any 1922, i això la va convertit en la primera actriu europea de la història contractada a Hollywood. Va passar gran part de la dècada de 1920 treballant als Estats Units en nombroses pel·lícules per a Paramount, cosa que la consolidar com una de les actrius més populars del cinema mut estatunidenc. A la dècada de 1930, durant l'aparició del cinema sonor, Negri va tornar a Europa, on va aparèixer en múltiples pel·lícules per a Pathé Films i UFA, i també va començar una carrera com a artista de gravació. Va fer només dues pel·lícules després de 1940; el seu darrer crèdit a la pantalla va ser a la pel·lícula de Walt Disney The Moon-Spinners (1964). Negri va passar gran part la seva vida posterior fora de l'esfera pública. Es va convertir en ciutadana dels Estats Units naturalitzada el 1951 i va passar la resta de la seva vida vivint a San Antonio, Texas, on va morir d'una pneumònia secundària o un tumor cerebral de què es va negar a tractar, el 1987, als 90 anys.

Nou!!: Cinema mut і Pola Negri · Veure més »

Primer pla

The Lonedale Operator (1911). Casablanca''. Close-up extrem en el film britànic ''The Big Swallow'' (1901) La tècnica del primer pla o close-up és, en cinema, en televisió, en fotografia en audiovisual, i fins i tot en les tires còmiques, un enquadrament central sobre una persona o sobre un objecte.

Nou!!: Cinema mut і Primer pla · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Cinema mut і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Profunditat de camp

Exemple de poca profunditat de camp: només la línia central apareix enfocada Imatge amb poca profunditat de camp Imatge amb una profunditat de camp moderada La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.

Nou!!: Cinema mut і Profunditat de camp · Veure més »

Queen Kelly

Queen Kelly Queen Kelly és una pel·lícula muda dirigida per Erich von Stroheim i protagonitzada per Gloria Swanson, Walter Byron, Seena Owen i Tully Marshall.

Nou!!: Cinema mut і Queen Kelly · Veure més »

Quinetògraf

Quinetògraf amb desenvolupament horitzontal del film. El quinetògraf (del grec κινέω: moure, agitar, i γράφω: escriure) és considerat el precedent de la càmera cinematogràfica i permetia enregistrar imatges en moviment.

Nou!!: Cinema mut і Quinetògraf · Veure més »

Quo vadis? (pel·lícula de 1913)

Quo Vadis és una pel·lícula italiana dirigida per Enrico Guazzoni per a Società Italiana Cines el 1913, basada en la novel·la homònima escrita per Henryk Sienkiewicz.

Nou!!: Cinema mut і Quo vadis? (pel·lícula de 1913) · Veure més »

Raoul Walsh

Raoul Walsh (Nova York, 11 de març de 1887 – Simi Valley, Califòrnia, 31 de desembre de 1980) va ser un director de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Raoul Walsh · Veure més »

Raquel Meller

Raquel Meller, nom artístic de Francisca Romana Marqués López (Tarassona, Aragó, 9 de març de 1888 - Barcelona, 26 de juliol de 1962), fou una cantant, cupletista i actriu.

Nou!!: Cinema mut і Raquel Meller · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Cinema mut і Rússia · Veure més »

René Clair

René Clair, de veritable nom René Chomette (11 de novembre de 1898, París - 15 de març de 1981), va ser un cineasta i escriptor francès.

Nou!!: Cinema mut і René Clair · Veure més »

Revolució d'Octubre de 1917

La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.

Nou!!: Cinema mut і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »

Rex Ingram

Rex Ingram (Dublín, 15 de gener de 1892 − North Hollywood, 21 de juliol de 1950) va ser un director de cinema, productor, escriptor i actor irlandès.

Nou!!: Cinema mut і Rex Ingram · Veure més »

Ricard de Baños i Martínez

Ricard de Baños i Martínez, va ser un realitzador i productor cinematogràfic que va néixer el 28 d'agost de 1882 al carrer Tallers de Barcelona.

Nou!!: Cinema mut і Ricard de Baños i Martínez · Veure més »

Ricardo Cortez

va ser un actor i director de cinema estatunidenc d'origen austríac.

Nou!!: Cinema mut і Ricardo Cortez · Veure més »

Robert Flaherty

Robert Joseph Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 16 de febrer de 1884 – Dummerston, Vermont, 23 de juliol de 1951) va ser un cineasta estatunidenc que va dirigir i va produir el primer documental de la història del cinema, Nanuk l'esquimal, el 1922.

Nou!!: Cinema mut і Robert Flaherty · Veure més »

Robert W. Paul

Robert W. Paul (3 octubre de 1869 – 28 de març de 1943) fou un electricista anglès, fabricant d'instruments científics i pioner de la pel·lícula britànica.

Nou!!: Cinema mut і Robert W. Paul · Veure més »

Robert Wiene

Robert Wiene (24 d'abril de 1873 a Breslau, Silèsia, Alemanya (avui territori polonès) - 16 de juny de 1938 a París) va ser un director alemany de cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Robert Wiene · Veure més »

Robin Hood (1922)

''Robín dels boscos'' Robin Hood és una pel·lícula muda dirigida per Allan Dwan per a la United Artists i escrita (amb el pseudònim d'Elton Thomas) i protagonitzada per Douglas Fairbanks.

Nou!!: Cinema mut і Robin Hood (1922) · Veure més »

Rod La Rocque

Rod La Rocque (Chicago, 29 de novembre de 1989 – Beverly Hills, 15 d'octubre de 1969) va ser un actor de cinema nord-americà a partir de les dècades del 1920 i 30.

Nou!!: Cinema mut і Rod La Rocque · Veure més »

Rodolfo Valentino

Rodolfo Valentino (Castellaneta, la Pulla, Itàlia, 6 de maig de 1895 − Nova York, 23 d'agost de 1926) fou un actor italià.

Nou!!: Cinema mut і Rodolfo Valentino · Veure més »

Ronald Colman

Ronald Colman (Richmond, Surrey, Anglaterra, 9 de febrer de 1891 – Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units, 10 de maig de 1958) fou un actor anglès guanyador d'un Oscar.

Nou!!: Cinema mut і Ronald Colman · Veure més »

Roscoe Arbuckle

Roscoe Arbuckle (Smith Center, Kansas, 24 de març de 1887 - Hollywood, Califòrnia, 29 de juny de 1933), conegut pel seu sobrenom Fatty, fou un actor i director cinematogràfic estatunidenc de la primera generació de cinema còmic nord-americà.

Nou!!: Cinema mut і Roscoe Arbuckle · Veure més »

Ruth Roland

Ruth Roland (San Francisco, de Califòrnia, 26 d'agost de 1892 - Hollywood, 22 de setembre de 1937) va ser una productora i actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.

Nou!!: Cinema mut і Ruth Roland · Veure més »

Safety Last!

Safety Last! és una pel·lícula muda estatunidenc dirigida per Fred C. Newmeyer i Sam Taylor i protagonitzada per Harold Lloyd el 1923.

Nou!!: Cinema mut і Safety Last! · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Cinema mut і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Sam Taylor

Sam Taylor (Nova York, 13 d'agost de 1895 - Santa Monica, Califòrnia, 6 de març de 1958), fou un director, guionista i productor nord-americà.

Nou!!: Cinema mut і Sam Taylor · Veure més »

Sang i arena (pel·lícula de 1922)

''Sang i arena'' Sang i arena o Sang i sorra és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Fred Niblo i estrenada el 1922.

Nou!!: Cinema mut і Sang i arena (pel·lícula de 1922) · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Cinema mut і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Saved from the Titanic

Saved from the Titanic (coneguda com A Survivor From the Titanic al Regne Unit) és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Étienne Arnaud i estrenada el 16 de maig del 1912.

Nou!!: Cinema mut і Saved from the Titanic · Veure més »

Sebastià Gasch i Carreras

fou un crític d'art català.

Nou!!: Cinema mut і Sebastià Gasch i Carreras · Veure més »

Segundo de Chomón

Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol, 1871 - París, 1929) fou fotògraf, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor, guionista i director de cinema.

Nou!!: Cinema mut і Segundo de Chomón · Veure més »

Serguei Eisenstein

Serguei Mikhàilovitx Eisenstein (en letó: Sergejs Eizenšteins, en rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) (Riga, Letònia, Imperi rus, 22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.

Nou!!: Cinema mut і Serguei Eisenstein · Veure més »

Sherlock Jr.

Sherlock Jr. és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida i interpretada per Buster Keaton el 1924.

Nou!!: Cinema mut і Sherlock Jr. · Veure més »

Shoulder Arms

Shoulder Arms és una pel·lícula muda dirigida i interpretada per Charles Chaplin que es va estrenar el 27 d'octubre de 1918.

Nou!!: Cinema mut і Shoulder Arms · Veure més »

Siegmund Lubin

Siegmund Lubin (20 d'abril de 1851 – 11 de setembre de 1923) va ser un empresari, productor i pioner cinematogràfic nord-americà d'origen alemany.

Nou!!: Cinema mut і Siegmund Lubin · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Cinema mut і So · Veure més »

Société Française des Films de l’Éclair

Éclair va ser una empresa de productora de cinema, laboratori de cinema i fabricant de càmeres cinematogràfiques establerta a Épinay-sur-Seine, França per Charles Jourjon el 1907.

Nou!!: Cinema mut і Société Française des Films de l’Éclair · Veure més »

Star system

Fotografia de Clara Bow, una de les primeres actrius de l'etarra System de Hollywood. Star system (expressió anglesa que es tradueix com "sistema d'estrella" o "sistema de les estrelles") era el sistema de contractació d'actors en exclusivitat i a llarg termini pels estudis de Hollywood en la denominada època daurada de Hollywood per assegurar-se de l'èxit de les seves pel·lícules.

Nou!!: Cinema mut і Star system · Veure més »

Stop-motion

''Mary and Gretel'' (1916) Animació d'una moneda amb ''stop-motion''. Lstop-motion és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, hom creu que l'objecte es mou.

Nou!!: Cinema mut і Stop-motion · Veure més »

Subtítol

Anunci de Folgers subtitulat en francès.Els subtítols són versions escrites del text d'una obra d'art escènica o audiovisual, que apareix al mateix moment en què s'està dient.

Nou!!: Cinema mut і Subtítol · Veure més »

Sunrise: A Song of Two Humans

Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927.

Nou!!: Cinema mut і Sunrise: A Song of Two Humans · Veure més »

Suzanne Grandais

Suzanne Gueudret, coneguda com a Suzanne Grandais, (París, 14 de juny de 1893 - Vaudoy-en-Brie, 28 d'agost de 1920) va ser una actriu francesa de cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Suzanne Grandais · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Cinema mut і Terra baixa · Veure més »

The Adventures of Dollie

The Adventures of Dollie és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D.W. Griffith i protagonitzada per Arthur V. Johnson i Linda Arvidson entre altres.

Nou!!: Cinema mut і The Adventures of Dollie · Veure més »

The Cameraman

The Cameraman és una pel·lícula muda estatunidenca interpretada i codirigida per Buster Keaton i Edward Sedgwick que es va estrenar el 22 de setembre de 1928.

Nou!!: Cinema mut і The Cameraman · Veure més »

The Cheat

The Cheat és una pel·lícula dramàtica de cinema mut dirigida per Cecil B. DeMille, rodada i estrenada als Estats Units l'any 1915.

Nou!!: Cinema mut і The Cheat · Veure més »

The Circus

The Circus (El circ) és una pel·lícula muda de 1928 dirigida per Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і The Circus · Veure més »

The Covered Wagon

The Covered Wagon és una pel·lícula estatunidenca dirigida per James Cruze el 1923.

Nou!!: Cinema mut і The Covered Wagon · Veure més »

The Crowd

The Crowd és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per King Vidor i protagonitzada per James Murray i Eleanor Boardman.

Nou!!: Cinema mut і The Crowd · Veure més »

The Great Dictator

The Great Dictator és una pel·lícula dirigida l'any 1940 per Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і The Great Dictator · Veure més »

The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903)

The Great Train Robbery és una pel·lícula muda rodada el 1903 per Edwin S. Porter, que fou la primera del gènere del western.

Nou!!: Cinema mut і The Great Train Robbery (pel·lícula de 1903) · Veure més »

The Iron Horse

The Iron Horse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1924.

Nou!!: Cinema mut і The Iron Horse · Veure més »

The Jazz Singer

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat.

Nou!!: Cinema mut і The Jazz Singer · Veure més »

The Kid

La pel·lícula completa. The Kid (literalment en català "El vailet") és una pel·lícula muda estatunidenca escrita, dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin, estrenada el 1921.

Nou!!: Cinema mut і The Kid · Veure més »

The Kiss in the Tunnel

The Kiss in the Tunnel és una pel·lícula muda del 1899 filmada per George Albert Smith (1864–1959) que representa una escena amorosa: durant l'entrada d'un tren en un túnel, una parella aprofita el moment de foscor per fer-se petons dins del compartiment del vagó.

Nou!!: Cinema mut і The Kiss in the Tunnel · Veure més »

The Lodger

The Lodger (The Lodger: A Story of the London Fog) és una pel·lícula muda de 1927 dirigida per Alfred Hitchcock.

Nou!!: Cinema mut і The Lodger · Veure més »

The Man Who Laughs

The Man Who Laughs és una pel·lícula muda dirigida per Paul Leni i protagonitzada per Conrad Veidt i Mary Philbin.

Nou!!: Cinema mut і The Man Who Laughs · Veure més »

The Mark of Zorro (1920)

The Mark of Zorro és una pel·lícula muda d'acció romàntica dirigida per Fred Niblo i escrita i protagonitzada per Douglas Fairbanks.

Nou!!: Cinema mut і The Mark of Zorro (1920) · Veure més »

The Mountain Eagle

The Mountain Eagle és una pel·lícula britànico-alemanya muda dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1926.

Nou!!: Cinema mut і The Mountain Eagle · Veure més »

The Navigator

The Navigator és una comèdia muda protagonitzada per Buster Keaton i codirigida per ell mateix i Donald Crisp.

Nou!!: Cinema mut і The Navigator · Veure més »

The Patriot (pel·lícula de 1928)

The Patriot és una pel·lícula de la Paramount dirigida per Ernst Lubitsch i protagonitzada per Emil Jannings, Florence Vidor i Lewis Stone.

Nou!!: Cinema mut і The Patriot (pel·lícula de 1928) · Veure més »

The Penalty (pel·lícula de 1920)

''The Penalty'' The Penalty és un thriller del 1920 protagonitzat per Lon Chaney basada en la novel·la homònima de Gouverneur Morris.

Nou!!: Cinema mut і The Penalty (pel·lícula de 1920) · Veure més »

The Pilgrim (pel·lícula de 1923)

The Pilgrim és una pel·lícula muda dirigida, escrita i protagonitzada per Charles Chaplin.

Nou!!: Cinema mut і The Pilgrim (pel·lícula de 1923) · Veure més »

The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926)

Pel·lícula sencera The Scarlet Letter és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1926 basada en la novel·la homònima de de 1850 de Nathaniel Hawthorne i dirigida pel cineasta suec Victor Sjöström (acreditat com a Victor Seastrom).

Nou!!: Cinema mut і The Scarlet Letter (pel·lícula de 1926) · Veure més »

The Sea Nymphs

Mabel Normand i Fatty Arbuckle en un fotograma de la pel·lícula The Sea Nymphs és una pel·lícula muda de dos bobines de la Keystone dirigida i protagonitzada per Fatty Arbuckle junt amb Mabel Normand, Minta Durfee i Alice Davenport, entre altres.

Nou!!: Cinema mut і The Sea Nymphs · Veure més »

The Sheik

The Sheik és una pel·lícula muda produïda per la Famous Players-Lasky, i dirigida per George Melford, que va ser un dels grans èxits de l'any 1921 i que va suposar l'ascensió a l'estrellat de Rodolfo Valentino.

Nou!!: Cinema mut і The Sheik · Veure més »

The Ten Commandments (pel·lícula de 1923)

The Ten Commandments és una pel·lícula muda èpica estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille, estrenada el 1923.

Nou!!: Cinema mut і The Ten Commandments (pel·lícula de 1923) · Veure més »

The Three Must-Get-Theres

The Three Must-Get-Theres és una pel·lícula del director i actor estatunidenc Max Linder, estrenada el 27 d'agost del 1922.

Nou!!: Cinema mut і The Three Must-Get-Theres · Veure més »

The Tramp

The Tramp és una pel·lícula muda dirigida per Charles Chaplin i protagonitzada per ell mateix i Edna Purviance.

Nou!!: Cinema mut і The Tramp · Veure més »

The Unknown

The Unknown és una pel·lícula muda de Tod Browning estrenada el 1927.

Nou!!: Cinema mut і The Unknown · Veure més »

The Wind

The Wind és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Victor Sjöström i protagonitzada per Lillian Gish i Lars Hanson.

Nou!!: Cinema mut і The Wind · Veure més »

Theda Bara

Theodosia Burr Goodman (Cincinnati, Ohio, 29 de juliol de 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 7 d'abril de 1955) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut.

Nou!!: Cinema mut і Theda Bara · Veure més »

Thomas Alva Edison

en ''A Day with Thomas Edison'' (1922) Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants.

Nou!!: Cinema mut і Thomas Alva Edison · Veure més »

Tod Browning

Charles Albert Browning, Jr. (Louisville, Kentucky, Estats Units; 12 de juliol de 1880 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units; 6 d'octubre de 1962), conegut com Tod Browning, va ser un director i actor estatunidenc que va desenvolupar la seva etapa artística tant en l'era sonora del cinema com en la muda.

Nou!!: Cinema mut і Tod Browning · Veure més »

Tom Mix

Tom Mix, de nom vertader Thomas Hezekiah Mix, (Mix Run, Pennsilvània, 6 de gener de 1880 – Florence, Arizona, 12 d'octubre de 1940) fou un actor de cinema estatunidenc.

Nou!!: Cinema mut і Tom Mix · Veure més »

Tràveling

Rodes sobre via En cinema, un tràveling és el tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell.

Nou!!: Cinema mut і Tràveling · Veure més »

Un chien andalou

Un chien andalou és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.

Nou!!: Cinema mut і Un chien andalou · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Cinema mut і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Universal Studios

Els Universal Studios són una companyia dedicada a la producció i la distribució de pel·lícules de cinema, controlada per General Electric.

Nou!!: Cinema mut і Universal Studios · Veure més »

Veu

L'espectrograma de la veu humana revela que és rica en contingut harmònic. La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc.

Nou!!: Cinema mut і Veu · Veure més »

Victor Sjöström

Victor David Sjöström (20 de setembre de 1879 - 3 de gener de 1960), també conegut als Estats Units com a Victor Seastrom, va ser un director, guionista i actor pioner del cinema suec.

Nou!!: Cinema mut і Victor Sjöström · Veure més »

Victorin Jasset

''Bandits en automobile'' (1912) Victorin-Hippolyte Jasset (Fumay, 30 de març del 1862 − París, 22 de juny del 1913) fou un director francès.

Nou!!: Cinema mut і Victorin Jasset · Veure més »

Vitagraph Studios

Vitagraph Studios, també coneguda com a Vitagraph Company of America, va ser una companyia cinematogràfica dels Estats Units.

Nou!!: Cinema mut і Vitagraph Studios · Veure més »

Vitaphone

Imatge de dos treballadors de Vitaphone ensenyant els discos de gravació de so. Vitaphone va ser una companyia dedicada al so en les pel·lícules, fundada el 1926 per Bell Telephone Laboratories i Western Electric i adquirida després per Warner Bros.

Nou!!: Cinema mut і Vitaphone · Veure més »

Vsévolod Pudovkin

Vsévolod Ilariónovitx Pudovkin és potser, al costat de Serguei Eisenstein, el més prestigiós dels realitzadors cinematogràfics soviètics.

Nou!!: Cinema mut і Vsévolod Pudovkin · Veure més »

Wallace Reid

Dorothy Davenport, Wallace Reid Jr. i Wallace Reid en una imatge publicitària Wallace Reid (Saint Louis (Missouri), 15 d’abril de 1891– Los Angeles, 18 de gener de 1923) va ser un director i actor nord-americà molt popular del cinema mut que morí tràgicament en el cim de la seva carrera a causa de complicacions per la seva addició a la morfina.

Nou!!: Cinema mut і Wallace Reid · Veure més »

Warner Bros.

Warner Bros.

Nou!!: Cinema mut і Warner Bros. · Veure més »

Way Down East

Way Down East és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per D. W. Griffith, i interpretada per Lillian Gish i Richard Barthelmess, entre altres.

Nou!!: Cinema mut і Way Down East · Veure més »

Western

The Great Train Robbery'' (1903) El western és bàsicament un gènere cinematogràfic, tot i que s'origina com un gènere literari, l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del.

Nou!!: Cinema mut і Western · Veure més »

What Price Glory? (pel·lícula de 1926)

What Price Glory? és una pel·lícula muda dirigida per Raoul Walsh i protagonitzada per Victor McLaglen, Edmund Lowe i Dolores del Río.

Nou!!: Cinema mut і What Price Glory? (pel·lícula de 1926) · Veure més »

William Kennedy Dickson

William Kennedy Laurie Dickson (Le Minihic-sur-Rance, França; 1860 – Twickenham, Regne Unit; 1935) director cinematogràfic, fotògraf i enginyer brito-francès.

Nou!!: Cinema mut і William Kennedy Dickson · Veure més »

William S. Hart

William Surrey Hart (6 de desembre de 1864 – 23 de juny de 1946) va ser un actor de cinema mut nord-americà a més de guionista, productor i director de pel·lícules i un dels més populars entre els darrers anys 10 i els primers anys 20.

Nou!!: Cinema mut і William S. Hart · Veure més »

Wings (pel·lícula)

Wings és una pel·lícula muda estatunidenca de 1927 dirigida per William A. Wellman.

Nou!!: Cinema mut і Wings (pel·lícula) · Veure més »

Zero en conducta

Zero en conducta (títol original en francès, Zéro de conduite: Jeunes diables au collège) és un migmetratge francès de 1933 escrit i dirigit per Jean Vigo.

Nou!!: Cinema mut і Zero en conducta · Veure més »

Zui hao de shi guang

Zui hao de shi guang (xinès: 最好的時光; Zuìhǎo de shíguāng; lit. 'el millor dels temps'), comercialitzada com a Three Times, és un una pel·lícula francotaiwanesa de l'any 2005 i dirigida Hou Hsiao-Hsien.

Nou!!: Cinema mut і Zui hao de shi guang · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Cinema mut і 1896 · Veure més »

3 Bad Men

3 Bad Men és una pel·lícula muda nord-americana dirigida per John Ford basada en la novel·la de Herman Whittaker "Over the Border" (1916-17) i estrenada el 31 d'agost de 1926.

Nou!!: Cinema mut і 3 Bad Men · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pel·lícula muda, Pel·lícules mudes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »