Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana
Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana tenen 5 coses en comú (en Uniopèdia): Clara Haskil, Frédéric Chopin, Ludwig van Beethoven, Pau Casals i Defilló, Richard Wagner.
Clara Haskil
Clara Haskil (Bucarest, 7 de gener de 1895 - Brussel·les, 7 de desembre de 1960) fou una pianista romanesa jueva, reconeguda com a intèrpret del repertori del classicisme i del primer romanticisme.
Alfred Cortot і Clara Haskil · Clara Haskil і Palau de la Música Catalana ·
Frédéric Chopin
és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.
Alfred Cortot і Frédéric Chopin · Frédéric Chopin і Palau de la Música Catalana ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Alfred Cortot і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Palau de la Música Catalana ·
Pau Casals i Defilló
Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.
Alfred Cortot і Pau Casals i Defilló · Palau de la Música Catalana і Pau Casals i Defilló ·
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Alfred Cortot і Richard Wagner · Palau de la Música Catalana і Richard Wagner ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana
- Què tenen en comú Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana
- Semblances entre Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana
Comparació entre Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana
Alfred Cortot té 72 relacions, mentre que Palau de la Música Catalana té 375. Com que tenen en comú 5, l'índex de Jaccard és 1.12% = 5 / (72 + 375).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfred Cortot і Palau de la Música Catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
