Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Amadeu VIII de Savoia, Ancona, Arnau Sanç, Batalla de la Foç Pisana, Batalla naval de Ponça (1435), Bernat I de Vilamarí, Caiguda de Constantinoble, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Castell Nou de Nàpols, Castella, Castellroig, Catedral, Ciutadà honrat, Compromís de Casp, Comtat d'Anjou, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell Reial, Corona d'Aragó, Corts de Montblanc (1414), Corts de Montsó (1435-1436), Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Ducat de Milà, Elionor d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Enric III de Castella, Epir (regió històrica), Eugeni IV, Ferran d'Antequera, Ferran I de Nàpols, Galceran de Requesens i de Santacoloma, Galera, Gènova, Guerra catalano-genovesa, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Infants d'Aragó, Guerra veneciano-genovesa, Illa de Ponça, Infants d'Aragó, Joan el Sense Fe, Joan Hunyadi, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joana II de Nàpols, Junta de Molins de Rei, Krujë, Kyriacus Anconitanus, L'Alguer, La Biga i la Busca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, ..., Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís III de Provença, Lucrezia d'Alagno, Mallorca, Mals usos, Mar Egea, Mar Tirrena, Maria de Castella, Martí l'Humà, Medina del Campo, Nàpols, Nil, Ordinals dels reis d'Aragó, Palma, Papa, Pau de Terracina, Peloponès, Pisanello, Ramon d'Ortafà, Regne d'Hongria, Regne de Castella, Regne de Nàpols, Regne de València, Remences, Renaixement, Renat I, República de Gènova, República de Venècia, Revolta Forana, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Romeu de Corbera, Saqueig de Marsella, Sàpiens, Setge de Bonifacio, Setge de Calvi, Setge de Gènova, Setge de Gerba (1432), Sicília, Skanderbeg, Talla (impost), Terracina, Tractat de Lodi, Tractat de Majano, Tractat de Milà, Trípoli (Líban), València, 12 de juny, 1396, 1412, 1415, 1416, 1418, 1420, 1423, 1429, 1430, 1432, 1434, 1435, 1436, 1442, 1448, 1449, 1450, 1451, 1454, 1456, 1457, 1458, 1494, 2 de juny, 27 de juny. Ampliar l'índex (75 més) »
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ancona · Veure més »
Arnau Sanç
Arnau Sanç fou un militar valencià del, castlà del Castell Nou de Nàpols i s'intitulà virrei del Regne tret de 1439 a 1442, quan el castell estigué en mans de Renat d'Anjou.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Arnau Sanç · Veure més »
Batalla de la Foç Pisana
La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Batalla de la Foç Pisana · Veure més »
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »
Bernat I de Vilamarí
Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Bernat I de Vilamarí · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Alfons el Magnànim і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim
La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Castell Nou de Nàpols · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Castella · Veure més »
Castellroig
Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Castellroig · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Catedral · Veure més »
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ciutadà honrat · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Comtat d'Anjou · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Consell Reial · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Montblanc (1414)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Corts de Montblanc (1414) · Veure més »
Corts de Montsó (1435-1436)
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Corts de Montsó (1435-1436) · Veure més »
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ducat de Milà · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Enric I d'Empúries · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Enric III de Castella · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Epir (regió històrica) · Veure més »
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Eugeni IV · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Galera · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Gènova · Veure més »
Guerra catalano-genovesa
* Guerra catalano-genovesa (1330-1336).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Guerra catalano-genovesa · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerra dels Infants d'Aragó
La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Guerra dels Infants d'Aragó · Veure més »
Guerra veneciano-genovesa
La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Illa de Ponça · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Infants d'Aragó · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Joan Hunyadi · Veure més »
Joan Ramon Folc II de Cardona
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Joan Ramon Folc II de Cardona · Veure més »
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Joana II de Nàpols · Veure més »
Junta de Molins de Rei
Junta de Molins de Rei fou una lliga de ciutats, viles i barons que la noblesa catalana va crear el 1418 encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414), en concret, l'exclusivitat dels catalans a ocupar els càrrecs jurídics, la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes, que foren obtinguts en les corts de Barcelona de 1421, en les quals s'encomana també a la Diputació del General la custòdia de l'estructura constitucional davant de qualsevol extralimitació reial.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Junta de Molins de Rei · Veure més »
Krujë
Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Krujë · Veure més »
Kyriacus Anconitanus
Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges. Kyriacus Anconitanus, (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià. Va ser emprat pels otomans durant el setge de Constantinoble.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Kyriacus Anconitanus · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: Alfons el Magnànim і L'Alguer · Veure més »
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Nou!!: Alfons el Magnànim і La Biga i la Busca · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Llista de reis de València · Veure més »
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Lluís III de Provença · Veure més »
Lucrezia d'Alagno
filla de Nicola, primer senyor feudal del Casal de la "Torre dell'Annunciata" (la futura Torre Annunziata) i de Covella Toraldo, és coneguda en la història per ser la preferida d'Alfons V d'Aragó, rei de Nàpols i pels assaigs dedicats a ella per Benedetto Croce.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Lucrezia d'Alagno · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Mallorca · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Mals usos · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Mar Egea · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Mar Tirrena · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Maria de Castella · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Martí l'Humà · Veure més »
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Medina del Campo · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Nàpols · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Nil · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Palma · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Papa · Veure més »
Pau de Terracina
Sent aliats contra Francesco Sforza, Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Pau de Terracina · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Peloponès · Veure més »
Pisanello
Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Pisanello · Veure més »
Ramon d'Ortafà
Ramon d'Ortafà (Rosselló) fou un noble català.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Ramon d'Ortafà · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Regne de València · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Remences · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Renaixement · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Renat I · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Alfons el Magnànim і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Alfons el Magnànim і República de Venècia · Veure més »
Revolta Forana
La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Revolta Forana · Veure més »
Roger Bernat I de Pallars Sobirà
Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).
Nou!!: Alfons el Magnànim і Roger Bernat I de Pallars Sobirà · Veure més »
Romeu de Corbera
Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Romeu de Corbera · Veure més »
Saqueig de Marsella
El Saqueig de Marsella fou un combat naval que va tenir lloc a Marsella el 1423 al retorn de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Saqueig de Marsella · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Sàpiens · Veure més »
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Setge de Bonifacio · Veure més »
Setge de Calvi
El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Setge de Calvi · Veure més »
Setge de Gènova
El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Setge de Gènova · Veure més »
Setge de Gerba (1432)
El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Setge de Gerba (1432) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Sicília · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Skanderbeg · Veure més »
Talla (impost)
La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Talla (impost) · Veure més »
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Terracina · Veure més »
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Tractat de Lodi · Veure més »
Tractat de Majano
El tractat de Majano de 1430 establí les bases de la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per la Guerra dels Infants d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Tractat de Majano · Veure més »
Tractat de Milà
El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Tractat de Milà · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Alfons el Magnànim і Trípoli (Líban) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Alfons el Magnànim і València · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 12 de juny · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1396 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1412 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1415 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1416 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1418 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1420 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1423 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1429 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1430 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1432 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1435 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1436 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1442 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1448 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1449 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1450 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1451 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1454 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1456 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1458 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 1494 · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 2 de juny · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Magnànim і 27 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfons I de Nàpols, Alfons III de València, Alfons IV de Catalunya, Alfons IV el Magnànim, Alfons V d'Aragó, Alfons V el Magnànim, Cort de Nàpols.
