Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó
Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Castella, Compromís de Casp, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell Reial, Enric III de Castella, Ferran d'Antequera, Joan el Sense Fe, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lluís III de Provença, Mals usos, Martí l'Humà, Medina del Campo, Nàpols, Palma, Regne de Nàpols, Regne de València, Remences, Setge de Bonifacio, Sicília, València.
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Alfons el Magnànim і Castella · Castella і Corona d'Aragó ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Alfons el Magnànim і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Corona d'Aragó ·
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Alfons el Magnànim і Conquesta del Regne de Nàpols · Conquesta del Regne de Nàpols і Corona d'Aragó ·
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Alfons el Magnànim і Consell Reial · Consell Reial і Corona d'Aragó ·
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Alfons el Magnànim і Enric III de Castella · Corona d'Aragó і Enric III de Castella ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Alfons el Magnànim і Joan el Sense Fe · Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Alfons el Magnànim і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Alfons el Magnànim і Llista de reis d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Alfons el Magnànim і Lluís III de Provença · Corona d'Aragó і Lluís III de Provença ·
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Alfons el Magnànim і Mals usos · Corona d'Aragó і Mals usos ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Alfons el Magnànim і Martí l'Humà · Corona d'Aragó і Martí l'Humà ·
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Alfons el Magnànim і Medina del Campo · Corona d'Aragó і Medina del Campo ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Alfons el Magnànim і Nàpols · Corona d'Aragó і Nàpols ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Alfons el Magnànim і Palma · Corona d'Aragó і Palma ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Alfons el Magnànim і Regne de Nàpols · Corona d'Aragó і Regne de Nàpols ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Alfons el Magnànim і Regne de València · Corona d'Aragó і Regne de València ·
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Alfons el Magnànim і Remences · Corona d'Aragó і Remences ·
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Alfons el Magnànim і Setge de Bonifacio · Corona d'Aragó і Setge de Bonifacio ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Alfons el Magnànim і Sicília · Corona d'Aragó і Sicília ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó
- Semblances entre Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó
Comparació entre Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó
Alfons el Magnànim té 125 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 2.75% = 21 / (125 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
