Similituds entre Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès de Peitieu, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Almodis, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat de Gavaldà, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, Dolça de Provença, Ermessenda de Bigorra, Felícia de Roucy, Felipa Matilde de Tolosa, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Jaume el Conqueridor, Jofré I de Provença, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Mafalda de Pulla-Calàbria, Pere el Catòlic, Peronella d'Aragó, ..., Provença, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Robert Guiscard, Sanç Ramires, Tolosa de Llenguadoc, Vescomtat de Millau. Ampliar l'índex (12 més) »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Agnès de Peitieu і Alfons el Cast · Agnès de Peitieu і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Alfons el Cast · Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Alfons II de Provença і Alfons el Cast · Alfons II de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Alfons el Cast і Almodis · Almodis і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Alfons el Cast і Comtat de Gavaldà · Comtat de Gavaldà і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Alfons el Cast і Comtat del Rosselló · Comtat del Rosselló і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Alfons el Cast і Dolça de Provença · Dolça de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Alfons el Cast і Ermessenda de Bigorra · Ermessenda de Bigorra і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Alfons el Cast і Felícia de Roucy · Felícia de Roucy і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Alfons el Cast і Felipa Matilde de Tolosa · Felipa Matilde de Tolosa і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Alfons el Cast і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Alfons el Cast і Gerberga de Provença · Gerberga de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Alfons el Cast і Gerbert de Gavaldà · Gerbert de Gavaldà і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Alfons el Cast і Guillem IV de Tolosa · Guillem IV de Tolosa і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Alfons el Cast і Guillem IX d'Aquitània · Guillem IX d'Aquitània і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Alfons el Cast і Guillem VIII d'Aquitània · Guillem VIII d'Aquitània і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Jofré I de Provença
Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Alfons el Cast і Jofré I de Provença · Jofré I de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Alfons el Cast і Llenguadoc · Llenguadoc і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Provença · Llista de comtes de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Alfons el Cast і Llista de comtes de Rosselló · Llista de comtes de Rosselló і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Alfons el Cast і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Alfons el Cast і Mafalda de Pulla-Calàbria · Mafalda de Pulla-Calàbria і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Alfons el Cast і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Alfons el Cast і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Alfons el Cast і Provença · Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Alfons el Cast і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Alfons el Cast і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Alfons el Cast і Ramon Berenguer IV de Provença · Ramon Berenguer IV de Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Alfons el Cast і Robert Guiscard · Robert Guiscard і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Alfons el Cast і Sanç Ramires · Sanç Ramires і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Alfons el Cast і Tolosa de Llenguadoc · Sanç de Barcelona i d'Aragó і Tolosa de Llenguadoc ·
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Alfons el Cast і Vescomtat de Millau · Sanç de Barcelona i d'Aragó і Vescomtat de Millau ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
- Què tenen en comú Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
- Semblances entre Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Comparació entre Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Alfons el Cast té 361 relacions, mentre que Sanç de Barcelona i d'Aragó té 60. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 9.98% = 42 / (361 + 60).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfons el Cast і Sanç de Barcelona i d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: