Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfons el Benigne і Senyera reial
Alfons el Benigne і Senyera reial tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Beatriu I de Provença, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Nàpols, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat de Barcelona, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Creu d'Alcoraç, Croada d'al-Mariyya, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lluís VIII de França, Manfred I de Sicília, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer V de Provença, Regne d'Aragó, Senyera reial, Violant d'Hongria.
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Alfons el Benigne і Beatriu I de Provença · Beatriu I de Provença і Senyera reial ·
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Alfons el Benigne і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Blanca de Castella i d'Anglaterra і Senyera reial ·
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Alfons el Benigne і Blanca de Nàpols · Blanca de Nàpols і Senyera reial ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Alfons el Benigne і Carles I d'Anjou · Carles I d'Anjou і Senyera reial ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Alfons el Benigne і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Senyera reial ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Alfons el Benigne і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Benigne і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Senyera reial ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Alfons el Benigne і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Senyera reial ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Alfons el Benigne і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Alfons el Benigne і Creu d'Alcoraç · Creu d'Alcoraç і Senyera reial ·
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Alfons el Benigne і Croada d'al-Mariyya · Croada d'al-Mariyya і Senyera reial ·
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Alfons el Benigne і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Senyera reial ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Alfons el Benigne і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Senyera reial ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Alfons el Benigne і Jaume el Just · Jaume el Just і Senyera reial ·
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Alfons el Benigne і Jaume I d'Urgell · Jaume I d'Urgell і Senyera reial ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Alfons el Benigne і Jaume III de Mallorca · Jaume III de Mallorca і Senyera reial ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Alfons el Benigne і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Alfons el Benigne і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial ·
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Alfons el Benigne і Lluís VIII de França · Lluís VIII de França і Senyera reial ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Alfons el Benigne і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Senyera reial ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Alfons el Benigne і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Senyera reial ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Alfons el Benigne і Pere el Gran · Pere el Gran і Senyera reial ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Alfons el Benigne і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Senyera reial ·
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Alfons el Benigne і Ramon Berenguer V de Provença · Ramon Berenguer V de Provença і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Alfons el Benigne і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Alfons el Benigne і Senyera reial · Senyera reial і Senyera reial ·
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Alfons el Benigne і Violant d'Hongria · Senyera reial і Violant d'Hongria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfons el Benigne і Senyera reial
- Què tenen en comú Alfons el Benigne і Senyera reial
- Semblances entre Alfons el Benigne і Senyera reial
Comparació entre Alfons el Benigne і Senyera reial
Alfons el Benigne té 124 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 5.05% = 29 / (124 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfons el Benigne і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
