Similituds entre Alfons el Benigne і Martí l'Humà
Alfons el Benigne і Martí l'Humà tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Apanatge, Barcelona, Blanca de Nàpols, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Sobrarb, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Creu d'Alcoraç, Fidel Fita i Colomer, Jaume el Just, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Maria Arpad d'Hongria, Numeració del Casal d'Aragó, Ordinals dels reis d'Aragó, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, ..., Sardenya, Senyera reial, Teresa d'Entença, Usatges de Barcelona. Ampliar l'índex (4 més) »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Alfons el Benigne і Almodis · Almodis і Martí l'Humà ·
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Alfons el Benigne і Apanatge · Apanatge і Martí l'Humà ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Alfons el Benigne і Barcelona · Barcelona і Martí l'Humà ·
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Alfons el Benigne і Blanca de Nàpols · Blanca de Nàpols і Martí l'Humà ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Alfons el Benigne і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Martí l'Humà ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Alfons el Benigne і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Martí l'Humà ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Martí l'Humà ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Alfons el Benigne і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Martí l'Humà ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Benigne і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Martí l'Humà ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Alfons el Benigne і Comtat de Berga · Comtat de Berga і Martí l'Humà ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Alfons el Benigne і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Martí l'Humà ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Alfons el Benigne і Comtat de Manresa · Comtat de Manresa і Martí l'Humà ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Alfons el Benigne і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Martí l'Humà ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Alfons el Benigne і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Martí l'Humà ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Alfons el Benigne і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Martí l'Humà ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Alfons el Benigne і Cort Comtal · Cort Comtal і Martí l'Humà ·
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Alfons el Benigne і Creu d'Alcoraç · Creu d'Alcoraç і Martí l'Humà ·
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Alfons el Benigne і Fidel Fita i Colomer · Fidel Fita i Colomer і Martí l'Humà ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Alfons el Benigne і Jaume el Just · Jaume el Just і Martí l'Humà ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Alfons el Benigne і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Martí l'Humà ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Alfons el Benigne і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Martí l'Humà ·
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Alfons el Benigne і Llista de reis de Sardenya · Llista de reis de Sardenya і Martí l'Humà ·
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Alfons el Benigne і Llista de reis de València · Llista de reis de València і Martí l'Humà ·
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Alfons el Benigne і Maria Arpad d'Hongria · Maria Arpad d'Hongria і Martí l'Humà ·
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Alfons el Benigne і Numeració del Casal d'Aragó · Martí l'Humà і Numeració del Casal d'Aragó ·
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Alfons el Benigne і Ordinals dels reis d'Aragó · Martí l'Humà і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Alfons el Benigne і Pere el Gran · Martí l'Humà і Pere el Gran ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Alfons el Benigne і Principat de Catalunya · Martí l'Humà і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Alfons el Benigne і Ramon Berenguer I · Martí l'Humà і Ramon Berenguer I ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Alfons el Benigne і Sardenya · Martí l'Humà і Sardenya ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Alfons el Benigne і Senyera reial · Martí l'Humà і Senyera reial ·
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Alfons el Benigne і Teresa d'Entença · Martí l'Humà і Teresa d'Entença ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Alfons el Benigne і Usatges de Barcelona · Martí l'Humà і Usatges de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfons el Benigne і Martí l'Humà
- Què tenen en comú Alfons el Benigne і Martí l'Humà
- Semblances entre Alfons el Benigne і Martí l'Humà
Comparació entre Alfons el Benigne і Martí l'Humà
Alfons el Benigne té 124 relacions, mentre que Martí l'Humà té 157. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 12.10% = 34 / (124 + 157).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfons el Benigne і Martí l'Humà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: