Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Abadessa, Albesa, Alfons el Cast, Algerri, Alguaire, Almenar, Andaní, Baixa Ribagorça, Balaguer, Bassa, Bòbila, Binèfar, Canal de Pinyana, Carles de Viana, Comarca, Congost (hidrografia), Delme, Diada Nacional de Catalunya, Epidèmia, Ermengol VI d'Urgell, Església vella de Sant Pere d'Alfarràs, Felip V d'Espanya, Forn de calç, Guerra Gran, Guixera, Indústria tèxtil, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Lleida, Llista de topònims d'Alfarràs, Molí, Molí del Marquès (Alfarràs), Municipi, Noguera, Noguera Ribagorçana, Paeria de Lleida, Pallars, Parc del Laberint d'Horta, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pesta, Pinyana, Príncep de Viana, Ramon Berenguer IV, Sant Pere d'Àger, Sas, Séquia, ..., Segrià, Vall d'Aran. Ampliar l'índex (2 més) »
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: Alfarràs і Abadessa · Veure més »
Albesa
Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Alfarràs і Albesa · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Alfarràs і Alfons el Cast · Veure més »
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Nou!!: Alfarràs і Algerri · Veure més »
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Nou!!: Alfarràs і Alguaire · Veure més »
Almenar
Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.
Nou!!: Alfarràs і Almenar · Veure més »
Andaní
Andaní és un antic poble del municipi d'Alfarràs (Segrià), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana.
Nou!!: Alfarràs і Andaní · Veure més »
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Nou!!: Alfarràs і Baixa Ribagorça · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Alfarràs і Balaguer · Veure més »
Bassa
Bassa tradicional a la serra de Castelltallat Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja.
Nou!!: Alfarràs і Bassa · Veure més »
Bòbila
Esquema de forn túnelminiatura Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.
Nou!!: Alfarràs і Bòbila · Veure més »
Binèfar
Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Alfarràs і Binèfar · Veure més »
Canal de Pinyana
El Canal de Pinyana o Canal de Lleida és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera.
Nou!!: Alfarràs і Canal de Pinyana · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Alfarràs і Carles de Viana · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Alfarràs і Comarca · Veure més »
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Nou!!: Alfarràs і Congost (hidrografia) · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Alfarràs і Delme · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Alfarràs і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Alfarràs і Epidèmia · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Alfarràs і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Església vella de Sant Pere d'Alfarràs
La primitiva església de Sant Pere d'Alfarràs fou construïda poc després de la conquesta (any 1147) està escassament documentada.
Nou!!: Alfarràs і Església vella de Sant Pere d'Alfarràs · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Alfarràs і Felip V d'Espanya · Veure més »
Forn de calç
Vista frontal d'un forn de calç a Mallorca. Un forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva (òxid de calci) utilitzant pedra calcària (carbonat de calci).
Nou!!: Alfarràs і Forn de calç · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Alfarràs і Guerra Gran · Veure més »
Guixera
La guixa, guixera, caireta o pedrerol (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus.
Nou!!: Alfarràs і Guixera · Veure més »
Indústria tèxtil
Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Nou!!: Alfarràs і Indústria tèxtil · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Alfarràs і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Alfarràs і Jaume el Just · Veure més »
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.
Nou!!: Alfarràs і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Alfarràs і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Alfarràs і Joan el Sense Fe · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Alfarràs і Lleida · Veure més »
Llista de topònims d'Alfarràs
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Alfarràs, al Segrià.
Nou!!: Alfarràs і Llista de topònims d'Alfarràs · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Alfarràs і Molí · Veure més »
Molí del Marquès (Alfarràs)
Torre d'origen àrab, a l'entrada del congost de la Noguera Ribagorçana.
Nou!!: Alfarràs і Molí del Marquès (Alfarràs) · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Alfarràs і Municipi · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Alfarràs і Noguera · Veure més »
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Alfarràs і Noguera Ribagorçana · Veure més »
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Nou!!: Alfarràs і Paeria de Lleida · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Alfarràs і Pallars · Veure més »
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Nou!!: Alfarràs і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Alfarràs і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Alfarràs і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Alfarràs і Pesta · Veure més »
Pinyana
Pinyana és un poble al terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Alfarràs і Pinyana · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Alfarràs і Príncep de Viana · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Alfarràs і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Sant Pere d'Àger
La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.
Nou!!: Alfarràs і Sant Pere d'Àger · Veure més »
Sas
* Sas (Sarroca de Bellera), poble ribagorçà del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
Nou!!: Alfarràs і Sas · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Alfarràs і Séquia · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Alfarràs і Segrià · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Alfarràs і Vall d'Aran · Veure més »
