Similituds entre Alfabet llatí і Noruec
Alfabet llatí і Noruec tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): A, Afrikaans, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet rúnic, Anglès, B, C, Català, D, Danès, E, F, Feroès, Francès, G, H, I, Islandès, J, K, L, M, Manlleu (lingüística), N, Neerlandès, Noruec, O, P, Q, ..., R, S, Suec, T, U, V, W, X, Y, Z. Ampliar l'índex (10 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
A і Alfabet llatí · A і Noruec ·
Afrikaans
Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Afrikaans і Alfabet llatí · Afrikaans і Noruec ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Alfabet llatí · Alemany і Noruec ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet fonètic internacional і Alfabet llatí · Alfabet fonètic internacional і Noruec ·
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Alfabet llatí і Alfabet rúnic · Alfabet rúnic і Noruec ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Alfabet llatí і Anglès · Anglès і Noruec ·
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Alfabet llatí і B · B і Noruec ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Alfabet llatí і C · C і Noruec ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Alfabet llatí і Català · Català і Noruec ·
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Alfabet llatí і D · D і Noruec ·
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Alfabet llatí і Danès · Danès і Noruec ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Alfabet llatí і E · E і Noruec ·
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Alfabet llatí і F · F і Noruec ·
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Alfabet llatí і Feroès · Feroès і Noruec ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alfabet llatí і Francès · Francès і Noruec ·
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Alfabet llatí і G · G і Noruec ·
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Alfabet llatí і H · H і Noruec ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Alfabet llatí і I · I і Noruec ·
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Alfabet llatí і Islandès · Islandès і Noruec ·
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Alfabet llatí і J · J і Noruec ·
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Alfabet llatí і K · K і Noruec ·
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Alfabet llatí і L · L і Noruec ·
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Alfabet llatí і M · M і Noruec ·
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Alfabet llatí і Manlleu (lingüística) · Manlleu (lingüística) і Noruec ·
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Alfabet llatí і N · N і Noruec ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Alfabet llatí і Neerlandès · Neerlandès і Noruec ·
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Alfabet llatí і Noruec · Noruec і Noruec ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Alfabet llatí і O · Noruec і O ·
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet llatí і P · Noruec і P ·
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet llatí і Q · Noruec і Q ·
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і R · Noruec і R ·
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Alfabet llatí і S · Noruec і S ·
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Alfabet llatí і Suec · Noruec і Suec ·
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Alfabet llatí і T · Noruec і T ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Alfabet llatí і U · Noruec і U ·
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Alfabet llatí і V · Noruec і V ·
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Alfabet llatí і W · Noruec і W ·
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і X · Noruec і X ·
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Alfabet llatí і Y · Noruec і Y ·
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet llatí і Noruec
- Què tenen en comú Alfabet llatí і Noruec
- Semblances entre Alfabet llatí і Noruec
Comparació entre Alfabet llatí і Noruec
Alfabet llatí té 165 relacions, mentre que Noruec té 144. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 12.94% = 40 / (165 + 144).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet llatí і Noruec. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: