Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfabet llatí і Llatí
Alfabet llatí і Llatí tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): A, Alcuí de York, Alfabet, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Anglès, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, B, Basc, C, Català, D, Dígraf, E, Elio Antonio de Nebrija, Etruscs, Europa, F, Fonologia, Francès, G, I, Imperi Romà, Italià, K, L, Llatí clàssic, Llengües romàniques, M, ..., N, O, P, Palatalització, Península Itàlica, R, S, U, Unió Europea, V, Vocal, X, Y, Z. Ampliar l'índex (14 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
A і Alfabet llatí · A і Llatí ·
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Alcuí de York і Alfabet llatí · Alcuí de York і Llatí ·
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Alfabet і Alfabet llatí · Alfabet і Llatí ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet fonètic internacional і Alfabet llatí · Alfabet fonètic internacional і Llatí ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet grec і Alfabet llatí · Alfabet grec і Llatí ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Alfabet llatí і Anglès · Anglès і Llatí ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Alfabet llatí і Antiga Roma · Antiga Roma і Llatí ·
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Alfabet llatí і Antiguitat clàssica · Antiguitat clàssica і Llatí ·
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Alfabet llatí і B · B і Llatí ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Alfabet llatí і Basc · Basc і Llatí ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Alfabet llatí і C · C і Llatí ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Alfabet llatí і Català · Català і Llatí ·
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Alfabet llatí і D · D і Llatí ·
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Alfabet llatí і Dígraf · Dígraf і Llatí ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Alfabet llatí і E · E і Llatí ·
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Alfabet llatí і Elio Antonio de Nebrija · Elio Antonio de Nebrija і Llatí ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Alfabet llatí і Etruscs · Etruscs і Llatí ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Alfabet llatí і Europa · Europa і Llatí ·
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Alfabet llatí і F · F і Llatí ·
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Alfabet llatí і Fonologia · Fonologia і Llatí ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alfabet llatí і Francès · Francès і Llatí ·
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Alfabet llatí і G · G і Llatí ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Alfabet llatí і I · I і Llatí ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Alfabet llatí і Imperi Romà · Imperi Romà і Llatí ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Alfabet llatí і Italià · Italià і Llatí ·
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Alfabet llatí і K · K і Llatí ·
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Alfabet llatí і L · L і Llatí ·
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Alfabet llatí і Llatí clàssic · Llatí і Llatí clàssic ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Alfabet llatí і Llengües romàniques · Llatí і Llengües romàniques ·
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Alfabet llatí і M · Llatí і M ·
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Alfabet llatí і N · Llatí і N ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Alfabet llatí і O · Llatí і O ·
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet llatí і P · Llatí і P ·
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Alfabet llatí і Palatalització · Llatí і Palatalització ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Alfabet llatí і Península Itàlica · Llatí і Península Itàlica ·
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і R · Llatí і R ·
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Alfabet llatí і S · Llatí і S ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Alfabet llatí і U · Llatí і U ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Alfabet llatí і Unió Europea · Llatí і Unió Europea ·
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Alfabet llatí і V · Llatí і V ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Alfabet llatí і Vocal · Llatí і Vocal ·
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і X · Llatí і X ·
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Alfabet llatí і Y · Llatí і Y ·
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet llatí і Llatí
- Què tenen en comú Alfabet llatí і Llatí
- Semblances entre Alfabet llatí і Llatí
Comparació entre Alfabet llatí і Llatí
Alfabet llatí té 165 relacions, mentre que Llatí té 196. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 12.19% = 44 / (165 + 196).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet llatí і Llatí. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
