Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Alfabet llatí і Història de l'alfabet
Alfabet llatí і Història de l'alfabet tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): A, Albanès, Alfabet, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet rúnic, Ç, B, Basc, C, Castellà, Català, D, Dígraf, E, Elio Antonio de Nebrija, Etruscs, F, Francès, Furlà, G, Gallec, H, I, Imperi Romà, J, ..., Jeroglífic egipci, K, L, Lletres clàudies, M, N, O, Occità, P, Península Itàlica, Portuguès, Q, R, S, T, Turc, Turcman, U, V, Vocal, W, X, Y, Z. Ampliar l'índex (24 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
A і Alfabet llatí · A і Història de l'alfabet ·
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Albanès і Alfabet llatí · Albanès і Història de l'alfabet ·
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Alfabet і Alfabet llatí · Alfabet і Història de l'alfabet ·
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Alfabet armeni і Alfabet llatí · Alfabet armeni і Història de l'alfabet ·
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Alfabet àrab і Alfabet llatí · Alfabet àrab і Història de l'alfabet ·
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet llatí · Alfabet ciríl·lic і Història de l'alfabet ·
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Alfabet fenici і Alfabet llatí · Alfabet fenici і Història de l'alfabet ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet fonètic internacional і Alfabet llatí · Alfabet fonètic internacional і Història de l'alfabet ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet grec і Alfabet llatí · Alfabet grec і Història de l'alfabet ·
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Alfabet llatí і Alfabet rúnic · Alfabet rúnic і Història de l'alfabet ·
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Ç і Alfabet llatí · Ç і Història de l'alfabet ·
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Alfabet llatí і B · B і Història de l'alfabet ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Alfabet llatí і Basc · Basc і Història de l'alfabet ·
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Alfabet llatí і C · C і Història de l'alfabet ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Alfabet llatí і Castellà · Castellà і Història de l'alfabet ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Alfabet llatí і Català · Català і Història de l'alfabet ·
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Alfabet llatí і D · D і Història de l'alfabet ·
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Alfabet llatí і Dígraf · Dígraf і Història de l'alfabet ·
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Alfabet llatí і E · E і Història de l'alfabet ·
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Alfabet llatí і Elio Antonio de Nebrija · Elio Antonio de Nebrija і Història de l'alfabet ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Alfabet llatí і Etruscs · Etruscs і Història de l'alfabet ·
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Alfabet llatí і F · F і Història de l'alfabet ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alfabet llatí і Francès · Francès і Història de l'alfabet ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Alfabet llatí і Furlà · Furlà і Història de l'alfabet ·
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Alfabet llatí і G · G і Història de l'alfabet ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Alfabet llatí і Gallec · Gallec і Història de l'alfabet ·
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Alfabet llatí і H · H і Història de l'alfabet ·
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Alfabet llatí і I · Història de l'alfabet і I ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Alfabet llatí і Imperi Romà · Història de l'alfabet і Imperi Romà ·
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Alfabet llatí і J · Història de l'alfabet і J ·
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Alfabet llatí і Jeroglífic egipci · Història de l'alfabet і Jeroglífic egipci ·
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Alfabet llatí і K · Història de l'alfabet і K ·
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Alfabet llatí і L · Història de l'alfabet і L ·
Lletres clàudies
Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.
Alfabet llatí і Lletres clàudies · Història de l'alfabet і Lletres clàudies ·
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Alfabet llatí і M · Història de l'alfabet і M ·
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Alfabet llatí і N · Història de l'alfabet і N ·
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Alfabet llatí і O · Història de l'alfabet і O ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Alfabet llatí і Occità · Història de l'alfabet і Occità ·
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet llatí і P · Història de l'alfabet і P ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Alfabet llatí і Península Itàlica · Història de l'alfabet і Península Itàlica ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Alfabet llatí і Portuguès · Història de l'alfabet і Portuguès ·
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Alfabet llatí і Q · Història de l'alfabet і Q ·
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і R · Història de l'alfabet і R ·
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Alfabet llatí і S · Història de l'alfabet і S ·
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Alfabet llatí і T · Història de l'alfabet і T ·
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Alfabet llatí і Turc · Història de l'alfabet і Turc ·
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Alfabet llatí і Turcman · Història de l'alfabet і Turcman ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Alfabet llatí і U · Història de l'alfabet і U ·
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Alfabet llatí і V · Història de l'alfabet і V ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Alfabet llatí і Vocal · Història de l'alfabet і Vocal ·
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Alfabet llatí і W · Història de l'alfabet і W ·
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Alfabet llatí і X · Història de l'alfabet і X ·
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Alfabet llatí і Y · Història de l'alfabet і Y ·
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet llatí і Història de l'alfabet
- Què tenen en comú Alfabet llatí і Història de l'alfabet
- Semblances entre Alfabet llatí і Història de l'alfabet
Comparació entre Alfabet llatí і Història de l'alfabet
Alfabet llatí té 165 relacions, mentre que Història de l'alfabet té 201. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 14.75% = 54 / (165 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet llatí і Història de l'alfabet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
